Verbs que regeixen preposició
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 35,57 KB
Característiques del CD | Exemples |
1. És un SN que designa l’entitat (persona, animal o cosa) sobre la qual recau l’acció del verb. | En Pau menja verdura. El conserge va tancar la porta. |
2. Encara que el CD es refereixi a persones, generalment no va precedit de la preposicióa. | L’alumne va saludar el professor. La policia va detenir els lladres. Avui hem felicitat la Carme. |
3. El CD no concorda amb el verb; per tant, pot aparèixer en singular o en plural sense que el verb variï de forma. | L’alumne va saludar el professor. L’alumne va saludar els professors. |
4. El CD és un complement exigit pels verbs transitius. Va immediatament darrere del verb i no es pot suprimir. | *La policia va detenir. *Avui hem felicitat. |
5. El CD es pot substituir per un d’aquests pronoms febles: el, la, els, les, en o bé ho. | L’alumne el va saludar. La policia els va detenir. Avui l’hem felicitada. |
6. Generalment, el CD passa a fer la funció de subjecte en l’oració passiva. | Els lladres van ser detinguts per la policia. La Carme ha estat aplaudida. |
La manera més recomanable de reconèixer el CD, en cas de dubte, és fer-ne la substitució pronominal.
2. El complement indirecte (CI)
Característiques del CI | Exemples |
1. És un SPrep introduït per la preposició a(o per a) que designa qui rep el benefici o el dany de l’acció del verb. | Va regalar un disc al seu cosí. Prepara un pastís per a la Marta. |
2. Generalment, el CI es refereix a éssers animats (persones o animals). | Va explicar la llegenda a la Neus. La Marta dóna menjar al gos. |
3. La posició més habitual és darrere el CD. | Va regalar un disc [CD] al seu company. |
4. El CI es pot substituir pel pronom feble li (singular) i els (plural).ALERTA: *Lis no existeix | Li va regalar un disc. Els vam telefonar de seguida. |
Cal no confondre’l amb altres complements introduïts també per la preposició a, com alguns complements de règim verbal i alguns complements circumstancials:
S’han acostumat a la seva presència.
[CRV]
No anirem al concert.
[CC]
En cas de dubte, podem recórrer a la substitució pronominal.
REGLA pràctica: són CI tots els complements que en 3a persona del singular es poden substituir pel pronom li.
3. El complement circumstancial (CC)
Característiques del CC | Exemples |
1. Quant a l’estructura, el CC pot ser un Adv o SAdv, un SPrep o un SN (amb valor temporal). | Demà farà sol. Els bombers han vingut de seguida. He desat la roba a la calaixera. Aquesta tarda tinc partit de bàsquet. |
2. Generalment, el CC no és exigit pel verb. Per tant, es pot suprimir sense que s’alteri l’estructura de l’oració. | Els bombers han vingut. He desat la roba. |
3. El CC sol aparèixer al final de l’oració; però pot ocupar altres posicions, sobretot quan indica temps o lloc. | Demà no obrirem. (CC de temps) Davant del mercat hi ha un forn de pa. (CC de lloc) |
4. El CC es pot substituir pel pronom feble en (quan va introduït per la preposició de) I pel pronom feble hi (en la resta de casos). | Vinc de casa. En vinc. Camina molt de pressa. Hi camina. |
5. Pel que fa al significat, expressa una circumstància del verb que pot ser de lloc, de temps, de manera, de finalitat, de causa, d’instrument, de companyia, de quantitat, etc. — CC de lloc (on?) —> Faran el sopar a casa la Joana. / Vivim aquí tot l’any. / Es passeja pel carrer . — CC de temps (quan?) —> Demà no hi ha classe — CC de manera (com?) —> Sempre fa la feina malament. — CC de finalitat (per a què?) —> He comprat aquest vi per a la festa. — CC de causa (per què?) —> Per tot aquest embolic no podrem anar a París. — CC d’instrument (amb què?) —> Dibuixa un cercle amb el compàs. — CC de companyia (amb qui?) —> Anirem a Montserrat amb la família. — CC de quantitat (quant?) —> Has menjat molt poc. | |
6. En una mateixa oració podem trobar més d’un CC. | Aquesta setmana [CC] farem les classes a la biblioteca [CC] |
4. El complement atributiu (CAtr)
Característiques del CAtr | Exemples |
1. L’atribut és un SAdj, un SN o un SPrep que expressa una característica que s’atribueix al subjecte per mitjà d’un verb copulatiu (ser, estar, semblar) | En Març està molt malalt. La María és una persona molt amable. Aquest anell sembla d’or. |
2. Si és un adjectiu, concorda en gènere i nombre amb el subjecte. | En Març està malalt. La María està malalta. |
3. Es pot substituir pel pronom ho i, de vegades, pel pronom el, la, els, les. | ─És amable, la María? ─Sí, que ho és. N’és molt, d’amable! |
ATENCIÓ: no tots els complements dels verbs ser i estar són atributs | La María és a França. |
5. El complement de règim verbal (CRV)
Característiques del CRV | Exemples |
1. És un sintagma introduït per la preposició que és exigida pel verb (a, de, en, amb, per). | El policia s’adona del perill. Confia en les seves possibilitats. |
2. El CRV és exigit pels verbs de règim preposicional. Molts d’aquests verbs són pronominals, és a dir, sempre van acompanyats d’un pronom feble. | La seva dona es dedica a la construcció. Es reien de tothom. Els infants no pensen en aquestes coses. La Cristina no es fa molt amb les cunyades. Tu sempre t’has interessat per ells. |
3. El CRV es pot substituir pel pronom feble en (quan va introduït per la preposició de) I pel pronom feble hi (en la resta de casos). | Ningú no se n’adona. Tothom hi confia. |
Verbs més freqüents que exigeixen CRV, classificats a partir de la preposició:
preposició a | acostumar-se, accedir, arriscar-se, col·laborar, contribuir, dedicar-se, exposar-se, optar, procedir, renunciar |
preposició de | abstenir-se, adonar-se, aprendre, burlar-se, oblidar-se, parlar, queixar-se, recordar-se, riure’s, saber |
preposició en | afanyar-se, confiar, complaure’s, entossudir-se, pensar, vacil·lar |
preposició amb | avenir-se, fer-se, estar d’acord, conformar-se |
preposició per | amoïnar-se, interessar-se, optar |
6. El complement predicatiu (CPred)
Característiques del CPred | Exemples |
1. Generalment, és un SAdj o un participi que expressa una característica del subjecte o del CD. Apareix darrere un verb predicatiu (trobar, veure, tornar, etc.) | He vist en Març molt content. Ha tornat del viatge cansat i avorrit. |
2. Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o CD. | La María juga molt contenta. He vist en Març molt content. |
3. Generalment, el podem substituir pel pronom hi. També per en (fer-se, dir-se). | ─L’has vist content, en Març? ─Sí que l’hi he vist. |
Semblances del CPred amb altres complements amb els quals no s’ha de confondre |
El CPred té moltes semblances amb l’atribut – La llet s’ha tornat agra. [CPred] –> verb predicatiu – La llet era agra. [CAtr] –> verb copulatiu |
Des del punt de vista del sentit, s’assembla al CC de mode – La noia caminava tranquil·la. [CPred] –> funció adjectiva – La noia caminava tranquil·lament. [CC mode] –> funció adverbial – Els nois van arribar cansats. [CPred] –> funció adjectiva – Els nois van arribar cantant. [CC mode] –> funció adverbial |
El CPred s’assembla al CN – Porto la camisa [CD] bruta [CPred]. –> Com porto la camisa? – Porto una camisa [CD] negra [CN]. –> Com és la camisa? |
7. El complement agent (CAg)
Caractarístiques del CAg | Exemples |
1. Apareix en les oracions passives (va ser edificat, serà redactat, era maltractat…) i va introduït per la preposició per. És un Sprep. | El desertor va ser afusellat pels soldats. |
2. El CAg. Es pot suprimir i no és substituït per cap pronom feble. | El desertor va ser afusellat |
3. El CAg. Passa a ser el subjecte en l’oració activa corresponent. | Els soldats van afusellar el desertor. |