Venus

1.1. Catalogació
- Títol: Naixement de Venus
- Autor: Sandro Botticelli
- Cronologia: 1485
1.2. Dades principals
- Tema (gènere): mitològic
- Técnica (explicar-la) i suport: tremp sobre taula
- Estil. Lloc d'origen:Pintura Reinaxentista
- Localització actual: Galleria degli Uffizi (Florència)
aspectes preliminars: 2.1. Context històric (pot incloure aspectes polítics, econòmics, socials o culturals). Florència era una rica república de
mercaders, optimista per la seva expansió. El màxim dirigent florentí d'aquests anys, Llorenç de Médici el Magnífic, va portar una
política tendent a mantenir i augmentar el prestigi florentí alhora que cercava una política d'equilibri entre els estats
italians. 2.2. Context artístic (tendències artístiques, altres autors)
La presència de les ruïnes antigues i el coneixement del llatí havien permès una pressència i un interès per la cultura
clàssica que no havia en altres llocs.
Políticament, proliferàven el senyorios i les republiques autoritàres, molt orientades cap al comerç. En elles, els governants
i negociants enriquits volien exaltar el seu èxit i la seva individualitat i trobàven en la protecció als artistes una manera de
fer-ho. Són els mecenes, que fan sovint grans encàrrecs artístics, com aquesta obra pictòrica
2.3. Autor (breu biografia, característiques, obres més destacades)
(Alessandro di Mariano Filipepi; Florència, 1445 - id., 1510) Conegut amb el sobrenom de Botticelli. És un artista molt
valorat en l'actualitat, encara que Sandro Botticelli no es compta entre els grans innovadors del Renaixement .
Va ser un pintor florentí de la segona generació del segle XV , contemporani de Bramante, Leonardo da Vinci.
Filippo Lippi va ser el seu mestre i inspirador de seva obra, amb el qual va començar a treballar als 17 anys. Aquest va
començar la seva trajectòria artística amb obres de temàtica religiosa, en particular verges que, com la Mare de Déu del
Roser, denoten un gran vigor compositiu.
En 1470, Botticelli, que comptava ja amb un taller propi, es va introduir en el cercle dels Mèdici, per als que va realitzar les
seves obres més famoses.
[2.4. Encàrrec]
Uns cosins -i rivals- de Lorenzo el Magnífic, Lorenzo di Pierfrancesco de'Mèdici, li van encarregar la al·legoria de la
primavera (1477) i també, uns anys després, El naixement de Venus (1484) i Pallas dominant centaure (1482).
El Naixement de Venus va ser un encàrrec de per a la casa de camp de la seva filla.
3. Estil
(llistat de característícas conceptuals o formals de l'estil)
Cerca de la perspectiva
Com a l'escultura, perviuen els temes religiosos, però, per influència clàssica, es van impulsar també els mitològics,
legòrics i el retrat
La composició centra el tema i distribueix els elements tècnics: color, volum i formes
La llum i els efectes de clarobscur culminen en el sfumato de Leonardo.
Gran atenció a l'expressió de les figures i l'estudi de la llum en els seus quadres
Les tècniques són el fresc, el tremp i el óleo. Com a suports de les obres s'utilitzen sostres, parets, taula i llenç
Analisis formal: 4.1. Descripció i composició (breu descripció, eixos i línies principals, punts destacats, distribució del pes, simetria/
asimetria, oberta/tancada; moviment, ritme; dinamisme, tensió; espai, perspectiva)
És una de les pintures mitològiques més famosos de Botticelli. El tema sembla basat en Les Metamorfosis d'Ovidi. La
deessa Venus neix de la mar del déu Urà, que és castrat pel seu fill Cronos, llançant els seus genitals al mar.
El quadre recrea el moment en que la deessa arriba a l'illa de Citera, empesa pel vent, com descriu Homer.
Sobre una enorme petxina, apareix l'esvelta figura de la deessa de l'amor amb els seus llargs cabells moguts pel vent. La
mà esquerra recull un bucle de pèl amb què tapa seu pubis. El braç i la mà dreta tracten de vetllar seus pits.Té l'actitud
d'una Venus púdica. El cabell és un ornament eminentment eròtic; Botticelli ho pinta amb llargs arabescos que freguen
l'anatomia de la deessa amb una delicada carícia. Amb el seu braç dret tracta delicada i gairebé innocentment de tapar-se
els seus pits.
La seva postura curvilínia segueix sent pròpia del gòtic. Ara bé, el contrapposto, amb tot el pes a la cama esquerra i el peu
dret una mica endarrerit i lleugerament aixecat, es considera una actitud inspirada en les estàtues antigues en particular
les de l'helenismo.Es creu que aquesta Venus va poder representar Simonetta Vespucci. La seva expressió malenconiosa
és impròpia de l'Antiguitat, associant-més aviat a l'expressió d'una bondat de raigambre cristiana.
Des dels temps de la Roma clàssica no s'havia tornat a representar aquesta deessa pagana nua i d'aquestes dimensions: el
nu femení, considerat pecaminós en l'art medieval cristià, es recupera en el Renaixement com a símbol de immaterialitat.
Aquesta Venus no representa l'amor carnal o el plaer sensual sinó que, amb la seva postura i les seves faccions fines,
s'acosta més a l'ideal d'intel ligència pura o saber suprem. Venus substitueix a la Verge, expressant una fascinació cap a la
mitologia comuna a molts artistes del Renaixement
Una de les Hores o Nimfes que espera a la deessa a la platja, per a cobrir-la amb un mantell vermell amb motius florals. Es
creu que es tracta, específicament, de la Primavera, l'estació del renaixement. Porta un vestit florejat. Un cinturó de roses
envolta la cintura i al coll llueix una elegant garlanda de murta, planta sagrada de Venus i símbol de l'amor etern. Entre els
seus peus floreix una anemone blau.
El fet que la nimfa tapi amb el seu mantell a la deessa és senyal que els misteris de Venus, com els del coneixement, es
troben ocults.
A l'esquerra de l'escena, apareixen fosos en una càlida abraçada les figures d'Aura, deessa de la brisa i de Zèfir, déu del
vent. (Zèfir: Vent de ponent).
La pintura té un centre clar, el cos de Venus, i els altres elements es distribueixen a dreta i esquerra de manera
compensada: els zèfirs mantenen l'equilibri del quadre amb la Primavera i els arbres del seu darrera. Com que els
personatges que apareixen estan relacionats entre si, direm que es tracta d'una composició unitària. En aquest cas, la
pròpia acció que es desenvolupa davant nostre interelaciona els elements, amb Venus com a centre de l'acció.
- No hi ha un interès per la representació de l'espai en aquesta pintura, de fet els personatges desenvolupen l'acció en un
mateix pla, al mateix nivell. Tot i ixí, Botticelli aconsegueix un efecte de profunditat en situar , per darrere, un paisatge
marí. Una costa que s'empetiteix, tal com podrien haver-la representat els pintors gòtics, i un mar que ve a caure als peus
de l'espectador són els elements que donen fondària.
- Botticelli va tenir molta cura, en canvi, amb donar una sensació de moviment a l'escena. Aquest moviment, més fictici
que real, es basa en l'efecte del vent sobre els cossos i objectes. Els cabells de la Venus, el mantell de la Primavera, les
flors volant estan sent agitats per la bufada dels Zèfirs, aconseguint donar un punt de verisme a l'escena.
En terra, a la dreta, apareix Flora (deessa de la natura), amb un vestit decorat amb motius florals. Pretén tapar a la deessa
amb un mantell de porpra també florit.
Les roses cauen en forma de pluja, cap a un mar lleument arrissat.
En l'escena el pintor aconsegueix un curiós efecte circular. Abans de res prima el dibuix sobre la perspectiva.
Estan representats els tres elements essencials de la matèria: aire, terra i aigua.
Els personatges adopten el pas de "dansa" amb el que semblen surar sobre el paisatge.
S'observen certes deformacions tècniques en el coll i espatlla de Venus, però aquests errors, previstos dins de la globalitat
del quadre, accentuen la seva idealització per crear línies ondulades i suaus que incrementen l'elegància d'aquesta Venus,
que passarà a ser considerada com el model de bellesa femenina del segle XV.
4.2. Elements plàstics
- Dibuix
- Color
- Llum
-Tècnicament, aquesta obra revela un gran treball de Boticelli en l'elaboració de cada personatge i de cada símbol. L'obra
es basa en un depurat dibuix en què predomina la línia sobre el color. També destaca el acurat treball de les formes
naturals en el paisatge. No és un paisatge simbòlic, sinó la representació de la natura transfigurada.
Hi predomina la línia per sobre de la pinzellada. Això vol dir que l'autor utilitza una pinzellada meticulosa que dóna com a
fruit uns contorns molt ben delimitats i abundància de detalls en les diferents parts del quadre. És, per tant, una obra
dibuixística, on les línies corbes són les predominants. Aquest predomini de la línia és el que fa que les figures semblin
molt planes, sense volum.
- Els colors són d'una suau calidesa, pròpia d'un ambient primaveral.
-El tractament de la llum segueix en la línia dels mestres de l'últim gòtic i dels primers renaixentistes, és a dir, una llum
irreal que omple la pintura sense indicar d'on prové. Les figures s'il·luminen quasi uniformement; només un lleugeríssim
enfosquiment del to al cantó esquerre de les figures, revela una tímida focalitat. L'efecte general és que les figures sembla
que tinguin llum pròpia.
4.3. Forma i estil (elements formals que permeten identificar lobra amb un estil, època o autor)llements formals que
permeten identificar lobra amb un estil, època o autor)
Botticeli va defugir, d'entrada, algunes de les problemàtiques que tant preocupaven als pintors de la generació anterior
(Masaccio, Fra Angelico, Ucello...) com ara la representació de la piràmide visual, de la perspectiva. Botticelli Era habitual
dels cercles humanistes i el seu treball se centrava en plasmar allò que 'la pintura havia de ser poesia muda', partint de la
mitologia clàssica i relacionant-la amb els valors estètics del moment. Es va preocupar més sobre la representació de
temes relacionats amb el neoplatonisme predominant en l'època, que per les recerques del corrent denominada
"científica".
5. Tècnica
(oli, fresc, tempera....; suport...)

6. Interpretació
6.1. Iconografia
- Tema (identificació, fonts literàries)
La pintura presenta una temàtica vinculada a les doctrines neoplatòniques que responen a la sensibilitat d'un reduït nucli
d'intel lectuals florentins agrupats entorn a Lorenzo el Magnífic i entre els quals destaca Marsilio Ficino, Poliziano, Pico
della Mirandola ...Les metàfores i símbols s'utilitzen per camuflar significats ocults als quals només tenen accés els iniciat.
Segons ells, l'ésser humà ha de buscar la unitat entre la Bellesa, Amor i Veritat, que encarnen a la figura de Venus com a
suprema conjunció d'amor sensual i amor ideal (unitat dels grans principis platònics).
- Identificació i significat dels elements concrets (personatges, símbols)
Sembla que intenta plasmar una pintura perduda de Apel·les, descrita en una poesia de Poliziano. Representa quatre
personatges en un paisatge idíl.lic, segons un tema d'Ovidi
És evident que El naixement de Venus representa d'una manera molt clara els valors estètics d'un cercle reduït
d'intel·lectuals i burgesos il·lustrats, valors, ja comentats, que tenien una font clara d'inspiració en la cultura clàssica.
Aquest quadre pot interpretar-se, segons Gombrich, com una al·legoria de l'adveniment de la bellesa al món, un sentiment
que meravellava a aquestes persones. Aquesta representació de la Venus púdica, és a dir, concebuda sense acte sexual es
relaciona molt directament amb la creença cristiana de la puresa de la Verge Maria, que va concebre Jesucrist de l'Esperit
Sant. La Venus, d'aquesta manera, s'entén com a símbol de la Verge. Cal recordar que la mentalitat dels renaixentistes, si
bé innovadora en molts aspectes, continuava sent una societat profundament cristiana, on la pràctica de la religió estava
dins d'allò quotidià. Palesa doncs, una coexistència de fonts culturals diverses.
6.2. Significat i funció (què es vol dir amb el tema, explicació del contingut, temps intern; funció)
Possiblement no hi hagi cap quadre, llevat de La Primavera, del mateix Botticelli, que hagi provocat tanta controvèrsia i
interès per esbrinar el seu significat. Les interpretacions es diversifiquen segons la tendència dels historiadors que
l'analitzen, però hi ha unes línies generals que són comunament acceptades.
Aquesta pintura és una al·legoria del naixement de la deessa de l'amor. Segons la interpretació de la mitologia que feien
els humanistes, Venus va néixer pura de l'escuma del mar en ser tallats els testicles del seu pare Urà per Cronos, el temps.
Els Zèfirs, vents suaus, l'empenyen enmig d'una pluja de flors, mentre una de les Estacions, la Primavera, l'espera per
cobrir-la amb el mantell. Botticelli és el gran pintor de la mitologia al Quattrocento.
Els precedents on Botticelli es basa per a composar aquesta pintura són bàsicament literaris. Els grans autors del segle
anterior, Dant, Petrarca i Bocaccio, havien iniciat la recuperació del món clàssic en allò que serien els precedents del
Renaixement florentí. Aquesta tendència aniria en augment entre els humanistes del XV i d'aquí naixeria el coneixement de
Botticelli sobre la mitologia clàssica. En concret, sembla que Botticelli va inspirar-se en uns versos continguts en la Giostra
que el poeta Policià havia escrit el 1475 per glorificar una victòria en un torneig de Giuliano de Médici i on s'inspirava en els
clàssics Ovidi, Horaci i Lucreci. Les representacions de Venus púdiques es repetiran al llarg del segle XV i seguiran fent-ho
fins entrat el segle XIX. Aquest tema és el que va tractar de manera magistral Ticià a L'amor sagrat i l'amor profà.
Sembla que una de les seves significats era la correspondència entre el mite del naixement de Venus de la mar i la idea
cristiana del naixement de l'ànima per l'aigua del baptisme.
La bellesa que el pintor vol exaltar és, primer de tot, una bellesa espiritual i no física, la nuesa de Venus significa
simplicitat, puresa, manca d'ornaments, la natura s'expressa en els seus elements (aire, aigua, terra).
Venus sorgeix com un símbol de l'educació humanista en una composició en la qual el mite s'ofereix imatge d'una filosofia i
una ètica noves.
Les dues figures de l'esquerra, Céfiro i Cloris, simbolitzen la unió de la Matèria i l'Esperit per insuflar la vida a Venus. (Es
creu que el model per a aquesta Venus va ser Simonetta, una amant de Giuliano de Mèdici, que va ser assassinat a la
Conjura dels Pazzi en 1478).
A la dreta, l'Hora (o una nimfa, o la Terra o la Primavera?) Tapa amb el seu mantell a la deessa com a senyal que els
misteris de Venus, com els del coneixement, es troben ocults.
Aquesta Venus no representa l'amor carnal o el plaer sensual sinó que, amb la seva postura i les seves faccions fines,
s'acosta més a l'ideal d'intel ligència pura o saber suprem.
Des dels temps de la Roma Clàssica no s'havia tornat a representar aquesta deessa pagana nua i d'aquestes dimensions:
el nu femení, considerat pecaminós en l'art medieval cristià, es recupera en el Renaixement com a símbol de
immaterialitat.
Altres aspects rellevants
7. Valoració i influències
-Situar lobra i el seu autor en el conjunt de la Historia de lArt. Obra menor / obra emblemàtica duna etapa, de
l'autor, d'un estil o d'una època. Importància de lobra com a referent per a obres posteriors
La pintura de Botticelli es posa, com a índex de la crisis espiritual i dels sistemes figuratius de la segona meitat del 400,
que és al mateix temps crisis de l'espai lògic i perspectiu i de la visió del món lligada a ell. Quan apareixen a Florència les
obres flamenques, en què les relacions espai-objecte apareixíen resoltes en una visió del tot estranya a la problemàtica de
la perspectiva, tant Leonardo com Sandro s'interessen per aquestes noves obres. Botticelli veu en aquella pintura una
millor representació de la natura.
- Posibles influències o relacions formals o de significat amb altres obres conegudes (models, obres coetànies.
obres posterior
Molt influït per l'obra del seu mestre Filip Lippi
Eclipsat per les grans figures del segle XVI italià, Botticelli ha estat ignorat durant segles, fins a la recuperació de la seva
figura i la seva obra a mitjan segle XIX. El seu estil es va perpetuar en certa manera a través dels artistes formats en el
seu taller, entre ells el fill de Filippo Lippi, Filippino Lippi.