El verí del teatre rodolf sirera descarregar

11.Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70

La primera part del franquisme Es van prohibir quasi totes les manifestacions culturals en la nostra llengua, excepció d'autors com Josep María de Sagarra o Salvador Espriu que van poder donar a conèixer textos nous.

    A la meitat del cinquanta es troben mostres d’un teatre més renovador. Com per exemple a València va destacar un grup que contribuí a un ambient d’apertura on va destacar un grup que contribuí a un ambient d’apertura on van donar-se a conèixer comercials i crea premis literaris.

    Fins al 70 trobar amb la convivència de diferents influències com el teatre de l'absurd o el teatre.

    amb els llits dels 60 i 70 el teatre serà més visible i es consolidaran dues grans opcions. Per una banda el teatre de text inspirat en el Realisme i del teatre èpic. Té importància el text com la construcció literària i que es puga publicar en forma de llibre. Per altra banda el teatre no textual va ser important al 70 i 80 però el text té un paper secundari importe més la Concepció escènica de l'espectacle. és un teatre visual que incorpora música, cosa que fa molt difícil publicar-lo en llibres

12. Descriu els aspectes més importants de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo

L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extensa i diverses del Segle XX.  la seua aportació teatral és molt notable ja que contribueix a la renovació del teatre de postguerra amb obres inspirades en el teatre de l'absurd, sobretot  durant la dècada dels cinquanta. És presenten situacions irreals amb personatges estranys que no responen al comportament normal de la societat, però serveixen per a reflexionar sobre l'existència en clau simbòlica (d’ací que es parle d’existencialisme per referir-se al seu teatre). La mort, els problemes de la comunicació humana o el sentit de la vida són temes fonamentals en obres con Cruma(1957). En aquesta obra innaugura la seua pràctica en el gènere teatral. És una peça d’investigació sobre la incomunicació entre dues formes de viure: la del resident i la del visitant. Sense abandonar aquests temes (Homes i No(1957)) n’afig altres com a llibertat. Ambdues obres van ser representades per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Ambdues obres van ser rebudes com obres innovadores que trencaven una dinàmica conservadora i fomentaven un nou públic deixant de banda la consideració com a teatre de l'absurd o existencialista.

13.Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual

Hereu del teatre de cambra i de la universitari a començaments dels 70 aparegueren nombrosos grups de teatre independents.Solien crear els muntatges de forma colectiva, distanciant-se de la peça teatral pròpia de la tradició Occidental.

Els autors segueixen laboral la matèria verbal de l'espectacle, però s'han implicat més en el procés d'elaboració dels Muntatges, ha produït una transformació de l'escriptura teatral. Alliberar d'antigues convenció s’han posat en qüestió procediments com el diàleg, les coordenades temporals i espacials.

en l'escriptura teatral actual en català podem observar les tendències següents:

1. Hi ha una ramaderia que analitza la realitat a través de la ironia i l'humor, combinant l'experimentació formal i la comicitat, com Sergi Belbel.

2. Altra dramatúrgia que empra estratègies de discurs en què el diàleg es fragmenta. Poc interessada en els problemes de l'actualitat i centrada en els conflictes individuals més que en els col·lectius.

3. Pel contrari hi ha autors dramàtics que s'aproximen a la realitat i s'interessen pels problemes del nostre temps.

4. La via comercial és una comèdia fàcil i ben construïda.

5. El “ teatre de irritació” increpar el públic per incomodar-li i provocar alguna reacció.

en l'ambit valencíà s'ha consolidat una nova generació d'autors teatrals' que són excepcionals els casos de Manuel Molins (fets històrics valencians, Centaures) i Rodolf Sirera (renovació teatre contemporani, La Pau).

14. Explica l’obra teatral Josep María Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual

Josep María Benet i Jornet Va contribuir a la renovació del teatre de text.

Una vella, coneguda olor, primera obra, amb un marcat caràcter realista que tornarà en obres posteriors. Entre 1965 i 1977 va publicar la trilogia de Drudània i li serveix com a pretext per a reflexionar, com a proposta alegórica sobre la societat Occidental.

a partir de 1977  Va retornar a un tipus més realista i innovador amb elements del teatre èpic. Es basa en la proposta de Bertolt Brecht basada en el distanciament entre el espectador i la història que se li conta. Per diferents mecanismes s'intenta evitar La identificació amb els personatges. A més fan possible la denúncia social.

des dels anys 80 fins ara  ha compaginat l'escriptura teatral amb els guions de televisió d'algunes sèries. Demostra una gran habilitat per Conjugar el Realisme amb la comèdia, creant intrigues. Les sèries van contribuir a normalitzar la llengua i mostrar realitats socials.

paralelament en 1985 va publicar El manuscrit d’Alí Bei, que incidia en l'enfrontament de l'individu amb la societat. I en 1991 apareix Desig que demostra la versatilitat de l'autor.

15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època

Des de Sueca Joan Fuster va construir una obra literària coherent d'una magnitud extraordinària. Entrar en contacte amb els escriptors valencians De les generacions anteriors. Però prompte va abandonar la poesia i es va dedicar a l'assaig exclusivament.

Es convertí en un escriptor professional que practicaven assaig i la reivindicava. La concepció de l’assaig que proposa es basa en tres idees:

• La subjectivitat
  . L'assaig s'escriu des de la perspectiva personal de l'autor.

• L'argumentació

  
  . Analitza els arguments dels altres i desplega els seus propis arguments, persuasiu i convincent.

• L'humanisme

  
  . L'assaig esdevé un reducte humanístic d'opinió, és a dir, un espai on argumentar amb honestedat, on debatre amb paraules idees, on protegeixen de la tendència de moltes societats a imposar una sola manera d'entendre el món.

podem classificar els seus assaigs de la manera següent:

• l'assaig divulgatiu ha passat a la història per oferir una reflexió coherent, sòlida i influent sobre la identitat Valenciana. El seu llibre més conegut és nosaltres els valencians, Com a primer títol d’Edicions 62, un dels primers als anys 60. Fuster va publicar nombrosos assaig sobre literatura.

• en l'assaig deliberatiu és molt important diccionari per a ociosos. L'integren un conjunt de reflexions ordenades alfabèticament, cadascuna sobre una qüestió concreta i amb una extensió diversa: n'hi ha que ocupen unes quantes pàGinés i n'hi ha que tenen forma d'aforisme.

16.Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània

Explica-ho.

De tots els assagistes Joan Francesc Mira és un dels més representatius i influents. La seva obra no es limita tan sols a les Arts sinó que la seva producció narrativa se situa entre altres dels darrers anys (Els cucs de seda).

centrant-nos en el camp de les Arts cal dir que el practica a la manera de fuster: des de la subjectivitat i la Llibertat, però amb rigor i consciència del paper social del intelectual com a persona que ha d'orientar les opinions hi ha d'ajudar les persones a pensar lliurement, a donar-los els arguments per a fer-ho. Combinar els articles d'opinió amb els assaigs monogràfics. Totes les setmanes publicar una columna en la revista El Temps, com la condició Valenciana.

aquest últim llibre es dedica a un dels temes fonamentals de les Arts de Joan Francesc Mira: la identitat dels valencians. Es tracta d’assaigs que s'inscriven en la tradició inaugurada a la qual s’ha produït nombrosesContribucions durant els darrers 50 anys.. Les de mirar destaquen per la capacitat d'incorporar una perspectiva acadèmica molt rellevant: l'antropologia, és a dir, l'estudi dels components humans y socials.

Els valencians tenim dubtes sobre la llengua pròpia( valencíà o català?, Quina relació tenim en Catalunya, Aragó i Balears?  i quin és el nostre paper dins d'Espanya?).