La vicaria context

Autor:

Maríà Fortuny                   La vicaria

Cronologia:

1867-1870

Estil:

Realisme

Tècnica:

Oli

Suport:

Fusta

CONTEXT HISTÒRIC:

Finals del Segle XIX, marcat a Catalunya per la Revolució Industrial que Generà i consolidà una nova classe: la burgesia. Es consolidaran com a classe dominant econòmicament i esdevindran els principals clients d’art. Políticament l'obre es situa en el context del Sexenni Democràtic.

Amb motiu del seu casament amb Cecília de Madrazo, Fortuny va haver de visitar en diverses ocasions la sagristia de l’església madrilenya de Sant Sebastià. Així que la primera versió de La vicaria es va iniciar el 1867. El 1868 pinta la versió definitiva quan es trobava instal·lat a Roma.

ANÀLISI FORMAL:

Veiem un grup de gent dins unes oficines eclesiàstiques, on s’està signant un contracte matrimonial. Hi ha moltes personalitats diferents, des del penitent que demanant almoina fins al torero i la “manola” que esperen el torn. Hi trobem també els 2 nuvis, una maja i un militar, entre altres.

Elements plàstics:

La pinzellada de La vicaria és lliure, molt solta i a base de petites taques de color. Grau de preciosisme, detall i minuciositat molt elevat (s’han de tenir en compte les petites dimensions del quadre). Fortuny demostra un virtuosisme tècnic excepcional.

Trobem una gran riquesa cromàtica, que va des dels tons freds, al fons arquitectònic, fins als tons càlids, més abundants i situats la majoria en el primer terme.

La llum està repartida uniformement, tot i que el grup dels convidats sembla estar més il·luminat que la resta.

Composició:

El quadre està disposat de manera que les mirades dels espectadors es dirigeixin al contracte, a l’acte de la firma. Els personatges de l’escena es disposen asimètricament, més concentrats a la dreta del quadre. En la composició, oberta, hi ha un predomini de les línies verticals (figures, que estan dempeus, i línies del fons arquitectònic). Els personatges, al estar agrupats i a la mateixa alçada, formen una mena de fris horitzontal.

La profunditat s'aconsegueix gràcies a la situació dels personatges, la reixa foradada, l'enrajolat del terra i l'arcada. El gran espai buit de la part del davant ajudar a potencial la perspectiva, que és lineal amb el punt de fuga al signament dels papers.

Ritme:

L’actitud de diàleg i gestualitat dels personatges, que s’interrelacionen entre si doten a l'obre de dinamisme. El tractament de la figura humana és amable, i les figures mostren una expressivitat serena.

Estil:

La vicaria es troba dins del Realisme: descripció objectiva de la realitat, sense cap ideologia preestablerta. El Realisme prescindeix dels símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Les principals característiques de la pintura realista són el refús de la bellesa arquetípica, la plasmació naturalista i anticlàssica, la representació directa i realista de la societat, el domini del color sobre el dibuix, i la disposició causal de les figures.

Tot i que el quadre es cataloga com a realista, hi ha gent que parla de "fortunyisme", ja que en les obres de l'autor no hi ha una denuncia social tal i com la feien els realistes. Fortuny retrata temes amables i costumistes del gust de la burgesia.

INTERPRETACIÓ:

Significat:

Aquest quadre costumista reflexa els tràmits burocràtics d'un casament i hi surten representats personatges de la burgesia i aristocràcia al costat de personatges més humils, però sense fer-ne cap tipus de crítica social. Diem que és un retrat d'aquesta classe alta, ja que hi trobem representats a moltes figures de la mateixa (el torero, les majas, etc).

Funció:

El quadre es va pintar amb l'objectiu de ser venut, o sigui que compliria una funció decorativa en el saló d'alguna residència burgesa.