Verdaguer: característiques de L'Atlàntida i Canigó i la seva llengua poètica

Les obres més ambicioses de Verdaguer

19. Quines característiques tenen les dues obres més ambicioses de Verdaguer?

L'Atlàntida (1877)

Epopeia a l'estil grandiloqüent de les del segle XVI, on combina la història del descobriment d'Amèrica per part de Colom amb el tema mític de l'enfonsament de l'Atlàntida, un paradís perdut i enyorat.

Es tracta d'un poema geològic en què s'explica el naixement físic de la península Ibèrica i la fundació de Barcelona per part d'Hèrcules. Colom, que torna a posar en contacte els dos mons, separats per culpa del càstig diví, restitueix la unitat harmònica de l'univers i li dóna sentit cristià.

L'obra va aconseguir l'èxit internacional de manera immediata: es va traduir a més de dotze llengües i a París van rebre l'autor com a «últim fill d'Homer».

Canigó (1885)

Exaltació de tall llegendari i de clara influència romàntica sobre els orígens cristians de Catalunya a l'Edat Mitjana.

S'hi barregen personatges històrics (Guifré el Pilós, l'abat Oliva) amb nombrosos elements llegendaris i fantàstics del folklore català, com ara les fades.

En contrast amb L'Atlàntida, Canigó destaca per la varietat de formes que hi utilitza en funció de les situacions: romanços, odes, elegies, cançons de gesta...

És un poema àgil, musical i documentat a base d'estades al Pirineu, que es planteja com un cant d'amor a la geografia catalana i una al·legoria al naixement de Catalunya en muntanyes com les del Canigó, on el cristianisme s'imposa simbòlicament al món pagà i musulmà.

Els dotze cants del poema es clouen amb un epíleg en què els dos campanars, ja en ruïnes, dels monestirs de Sant Martí del Canigó i de Sant Miquel de Cuixà s'interroguen elegíacament sobre el pas del temps i recorden als homes que l'únic que pot sobreviure és l'obra de Déu: la natura.

Lo que un segle bastí, l'altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
la tempesta, el torb, l'odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l'altívol Pirineu.

20. Quines característiques té la llengua que crea Verdaguer?

Lèxic riquíssim i sintaxi genuïna. Crea una sèrie de formes derivades segons les seves lleis més pròpies:

• Substantius i adjectius acabats en -ívol, -úria, -im, -ís, etc.
• Nous verbs a partir de substantius (emmantellar, encinglar).

Usa contínuament comparances i metàfores de gran efecte plàstic, amb termes botànics.

21. Quines cançons molt populars van escriure Verdaguer i Guimerà encara que es desconeix que en siguin els autors?

• Verdaguer: l'himne del Monestir de Montserrat, el Virolai.
• Guimerà: la sardana La Santa Espina.