Versos octosil·labs rima consonant y esquema abba cddc

CANÇONETA LLEU I BLANA

 1 En trobar leu, en els dos primers versos, en què la cançó, en diminutiu, és qualificada de “lleu”, “blana”, “lleugereta” i “sense ufana”. E

 2 “un cert marquès”, “traïdor”, “mil fraus”.

 3 En la segona i la tercera cobles es blasma l’aspecte físic del marquès i,(dentadura i el seu braç inútil); en la quarta i cinquena cobles es blasmen aspectes morals, com ara la poca confiança que inspira el marquès per a tenir-hi tractes la tendència sexual de què se l’acusa . Els atacs morals, i especialment el que té a veure amb la desviació dels costums cortesos, són els més greus. 

4 Resposta oberta en què l’alumnat farà explícit el contrast i, per tant, l’evolució que es produeix respecte a la composició anterior. 

BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA

1 La introducció narrativa ocupa els Déu primers versos i la part pròpiament lírica s’estén del vers 11 al 25.

 a La primera part descriu els actors a partir de la impressió que produeixen en el poeta, i introdueix l’acció. La segona part és el text de la balada que canten els ocells esmentats. 

b La primera part és formada per Déu versos decasíl·labs clàssics, amb cesura a la quarta síl·laba, que rimen ABBA CDDC EE. La segona part és formada per tres estrofes de cinc versos anisosil·làbics, amb alternança entre els octosíl·labs senars i els tetrasíl·labs parells, tots masculins, i que segueixen l’esquema de rimes ababa.

 2 Els ocells li produeixen alegria i ganes de lloar-los. Garsa, diu que de mirar-la “mos ulls resten alegres” ; merla, no hi ha “al món poeta tan il·lustre 

 3 a La segona estrofa gira al voltant de la paradoxa que representa el fet que la mort d’un ocell pugui fer creure a l’altre que l’estima, però que, alhora, aquesta mort comporti la pena de l’ocell que ha desdenyat el sacrificat

 b La tercera estrofa és una represa, amb variacions, de la primera estrofa, però on els dos últims versos són repetits.

 c La primera estrofa personificació d’un ocell, que és capaç de voler una determinada cosa i d’expressar-la amb la mirada, i de l’altre ocell, que pot deduir de la mirada la voluntat del primer. 

4 artificiós, elegant.