El verí del teatre pdf

8. Característiques basiques de l'esriptura teatral:

A partir de 1975 i duant ben be 10 anys la feina i la funció de l'autor teatral Es van diluir en la construcció espectacular col·lectiva. El teatre Es desentenia de tot allo que fera pudor a la literatura. Els Joglars, que havien iniciat la seua llarga trajectoria de 1962, els Comediants que van naixer l'any
1972 i Dragoll-Dagom, l'any 1974. Un Any mes tard es van fundar La cubana i La fura dels baus. Cap a Finals dels 80, pero aquest estat de coses va começar a canviar. El Lliure va estrenar textos de Benet i Jornet i altres autors. El Centre dramatic, de Rodolf Sirera o Josep Muñoz Pujol. Van apareixer Nous dramaturgs: Sergi Belbel, Jordi Galceran, Lluisa Cunille, Josep Pere Peyro o Lluís-Anton Baulenas. S'imposen nous Models, molt diversificats, com Samuel Beckett, Harold Pinter, Thomas Bernhardt o David Mamet. Aquesta recuperació del dramaturg Esta marcada per l'emergencia d'un nou tipos d'autor teatral. Toni Benavent va fundar el 1944 la companyia Albena Produccions, d'entre La seua producció destaquen, Besos, Mandíbula afilada i Spot. De tots Quests nous autors, l'exemple mes significatiu, per la seua producció I projecció exterior, es Segi Belbel. La meteoria ascensió de Belbel Com a autor teatral s'atribueix a la tria d'arguments quotidians Tractats des d'una optica peculiar que combina dramatisme i Humorisme, aixi com a l'agilitat dels seus dialegs i a l'eficaç Estructura de les peces, aspectes que tenen molt a veure amb la seua Doble condició d'autor i director escenic.

9. Josep María Bernet i Jornet:

En els anys seixanta, Josep María Benet i Jornet Es va formar en les lectures populars i els serials radiofònics. Va Estudiar a la Universitat de Barcelona i va freqüentar l'EADAG (Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual). Però no li va interessar el Teatre de l'absurd, el de Bertold Brecht ni el teatre Existencialista. Benet i Jornet és pràcticament l'únic autor de la Seua generació que ha aconseguit estrenar amb regularitat, sobretot Perquè ha sabut evolucionar i ha mantingut una certa complicitat Estètica i ideològica amb un públic que l'entén. És autor d’una Trentena d’obres, entre les quals: Una vella, coneguda olor, Berénàveu a les fosques, Revolta de bruixes , Descripció d'un Paisatge, Desig, Olors. En el teatre de Benet i Jornet es pot Observar l’evolució següent: 1. Del Realisme social dels primers Temps a la recerca d'un territori mític. 2. Les obres del cicle de Drudània. 3. El retorn al Realisme, però focalitzant la intimitat Dels personatges . 4. L'apropament al teatre de Harold Pinter . 5. El Retorn a un intimisme en què la comunicació es fa gairebé Impossible. En el teatre de Benet i Jornet l'entorn pesa d'una manera Aclaparadora sobre els éssers humans, els condiciona, els configura I els deforma.. Benet ha adaptat com a guions cinematogràfics Diversos textos teatrals i és un dels referents fonamentals en el Camp del guió televisiu de ficció, especialment per les seues Aportacions en la professionalitzacióde la figura del guionista, en La creació d’un model autòcton de sèries de ficció populars i De qualitat, i en la difusió televisiva d’adaptacions de textos de Referència de la literatura catalana.

10. Manuel de Pedrolo:

Els anys més creatius de Pedrolo són els 50. Pedrolo Analitza la vida humana i formula preguntes inquietants. Els Personatges de Pedrolo viuen en un món tancat, separats de l’espai Exterior. Presos que intenten enderrocar els murs de la presó, però Que acaben resignant-se, espantats pel que poden trobar fora.Les Situacions són claustrofòbiques, angoixants, tancades. Un teatre Pessimista, però no evita perquè els seus personatges lluiten per Les llibertats personals i nacionals.S’ha relacionat Pedrolo amb el Teatre de l’absurd, tot i que ell va rebutjar aquesta influència. Aquest teatre naix del sentiment de repulsa dels horrors de la II Guerra Mundial.En aquest teatre les relacions humanes són caòtiques, Pròximes a la bogeria. Adopta així un to irònic. La vida humana no Té sentit. Les coses racionals produeixen desconfiança. Les obres Són còmiques,a vegades, i desprenen una atmosfera trista de sentit Tràgic, fàstici cansament.No tenen un significat precís, però si Tenen sentit.Els autors pensen que no cap preocupar-se pel sentit en Un món sense sentit.No hi ha una imitació de la vida, sinó una Visió imaginativa de la vida. No hi ha identificació entre Espectadors i personatges. El llenguatge té lògica, però no Correspon a una obra concreta. Entre les obres teatrals de Pedrolo, Podem destacar Pell vella al fons del pou, La nostra mort de cada Dia, Homes i No, Tècnica de cambra, Situació bis(1965),etc.