Via d'excreció del dioxid de carboni

1. L’energia dels nutrients

A través de la sang els nutrients arriben a totes les cèl·lules de l’organisme, penetren a l‘interiori es fan servir per fabricar altres substàncies o per obtenir energia.

Quan els nutrients que arriben a les cèl·lules es fan servir per obtenir energia, el procediment

més efectiu té lloc a l’interior dels mitocondris: es tracta de la respiració cel·lular.

-
La respiració cel·lular

La respiració cel·lular és la ruta catabòlica a través de la qual la glucosa reacciona amb

l’oxigen (s’oxida) i s’origina diòxid de carboni, aigua i energia. A l’interior del mitocondri:

· Cal que hi hagi oxigen perquè s’oxidi la glucosa.

· Es desprèn energia que s’emmagatzema en forma d’ATP.

· Es produeixen residus com ara el diòxid de carboni i aigua; el diòxid s’expulsa a l’exterior de l’organisme perquè és tòxic per a les cèl·lules.

2. L’aparell respiratori

El procés pel qual l’organisme capta oxigen de l’exterior del cos i allibera diòxid de carboni

s’anomena respiració pulmonar.Aquest procés té lloc a l’aparell respiratori, que és format

per:

· Les vies respiratòries: el nas, la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis i els bronquíols.

· Els pulmons. Constituïts pels bronquíols, alvèols i la xarxa de capil·lars que els irriguen.

3. Les funcions de l’aparell respiratori

3.1 L’intercanvi de gasos

És el pas de l’oxigen de l’aire dels pulmons fins a la sang, així com el pas del diòxid de carboni

de la sang a l’aire dels pulmons. L’intercanvi de gasos té lloc als alvèols pulmonars.

3.2 La ventilació pulmonar

És el procés pel qual es renova l’aire dels pulmons. La ventilació és possible gràcies a dos

moviments en què hi participen la caixa toràcica i el diafragma: la inspiració, que suposa

l’entrada d’aire als pulmons, i l’expiració, que suposa la sortida de l’aire acumulat als pulmons.