La vicaria de Marià Fortuny: Anàlisi detallada

Classificació de l’obra

a.Títol: La vicaria

b.Autor: Marià Fortuny

c.Cronologia: 1867-1870

d.Localització: MNAC (Barcelona)

e.Estil: realista

Temàtica

a.Tipus de tema: es tracta d’una escena costumista o de gènere.

b.Font literària: no en té.

c.Tema i iconografia: L’acció de l’obra transcorre en una vicaria típica del segle XVIII, tot reflectint una escena molt habitual en la vida social europea: el moment de la signatura, per part dels contraents, de la documentació que legalitza la seva unió matrimonial. La idea sorgí de la visita sovintejada de l’església de Sant Sebastià de Madrid on el mateix artista va fer els tràmits legals del seu matrimoni amb Cecília Madrazo, però també s’inspirà en les nombroses capelles romanes visitades durant la seva estada a Roma. L’escena se situa en l’habitació principal d’una vicaria on, al centre, hi ha el nuvi en l’acte de signar els documents, l’ajudant del vicari i un testimoni; a la seva dreta, hi ha la núvia, els familiars i altres convidats i una figura descamisada que demana almoina per a les ànimes del purgatori; a la seva esquerra, i desvinculat de l’acció, apareix el vicari que atén en la seva taula un cavaller. A l’extrem de la part dreta del quadre, és representat el poble tenint com a referents un torero i una manola. Per a representar tots aquests personatges, Fortuny utilitzà diversos models, els més importants són: la núvia és Isabel Madrazo, cunyada del pintor; el nuvi és Ramon, el germà d’Isabel, i Cecília Madrazo, dona del pintor representa tres personatges femenins del seguici de familiars (la noia que parla amb la núvia, la dona rossa i una dona que està d’esquena) mentre que la maja d’aquest grup és Nicolina, model romana de Fortuny; el militar del seguici de convidats és el pintor francès Meissonier; i el torero és Arlequino, model habitual de l’artista.

Descripció

a.Elements de suport: fusta de roure.

b.Elements tècnics: Oli (tècnica pictòrica consistent a barrejar els pigments amb oli de nou o de llinassa).

Elements formals i compositius

Predomina la forma oberta o pictòrica on destaca el virtuosisme de la pinzellada, element més cabdal de l’obra, com es palesa en els luxosos vestits dels personatges (maja, torero, per exemple), pinzellada ràpida, fluida i de gran detallisme i minuciositat, de taques, a la manera de Goya. La perspectiva és lineal, l’obra s’estructura a partir d’aquesta gran perspectiva que té com a punt de fuga el personatge del nuvi signant els papers matrimonials; cal indicar que el gran espai buit a la part inferior de l’obra que representa el terra, les línies del qual contribueixen a reforçar la perspectiva lineal. La composició és centrípeta o tancada, unitària, asimètrica i superficial; La geometria de la composició es basa en la situació de tots els personatges en un gran quadrilàter que, al seu torn, es descompon en un quadrat (el grup de l’esquerra), un rectangle (on s’insereix el grup central) i en un altre rectangle (on s’ubica el grup de l’extrem de la part dreta del quadre); a més, dins del primer rectangle, el nuvi, el testimoni i l’ajudant del vicari es troben dins d’un cercle. Pel que fa referència a les línies compositives, predominen les verticals (les reixes, el llum que penja del sostre i els personatges) per sobre de les horitzontals (la taula, la part superior de la reixa, el prestatge); cal assenyalar també les diagonals del terra, que aporten profunditat i, fins i tot, les corbes (braser, la decoració de la sala, el sostre). Quant al color, hi ha una gran varietat cromàtica i un color desbordant en vitalitat i riquesa, amb colors freds a la part superior del quadre i colors càlids a la part més gran i inferior de l’obra, amb grocs i verds de diferents tonalitats per tota la superfície pintada. La llum prové d’una finestra oberta a la paret esquerra de la sagristia, inundant l’ambient, creant un clarobscur al fons i accentuant els colors, una llum repartida de manera homogènia.

Antecedents i influències posteriors

La influència més important de Fortuny foren Goya i la seva obra (que estudià en les visites que féu reiteradament al Museu del Prado). Cal afegir la influència provinent del paisatge del Marroc (que visità durant la guerra amb Espanya) que donaren a la seva obra una gran intensitat cromàtica, plena de llum i d’exotisme. També l’influïren el realisme preciosista de Meissonier (influït per Watteau) i l’anomenada pintura de “casacón”.

Fortuny fou, en part, un punt de referència de la pintura de la 2ª meitat del segle XIX tot i que el “fortunyisme”, tal i com se l’anomenava, quedà arraconat a partir del triomf de l’ impressionisme.

Relacions amb obres similars de l’autor, de l’escola

Altres obres de Fortuny que es poden citar són els grans quadres de tema militar: La batalla de Tetuan (1862-1864) i La batalla de Wad-Ras (1862-1864).

Diferències amb altres solucions coetànies

Es pot contrastar l’obra de Fortuny amb el Realisme més reivindicatiu socialment de França (Daumier, Courbet, Millet) i amb l’impressionisme que emergeix a la dècada de 1870.

Funció i significat de l’obra

Funció: estètica. Fortuny està immers en el mercat de l’art i treballa pel marxant Goupil fent obres al gust de la clientela francesa (on tingué un enorme èxit) burgesa. Eren obres destinades a decorar els petits salons de les famílies de l’alta burgesia i aristocràcia.

Significat: l’obra, inclosa dins del gènere dels tableautin –llenços de petit format, factura minuciosa i evocadors de l’època divuitesca- s’ha vist, també, com la fixació de la imatge paradigmàtica d’un dels estereotips més típics de l’imaginari europeu del segle XIX, una societat espanyola dominada per les tradicions, costums i usos arcaics i ancestrals. D’altra banda responia a un concepte molt conservador ja que triava una ambientació típica de l’Antic Règim que no pas la de les societats liberals i democràtiques; és un realisme mancat de crítica social. En un segle XIX trasbalsat per les revolucions i pels grans trastorns derivats de la Revolució Industrial, les classes benestants van preferir una pintura que els servia d’esbarjo i de distracció amb temes d’un passat enyorat i anecdòtic.

Context cronològic, històric i cultural

Cronològicament l’obra s’ubica en els inicis de la 2ª meitat del segle XIX (1867-1870). En una Espanya on la monarquia liberal conservadora de la reina Isabel II fou expulsada del tron per la Revolució de 1868 (“La Gloriosa”) i s’iniciava el període del Sexenni Democràtic, una època marcada, també, pel colonialisme espanyol al Marroc. Culturalment és l’època del Realisme en l’art i l’inici del moviment impressionista amb París com a gran capital de l’art europeu.