La Velocitat: Concepte, Classificació i Factors

Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,14 KB

Concepte de rapidesa, acceleració i velocitat

Definició: Capacitat que té la persona per realitzar un o varis moviments en el menor temps possible (V=E/T) (velocitat = espai/temps)

Rapidesa: Capacitat relacionada amb el temps de reacció en funció dels moviments.

Acceleració: (freqüència en el seu canvi de ritme) capacitat d’accelerar ràpidament i passar d’estar parat a realitzar la seva velocitat màxima en molt poc temps.

“Capacitat del sistema neuromuscular per realitzar moviments aïllats o successius el més ràpid possible”

Classificació

De reacció: Capacitat de resposta davant d’un estímul en el menor temps possible.

  1. Simple: La resposta és única i es realitza davant d’un estímul conegut en el menor temps possible.
  2. Discriminativa: Davant diferents estímuls donar una resposta correcta en el menor temps possible (treballa la presa de decisions).

Gestual: Capacitat de realitzar ràpidament un moviment aïllat. Es distingeix entre:

  • Acíclica (Ex: cop de boxa).
  • Cíclica (Palada de rem o piragüisme).

De desplaçament, cíclica o freqüencial: Capacitat de desplaçar-se el més ràpid possible a través de moviments segmentaris (dels segments del cos, estem parlant de la carrera o de la natació).

Resistència: Velocitat portada al màxim temps en què pot ser mantinguda.

Factors que influeixen

Hereditaris

Factor nerviós

Per a la contracció són necessàries unes fases que van des de la creació de l’impuls nerviós fins a l’escurçament de la fibra. Hi ha un període latent (recorregut pel sector nerviós inconscient) i un temps de reacció (temps real entre l’aplicació de l’estímul i la resposta visible).

TEMPS DE REACCIÓ o LATENT: S’exciten els receptors, es transmet l’estímul al SNC i es forma una senyal eferent = ordre.

TEMPS MOTOR: L’estímul arriba a la placa motora que excita una activació química (no reflexa) primer i una mecànica i conductual després.

Condicionants:

  • El tipus de neurona que innerva el múscul.
  • Longitud de les palanques i factors antropomètrics.
  • La coordinació intramuscular, relacionada amb el reclutament d’unitats motores.

Evolutius i d'aprenentatge

Factor muscular

La longitud i el grau de resistència de les fibres, l’estructura de la fibra, la viscositat del múscul, el to muscular i la massa muscular condicionaran una major o menor velocitat. Podem entrenar:

  • Nivell de força
  • Freqüència i amplitud de gambada
  • Estat psíquic

Musculars:

  • Tipus de palanca
  • Forma del múscul
  • Tipus de fibra muscular

Nervis:

  • Coordinació intramuscular
  • Velocitat de transmissió

Entrenament:

  • Força
  • Flexibilitat
  • Capacitat alàctica
  • Coordinació intermuscular (tècnica)

Hereditaris:

  • Sexe
  • Constitució
  • Capacitat d'anticipació

Psíquics:

  • Concentració
  • Motivació

Evolució de la velocitat

  • És una capacitat susceptible de millora encara que té condicionants genètics.
  • Podem millorar-la treballant factors com la força explosiva (potència), la flexibilitat (amplitud), la coordinació (tècnica) i la concentració (capacitat de reacció).

Abans de la pubertat els nivells de coordinació són satisfactoris (milloren la freqüència i la velocitat gestual) però hi ha carència de força.

Durant la pubertat la força millora però hi ha problemes de coordinació que limitaran la velocitat.

Als 17 anys aproximadament, s’arriba al 95% de la velocitat màxima i millora notablement la velocitat cíclica i el sistema anaeròbic.

→ Després s’estabilitza fins als 23-25 anys, on comença a disminuir.

A nivell muscular

Obtindrem un increment amb el creixement hormonal (noies als 11-15 anys i nois als 13-17 anys).

  • Hi ha una fase inicial on augmenta la velocitat-força davant de resistències baixes.
  • Després millora la força màxima (indispensable pels moviments explosius contra resistències elevades).
  • Finalment, els processos metabòlics anaeròbics-làctics i alàctics necessaris per a la resistència a la força explosiva i la resistència màxima a la velocitat.

Sistema nerviós

La seva maduració arriba al seu màxim als 10-12 anys. És llavors quan hi ha major plasticitat del sistema i una alta excitabilitat que ens ajudarà a millorar la coordinació i, en conseqüència, a desenvolupar la velocitat de reacció, la velocitat freqüencial i el procés d’aprenentatge motriu.

Capacitats psíquiques

Entre els 8-9 i els 12 anys els nens/es poden concentrar-se més i durant més temps davant determinades tasques.

Sistemes de desenvolupament (principis metodològics)

  1. La velocitat s’entrena sempre a màxima intensitat.
  2. S’utilitza el sistema de repeticions amb pauses complertes.
  3. Les pauses són importants (quan, a causa de l’esgotament, no es pot seguir amb la intensitat adequada, millor aturar l’entrenament perquè deixarem d’entrenar la velocitat).
  4. L’escalfament ha de ser llarg i complert (moviments globals amb exercicis de mobilitat articular, exercicis d'estiraments i exercicis tècnics relacionats amb l'activitat de velocitat).
  5. En el cas de tenir que treballar diverses capacitats físiques en la mateixa sessió o en el mateix microcicle (setmana):
    Velocitat → Força → R. anaeròbica → R. aeròbica
  6. Es requereix un mínim de 72 hores de recuperació per a la següent càrrega d’entrenament específic de velocitat.

Entradas relacionadas: