Viatges a l'antiga Roma

Tots els comerciants havien de viatjar perquè en diversos llocs compraven i venien mercaderies. A l'antic imperi Romà eren difícils i llargs. Els romans feien viatges per terra o per mar. La navegació no sempre era fàcil: els mariners havien d'esperar el mar tranquil i vent favorable.

Els grecs eren millors navegants que els romans. Hi havia dos tipus de naus, les primeres eren les naus llargues, que eren naus de guerra i les de transport, les quals transportaven mercaderies. Totes les naus tenien proes a la part de davant i la popa a la part de darrera. Unes navegaven amb rems i altres veles. Els homes que volien navegar, anaven al port, on les naus romanen lligades o subjectades amb àncores.

Els viatges per terra eren molt llargs. Totes les ciutats de l'imperi Romà estaven unides per camins. Molts camins tenien l'inici a la ciutat romana.

Els soldats romans feien les vies i posaven els mil·liars que indicaven l'espai entre ciutats; també aixecaven ponts, perquè hi havia rius i valls que separaven els diferents llocs.

Els romans tenien molts vehicles amb els quals viatjaven; en els viatges llargs convenia tenir cavalls però els homes pobres caminaven perquè no tenien diners. Els patricis també tenien esclaus els quals portaven litters amb l'amo en els viatges curts.

Responde latine

Cur pater Claudiae navigat?

Pater Claudiae navigat quia mercator est.

Cur Imperio Romano itinera difficilia erant?

Itinera difficilia erant quia terra aut mari itinera faciebant.

Quid faciebant naves onerariae?

Naves onerariae merces transportabant.

Quid habebant omnes naves?

Omnes naves habebant proram et puppemque.

Quomodo itinera terra erant?

Itinera terra longissima erant.

Qui in Imperio Romano faciebant vias et miliaria collocabant?

Milites Romani vias faciebant.

Quid faciebant homines pauperes in itineribus?

Homines pauperes ambulabant.

Dèdal i Ícar

El mític inventor

Coneixem aquesta història gràcies als autors clàssics com Ovidi i Apol·lodor. Dèdal era un important arquitecte atenenc, a més era inventor, escultor i constructor. A l'illa de Creta va fer diversos treballs per al rei Minos i va tenir un fill anomenat Ícar.

Dèdal va construir una vaca de fusta buida per dins per ordre de Pasífae, esposa del rei, aquesta construcció va permetre que Pasífae tingués relacions amb un bell toro, pare del Minotaure. Després va dissenyar el laberint per tancar el monstre antropòfag, meitat home meitat toro.

El rei Minos va castigar a Dèdal per ajudar a Pasífae, i el va tancar amb el seu fill Ícar al laberint. Però l'inventor va idear un camí per escapar: va construir unes ales amb plomes d'ocell unides amb cera. Dèdal va advertir a Ícar que no havia de volar ni massa alt ni massa baix, ja que amb la humitat del mar no es podia volar i amb la calor del sol es fondria la cera. Però Ícar es va fascinar amb la llibertat de volar i va pujar tan amunt que la calor va desfer la cera fent Ícar caure al mar.

Dèdal va salvar-se i va enterrar al seu fill a una illa, que van anomenar Icària. Ell va viure a Sicília fins que va morir. Allà va construir el temple d'Apol·lo i va oferir les seves ales al déu com a ofrena.

L'imperi

L'imperi va del s. I a.C al s. V a.C.

Després de la mort de Cèsar es va formar un segon Triumvirat, format per:

• Octavi: nebot i fill adoptiu de Cèsar.

• Marc Antoni: lloctinent de Cèsar.

• Lèpid: polític.

Entre els tres es van repartir l'Imperi Romà per controlar-lo. Al poc temps va esclatar la guerra entre ells, però a acabar guanyant Octavi.

La derrota de Marc Antoni i Cleopatra va finalitzar a la batalla naval d'Àccium, on Marc Antoni va morir.

Cleopatra es va suïcidar perquè no l'agafessin i es va matar deixant-se picar per una serp verinosa.

L'any 27 a.C., Octavi començaria a ser conegut com a Agust (venerable). Va passar a tenir tot el poder a les seves mans, però tot i això va intentar evitar semblar-se a un rei i va mantenir les institucions republicanes. També se li va donar un altre títol que va ser el de príncep civium et senatus.

L'emperador Octavi es va envoltar d'una escolta personal anomenada guardia pretoriana.

Agust va organitzar l'Imperi Romà, que tenia 44 províncies i les va dividir en dos grups:

1. P. Senatorials

• territoris pacífics amb més pau.

• P. Imperials

• moltes revoltes.

• tenien un governador, anomenat pel senat.

• No tenien soldats permanents.

Directament l'emperador nomenava el general per comandar les legions.

Agust va voler fer una reforma moral de Roma (prohibint el divorci, les festes...). Una d'aquestes reformes morals va ser exiliar el poeta Ovidi. Es pensa que Agust va morir enverinat, ja que li van enverinar una figuera, però la veritat va ser que va morir de vell.