Vestimenta Romana Antiga: Toga, Túnica i Moda a Roma

La Vestimenta a l'Antiga Roma: Toga, Túnica i Més

La toga va ser una peça de roba que es va imposar molt aviat com a vestit principal, tant de dia com de nit. Era curta per evitar molèsties. Inicialment, tenia una forma rectangular, però més tard es va tallar en semicercle. Les seves dimensions solien ser d'uns 2,5 metres d'alt per uns 5,6 metres de llarg.

Tipus de Togues Romanes

• Toga Virilis: De color blanc grisenc. Era la que es posaven els nois en entrar a l'edat adulta, simbolitzant la seva majoria d'edat.
• Toga Praetexta: Portava una vora de color porpra. La feien servir nois i noies, magistrats, sacerdots i persones ocupades en ritus sagrats o pregàries. Els pretors se la posaven quan condemnàven algú a mort.
• Toga Palmata o Picta: Molt decorada i amb incrustacions d'or. La feien servir el cònsol el dia del triomf, i el cònsol i els pretors per presidir els jocs del circ.
• Toga Candida: Emblanquida amb guix per obtenir un blanc intens. Era portada pels candidats a una magistratura pública.
• Toga Pulla: La portava la gent que estava de dol, però també s'utilitzava en èpoques de perill privat o angoixa col·lectiva. També era un símbol de protesta (per exemple, quan Ciceró va ser enviat a l'exili, el Senat es va posar la toga pulla com a mostra de rebuig).

Vestimenta a la República Romana

La toga es va fer servir durant tota la República, tot i que estava prohibida als estrangers. A la fi d'aquest període, es va allargar i es va convertir en una peça de mudar, tan complexa que ja no es podia posar sense ajuda.

Per als homes, es va generalitzar l'ús del subligaculum, uns calçotets o pantalons curts. Tant per a homes com per a dones, la túnica (o camisia) es va fer popular. Aquesta era una mena de camisa formada per dues peces de tela cosides, amb mànigues o sense, i sovint decorada amb una banda porpra anomenada clavus. La túnica es posava sota la toga i s'utilitzava principalment per estar per casa.

Pel que fa a la dona, a la fi de la República, les dones casades van abandonar la toga. A sobre de la túnica, s'hi van posar la stola, un vestit llarg amb plecs, cenyit amb un cordó pels malucs i amb un cinturó sota els pits. Per sobre la stola i per sortir de casa, les dones es posaven un vestit ample i rectangular que anava fins als peus, la stola.

Vestimenta a l'Imperi Romà

Durant l'Imperi, la toga va deixar de ser una peça d'ús urbà quotidià. Sobre la túnica, l'home va passar a portar un pallium ajustat, sense gaires detalls estètics. Per als viatges, disposaven de la lacerna (un mantell amb caputxa) o la paenula (un abric gran de pluja sense mànigues). L'emperador August va posar de moda l'ús de mocadors i benes de llana.

Pel que fa a la dona, a partir de l'època de Dioclecià, la stola va desaparèixer i van sorgir túniques brodades amb gran detall.

El calçat romà incloïa botes blanques de cuir (calcei) i sandàlies (soleae) per sortir. Per estar per casa, portaven plantofes (socci) i unes sandàlies anomenades caligae.