MORFOLOGIA VERBAL

1 LA CONCORDANÇA

a)El subjecte i el verb concorden en nombre.

-El representant dels vaguistes va Entrevistar-se...

-El 50% dels ciutadans ha votat...

-L’equip de govern i l’oposició van Acordar...

b)Quan El subjecte és un nom col·lectiu en singular, el verb hi concorda en singular

-El públic aplaudia...

-La gent sortia de pressa...

-Un grup S’entretenia...

c)Quan Un nom col·lectiu que fa de subjecte és determinat per un complement en plural, és preferible que el verb concordi en singular amb el subjecte.

-Un grup de persones es va reunir...

-Un sector de funcionaris ha decidit...

-Una multitud de vaguistes va Desfilar...

-Un gran nombre de convidats va Protestar...

-La majoria dels assistents aplaudia...

d)En Les frases atributives (verb ser, estar, semblar) quan el subjecte és un nom col·lectiu, El verb sol concordar amb el predicat.

-Aquella gent semblaven energúmens

-Tot el grup eren companys seus.

-El Públic estava decebut

e)Quan Un adjectiu afecta dos o més noms, si aquests tenen el mateix gènere, L’adjectiu va en plural.

-Una Pregunta i una resposta curtes

-Un Argument i un plantejament clars

-Llengua i cultura alemanyes

f)Quan Un adjectiu precedeix dos o més noms de gènere diferent l’adjectiu pot Concordar només amb el primer en gènere i nombre.

-Pobles i Ciutats contaminats.

-Una moció i un prec necessaris

g)Els Quantitatius prou, massa i força no admeten les formes de plural en un context Estàndard formal.

-Tenen massa diners

-T’ho he dit prou vegades per haver-t’ho de repetir avui.

2. Conjugacions

Els verbs incoatius són aquells que afegeixen la partícula –eix Entre l’arrel i la desinència.

2.1 Tipus de verbs

2.1.Quan a la relació amb el subjecte, els Verbs poden ser:

A) Impersonals:

Verbs meteorològics:

ploure, nevar, fer calor...

Ahir va ploure a bots i barrals

Demà farà sol

Verb haver-hi :

En català estàndard no hem de Fer concordar el verb haver-hi amb el CD, ja que es considera que les frases Que es construeixen amb aquest verb no tenen subjecte.

Hi ha Déu euros sobre la taula

Ha havia tres cartes a la bústia

Hi haurà moltes persones que Vindran a sopar.

-    
Els Tres temps impersonals de cada verb (infinitiu, gerundi, participi)
.

En aquelles frases en què no es Determina el subjecte que realitza l’acció, aquestes tenen un sentit Impersonal.

Es lloguen pisos

Cal arribar-hi d’hora

B) Personals : quan es designa el subjecte que Realitza l’acció

Veu activa:

Claudio Abbado va dirigir L’orquestra magistralment.

Veu passiva

: L’orquestra va ser dirigida Magistralment per Claudio Abbado.

2.2 Quan a la relació amb els Complements

A)CopulatiusSer, estar i semblar

la sala era plena de gom a gom

la María era una noia simpàtica

B)PredicatiusQuan indiquen una acció o una activitat del Subjecte

-Transitius: La professora dóna les notes als estudiants

-Intransitius: El mandatari va Caure de la tribuna.

-Reflexius: La lleona es Llepava les ferides.

-Pronominals: Ens vam perdre per la muntanya

-Recíprocs : Ells dos s’estimen des del primer dia.

3. VERBS REGULARS I VERBS IRREGULARS

3.1 Terminacions incorrectes en –èixer

A vegades, es construeixen infinitius acabats en –èixer que Són incorrectes. No hi ha més verbs acabats en èixer que: conèixer, merèixer, Parèixer, aparèixer, i els seus derivats.

3.2 Terminacions incorrectes d’infinitius en –ir:

Sovint, hi ha un cert nombre de verbs de la 2a conjugació Que es fan acabar erròniament en –ir i, alhora se’ls dóna forma incoativa, la Qual cosa és impossible perquè no són de la tercera conjugació.

Són de la 2a conjugació els següents verbs:

3.3 Incoatius erronis de la 3a conjugació

La majoria de verbs de la 3a conjugació són incoatius. Per Aquest motiu, hi ha certa tendència a fer incoatius verbs que no ho són.

a)Verbs De forma pura:

ajupir, bullir, collir, consentir, Cosir, cruixir, dormir, escollir, esmunyir-se, eixir, grunyir, morir, munyir, Obrir, omplir, pudir, pressentir, recollir, reeixir, retrunyir, sentir, Sobreeixir, sortir, tenir, tossir, venir...

b)El Verb lluir

El verb lluir pot ser pur o incoatiu.

Quan té un sentir recte (emetre llum) és pur: Aquest matí el sol lluu.

Quan té un sentit figurat, és incoatiu: No els llueixen gens els diners

c)Verbs Derivats de sentir

El verb sentir és pur i, com aquest, Ho són la major part dels seus derivats (consentir, pressentir, ressentir...) Els únics derivats de sentir que són incoatius són assentir i dissentir.

d)Verbs Purs i alhora incoatius

Acudir:                              acudeixo/ acudo

Arrupir-se :                       m’arrupeixo /m’arrupo

Assumir:                           assumeixo /assumo

Brunzir:                             brunzeixo/ brunzo

Consumir:                         consumeixo/ consumo

Mentir:                              menteixo / mento

Presumir:                           presumeixo/ presumo

3.4 Participis irregulars i altres formes

A continuació tens una llista de participis i altres formes Que presenten alguns dubtes per a molts parlants. En qualsevol cas has de tenir Present que no és una llista tancada sinó només un recull d’uns quants verbs.

4. VERBS TRANSITIUS I VERBS INTRANSITIUS

Hi ha alguns verbs en què hi ha Vacil·lacions respecte de si s’han d’usar com a transitius (és a dir, amb un Complement directe, i per tant, amb els pronoms el, la ,els, les)
O com A intransitius (és a dir, només amb complement indirecte – i per tant, amb els Pronoms li, les-
O amb altres complements)

-Si en Ramón no et telefona, telefona-li tu [correcte perquè telefonar és Intransitiu: es telefona a algú]

-Si en Ramón no et telefona, telefona’l tu [ incorrecte perquè no es telefona algú]

Hi ha altres verbs (o expressions Verbals) que són usats erròniament com a pronominals, o que són usats amb una Preposició diferent de la que els correspon.

-He ensopegat i m’he caigut [incorrecte]

-He ensopegat i he caigut [correcte]

-Aquesta colònia fa olor a espígol. [ incorrecte]

    -   Aquesta colònia fa olor d’espígol [ correcte]

5. VERBS PREPOSICIONALS O DE RÈGIM VERBAL

Els verbs preposicionals o de règim verbal són Aquells el sentit dels quals exigeix un complement introduït per una Preposició. Alguns dels verbs preposicionals més freqüents són els següents. Cal però tenir en compte que només és un llistat representatiu.

- Regeixen la preposició a :

- Regeixen La preposició de:

- Regeixen la preposició en:

- Regeixen la preposició amb:

Observacions

a) Quan el complement preposicional està introduït per les preposicions en o amb i tot seguit hi ha un verb en infinitiu, cal canviar Aquestes preposicions per a o de.

B) La conjunció que fa caure la preposició que la precedeix

6. ÚS DE FORMES NO PERSONALS

6.1 PERIFRASIS VERBALS

Les perífrasis verbals són conjunts de dos verbs que Expressen una sola idea. El primer verb (anomenat auxiliar) és el que es Flexiona i el segon (anomenat principal) suporta el significat bàsic de la Perífrasi i està en infinitiu, gerundi o participi.

Sentit d’obligació o necessitat:

Haver de + infinitiu : Has de comprar Les entrades si vols anar-hi.

Haver-se de + infinitiu: Això que Dius s’ha de provar abans de res.

Caldre + infinitiu: Cal tornar les Claus al porter.

Caldre +que + oració: Caldrà que Estudieu molt més aquest curs.

Sentit de probabilitat:

Deure + infinitiu: No porto el Rellotge però deuen ser les set.

Per expressar la probabilitat o el dubte, cal Evitar formar frases utilitzant només el verb principal en futur, condicional o Subjuntiu.

- Déu Ser la María qui truca   Incorrecte→ [Serà la María qui truca]*

- Ja no deurà Venir si a hores d’ara no ha arribat  incorrecte →[Ja no vindrà si a hores d’ara no ha Arribat]*

Sentit de possibilitat

Poder + infinitiu: Si us Sembla bé demà podríem anar a visitar la catedral.

Sentit d’imminència

Estar a punt de + Infinitiu: La guerra està a punt d’esclatar

Estar per + Infinitiu: El tren estava per sortir.

Anar + infinitiu: Anava A respondre-li malament, però vaig preferir

callar.

Sentit atreviment

Gosar + infinitiu: No vaig gosar Dir-li la veritat.

Sentit freqüència

Soler + anar: Com que és molt tenaç, En Pere sol aconseguir allò que vol.

Sentit reiteració

Tornar + infinitiu: Ja tornem a Ser-hi!

Sentit conseqüència

Acabar + gerundi: Si no calles Acabarem perdent el prestigi que teníem.

Sentit de duració

Anar + gerundi: Que Com estem? Doncs bé anar fent.

Estar + gerundi: Tot El dia que estic pregant perquè no em truqui.

7.  IRREGULARITATS VERBALS

7.1 Verbs Velars

Un nombre considerable de verbs (sobretot de la segona conjugació) Tenen la 1a persona del present d’indicatiu acabades en el so velar [k]

Present indicatiu               Present Subjuntiu                    Imperfet de Subjuntiu

Jo canto /  bec              canti    / begui                         cantés / begués

Tu cantes / beus                      cantis / beguís                         cantessis / beguessis

Ell canta / beu                          canti /begui                              cantés /begués

Nos. Cantem/ bevem                cantem / beguem                     cantéssim /beguéssim

Vos. Canteu / beveu                 canteu / begueu                       cantéssiu /beguéssiu

Ells canten / beuen                   cantin /beguin              cantessin / beguessin

7.2  IMPERATIU

En català per donar  una ordre S’utilitza la 2a persona del plural i no l’infinitiu

No Fumar*                   No fumeu

Imperatiu afirmatiu

Per donar una ordre en positiu s’utilitza l’imperatiu:

Aparèixer

Jo     Ø                                               nos. Aparéguem           · Calla D’una vegada!

Tu apareix                               vos. Aparéixeu
           · Vine cap aquí ara mateix!    

Ell aparégui                            ells Aparéguin              · Escolta’m, no t’ho tornaré a dir  

Imperatiu negatiu

Per donar una ordre en negatiu no utilitzarem l’imperatiu sinó el Present de subjuntiu

Aparèixer

Jo  Ø                           Nos. Apareguem

Tu Apareguis               vos. Aparegueu

Ell Aparegui                 ells apareguin

· No begueu coca-cola abans d’anar a Dormir.

· No vingueu més tard de les dues.

· No callis ara, parla i digues la Veritat

7.3 PARTICIPI

Funciona com un adjectiu i per tant concorda amb gènere i nombre amb el Nom el qual acompanya

· És una casa decorada amb molt de gust.

· Ha estat una resposta adequada al problema plantejat.

- S’ha de concordar el participi amb el CD quan aquest és un pronom:
el /la  /els / les i en 

· He portat la nena a l’escola                                      L’he portada a l’escola.

· M’he menjat les pomes                                            Me Les he menjades.

· He vist els portàtils al despatx                                 Els He vistos  

- Alguns participis mai poden acabar amb 

-gut

cabut, infós, empès, emès, Etc.

7.4 GERUNDI

Equival a un adverbi. El trobem en oracions Subordinades i en perífrasis verbals.

· L’he trobada tremolant de por.

· Sempre passeja lluint el seu cotxe.

- En català no hi ha cap gerundi acabat en –guent.

Sapiguent*                  Sabent

Coneguent*                 Coneixent

Poguent*                     Podent

Volguent *                   Volent 

- Les oracions de gerundi han d’expressar sempre una acció Simultània o Anterior al verb principal de l’oració.

· Tot passejant he trobat la María                 

Mentre passejava he trobat la María.

· El van enxampar robant                               

Mentre robava el van enxampar.

· Havent dinat faig la migdiada                       

Després de dinar faig la migdiada.

- No és mai correcte el gerundi de Posterioritat que expressa Una acció posterior a la del verb principal de l’acció o en mostra una Conseqüència.

· Va caure escales a ball trencant-se una cama.

· Es va abocar al balcó, caient al carrer.

- Tampoc és correcte el gerundi copulatiu perquè s’utilitza en funció D’enllaç que no li correspon. En aquest cas s’ha de substituir per la conjunció i.

· Els actors van fer una representació molt bona, rebent molts Aplaudiments.

· Va aprovar tots els exàmens, acabant el curs de manera Excel·lent. 

humanitat.

8. ÚS DE TEMPS VERBALS EN LA SUBORDINACIÓ

Oracions subordinades introduïdes per La conjunció si

Quan aquestes Oracions depenen d’una oració principal amb el verb en futur, el temps verbal Que hem d’utilitzar en l’oració subordinada és el present d’indicatiu.

-Si demà portes el pa, t’estaré agraïda.

-Si la setmana que ve véns a sopar, ho celebrarem tots Junts.

En  una oració principal en condicional simple, L’oració que introdueix la condició ha d’anar en imperfet de subjuntiu.

En una oració principal En condicional compost, l’oració que introdueix la condició ha d’anar en Plusquamperfet de subjuntiu.

-Si treballessis més, podries pagar els terminis de la Hipoteca.

-Si haguessis treballat més, hauries pogut pagar els Terminis de la hipoteca

-M’agradaria anar amb vosaltres, si no estigués tan ocupada.

-M’hauria agradat anar amb vosaltres, si  no hagués estat tan ocupada.

9.  USOS DEL SER I ESTAR

Els usos de ser I estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta De sistematització difícil. En general, s'observa un desplaçament de certs usos De ser en benefici d'estar.
Noteu els casos següents:

1. Identitat del Subjecte: Amb adjectius que indiquen característiques permanents, s'ha D'utilitzar ser.
   Igualment les qualitats definidores d’una persona O cosa.

Aquella noia és molt intel·ligent

L’escudella és salada

2. Les locucions Que tenen valor classificatori van amb el verb ser:
   

Ser de primera categoria

3. Amb Participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions Transitòries, quan el subjecte és animat, s'usa estar.
   

No podrà jugar perquè està lesionat

4. Amb els Adjectius viu, mort, casat, solter i divorciat s'usa Preferentment ser en comptes d’estar.
   

En Joan és / està casat, no és /està pas Solter

5. Amb participis I adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és Inanimat, s'usa tant ser com estar.
   

Quan s'hi va calar foc, la casa era / Estava buida

6. Amb certs Adjectius com tranquil, alegre, trist; tort, fluix, hi ha oposició Semàntica:

Aquest gos és molt tranquil, però avui no N'està gens

7. Amb adverbis, El verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com Inanimat:

L'argumentació està malament

8. Per a la Simple constatació de la presència en un lloc, s'usa ser.
   

La unitat mòbil és a Granollers

9. A vegades, es Poden fer servir els verbs haver-hi o tenir:
   

Allà hi ha una unitat mòbil
Aquí tenim el nostre convidat d'avui

10. Construïm amb estar els grups preposicionals, si no tenen valor locatiu.

El partit està a punt de començar
Estan en contra de la proposta

11. Per indicar Una estada llarga s'utilitza el verb estar.
    

Ivan Lendl va estar 270 setmanes al número 1 del rànquing mundial
Va estar un any a la presó

12. Amb el verb estar També es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa O conviure amb una persona:

Ara la Rosa està / s'està al carrer Rosselló (però preferirem dir que hi viu)

L'Antoní està a Catalunya Ràdio
Feia tres anys que la Marina estava amb en Vicenç

13. Altres casos:

• estar Amb
• estar De tornada

Remarca:

• A vegades s'usa incorrectament el verb estar en lloc de ser Perquè no es té en compte que tots dos verbs comparteixen el participi estat.
  Així, de la frase correcta han estat 180 minuts de bona música es Va a parar a la incorrecta estaran 180 minuts de bona música. Òbviament, l'única frase acceptable és seran 180 minuts de bona música.
  Tampoc és admissible la frase Va estar elegit president, sinó:
  

  Va Ser elegit president