La velocitat en l'esport: conceptes, classes i factors determinants

La velocitat en l'esport: conceptes i classes

La velocitat és una QFB important en la pràctica de qualsevol esport. La velocitat d'un moviment en les activitats esportives és primordial, ja que la seva efectivitat depèn en gran mesura de la velocitat amb la que s'executi. No podem oblidar en parlar d'aquesta capacitat, que l'acceleració és un factor bàsic, donat que gràcies a ella aconseguim el màxim de velocitat.

Factors que determinen la velocitat

Establirem dos grups.

Fisiològics:

A priori, la velocitat depèn entre altres factors, de l'estructura de la fibra muscular, factor innat i no modificable amb l'entrenament. El múscul està format per dos tipus de fibres, unes vermelles de contracció lenta i altres blanques de contracció ràpida. En funció del percentatge inicial de fibres vermelles o blanques, una persona serà més lenta o ràpida. Altres factors que determinen la velocitat i que pertanyen a aquest grup són, la major o menor massa muscular, la longitud de la fibra, etc.

Físics:

Aquests són factors extrínsecs i es caracteritzen per la seva possibilitat de millora amb l'entrenament. A aquest grup pertanyen:

• L'amplitud de gambada, que dependrà de la força amb que es realitzin els impulsos.
• El número de recolzaments que es realitzin.
• La facilitat que tingui l'esportista per a mantenir la màxima velocitat (resistència a la velocitat) durant el major temps possible.
• La coordinació. La utilització correcta dels músculs que hi intervenen en el moviment (moviments eficients i econòmics).

Medició de la velocitat

Analitzem dos tipus de velocitat per ser les que en principi tenen relació amb l'exercici, tot i que les demés no poden ser menyspreades. Per a mesurar la velocitat de translació podem fer servir vàries proves:

• 40 metres des d'aturat.
• 50 metres llançats.
• 20 metres.
• Etc.

Hi ha altres proves que indirectament ens poden indicar trets d'una persona veloç per la correlació entre potència (P=F*V) i velocitat, ja que no mesuren el temps emprat, sinó la distància recorreguda o assolida. Són les proves de potència de tren inferior:

• Triple salt amb cada peu (peu coix).
• Salt horitzontal a peus junts.
• Salt vertical.

Desenvolupament de la velocitat

Com ja hem comentat, en el desenvolupament d'una cursa de velocitat (velocitat de translació del meu propi cos) hi intervenen molts factors determinants en les manifestacions de velocitat: Velocitat de reacció, acceleració, velocitat llançada i la resistència a la velocitat. Desenvolupant cadascuna d'aquestes parts per separat podrem obtenir millors resultats posteriorment.

Velocitat de reacció

Per a desenvolupar la velocitat de reacció haurem de treballar en tres grups d'exercicis:

• Exercicis davant de senyals acústics.
• Exercicis davant de senyals visuals.
• Exercicis de respostes ràpides específicament.

A aquest primer tipus de velocitat, i incloent els tres grups anteriors, poden respondre exercicis com:

• Córrer, i a la senyal anar a esquerra o a dreta.
• Córrer d'esquenes al company, girar a la seva senyal i agafar la pilota medicinal que ens llança.
• Estirat, aixecar-se i sortir corrents en baixar el braç del company.
• Exercicis específics de sortida partint de diferents posicions corporals.

Acceleració

Gràcies a aquest factor, assolim el màxim de velocitat com indicàvem anteriorment. Per a desenvolupar-la, els exercicis estaran dirigits al treball de la força (F=massa*acceleració):

• Desenvolupar la força ràpida.
• Desenvolupar la força explosiva.
• Desenvolupar la velocitat específica amb una sobrecàrrega d'un 5-10% del pes del cos.

Velocitat llançada

Aquest tipus de velocitat és l'adquirida després de l'acceleració i es millora realitzant exercicis d'esprint i musculars com:

• Sortides rampa avall de 20 metres.
• Curses amb gomes o aparells que alleugeren el pes del cos.
• Exercicis de pliometria.
• Exercicis de pliometria esmorteïda. Salts des d'obstacles baixos i sobre terres tous que no siguin arenosos.

Resistència-velocitat

Pertanyen a aquest grup els 30-40 últims metres de la cursa de 100 metres. És el manteniment de la velocitat adquirida en els metres anteriors. El seu nivell màxim és assolit per pocs atletes. Es poden desenvolupar amb sèries curtes a gran velocitat i amb intervals de recuperació, amb sèries progressives i amb sèries alternades. La recuperació ha de ser tal que les pulsacions baixin a 120 per minut (recuperació incomplerta).