Vegetació de Muntanya i Paisatges Culturals: Guia Completa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,95 KB
Vegetació de muntanya
La distribució de la vegetació en pisos depèn de la temperatura i la precipitació:
- Subalpí (1200-2400 m): inclou coníferes i sotabosc.
- Alpí (2400-3000 m): només prats.
- Nival (+3000 m): líquens i molses.
A altres muntanyes peninsulars, trobem principalment bosc caducifoli o perennifoli, seguit d'arbustos i, finalment, prats.
3. Paisatges culturals
Cultura i formes de vida
La cultura és l'experiència transmesa de generació en generació, amb diferències organitzatives per resoldre problemes semblants. Cada necessitat té una resposta cultural (com la comunicació o els idiomes), on els comportaments i costums influeixen en la subsistència. El paisatge natural ofereix recursos i el treball humà en constitueix les bases.
Elements de la cultura
- Medi natural: contribueix a diferenciar cultures.
- Estructura social: resol problemes semblants de maneres diferents (classes socials, poder, etc.).
- Creences o visions del món: construcció i cohesió cultural mitjançant imaginaris col·lectius (mort, origen, destí).
- Mitjans de comunicació i transmissió col·lectiva: rituals i art que consoliden la cultura.
Categories de paisatges culturals
- Paisatge dissenyat: creat de manera intencionada (jardins, parcs).
- Paisatge evolucionat orgànicament: resultat d'un imperatiu social.
- Paisatge cultural associatiu: depèn de les associacions culturals.
Evolució i conservació
- Tradicionals (preindustrials): molt estables, requereixen temps per adaptar-se.
- Industrialització: transformació de l'economia agrària a industrial i de la societat rural a urbana; explotació del medi natural i noves estructures socials.
- Postmodernitat i globalització: cerca de protecció per evitar l'oblit.
- Conservació: valoració activa del llegat per generar identitats (evitant la fossilització, la banalització pel consumisme i la globalització).
Protecció i Pla Nacional de Paisatge Cultural
La UNESCO va plantejar la importància del paisatge a través del concepte de "lloc" (site).
El Pla Nacional de Paisatge Cultural defineix el paisatge cultural com:
- El resultat de la interacció entre persones i el medi natural; un territori percebut i valorat per les seves qualitats culturals, producte d'un procés i suport de la identitat d'una comunitat.
- Una realitat dinàmica i complexa, integrada per components naturals, socials, polítics, materials i intangibles.
És necessari crear instruments per identificar i protegir aquests paisatges.