Vegetació de Muntanya i Paisatges Culturals: Guia Completa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,95 KB

Vegetació de muntanya

La distribució de la vegetació en pisos depèn de la temperatura i la precipitació:

  • Subalpí (1200-2400 m): inclou coníferes i sotabosc.
  • Alpí (2400-3000 m): només prats.
  • Nival (+3000 m): líquens i molses.

A altres muntanyes peninsulars, trobem principalment bosc caducifoli o perennifoli, seguit d'arbustos i, finalment, prats.

3. Paisatges culturals

Cultura i formes de vida

La cultura és l'experiència transmesa de generació en generació, amb diferències organitzatives per resoldre problemes semblants. Cada necessitat té una resposta cultural (com la comunicació o els idiomes), on els comportaments i costums influeixen en la subsistència. El paisatge natural ofereix recursos i el treball humà en constitueix les bases.

Elements de la cultura

  • Medi natural: contribueix a diferenciar cultures.
  • Estructura social: resol problemes semblants de maneres diferents (classes socials, poder, etc.).
  • Creences o visions del món: construcció i cohesió cultural mitjançant imaginaris col·lectius (mort, origen, destí).
  • Mitjans de comunicació i transmissió col·lectiva: rituals i art que consoliden la cultura.

Categories de paisatges culturals

  • Paisatge dissenyat: creat de manera intencionada (jardins, parcs).
  • Paisatge evolucionat orgànicament: resultat d'un imperatiu social.
  • Paisatge cultural associatiu: depèn de les associacions culturals.

Evolució i conservació

  • Tradicionals (preindustrials): molt estables, requereixen temps per adaptar-se.
  • Industrialització: transformació de l'economia agrària a industrial i de la societat rural a urbana; explotació del medi natural i noves estructures socials.
  • Postmodernitat i globalització: cerca de protecció per evitar l'oblit.
  • Conservació: valoració activa del llegat per generar identitats (evitant la fossilització, la banalització pel consumisme i la globalització).

Protecció i Pla Nacional de Paisatge Cultural

La UNESCO va plantejar la importància del paisatge a través del concepte de "lloc" (site).

El Pla Nacional de Paisatge Cultural defineix el paisatge cultural com:

  • El resultat de la interacció entre persones i el medi natural; un territori percebut i valorat per les seves qualitats culturals, producte d'un procés i suport de la identitat d'una comunitat.
  • Una realitat dinàmica i complexa, integrada per components naturals, socials, polítics, materials i intangibles.

És necessari crear instruments per identificar i protegir aquests paisatges.

Entradas relacionadas: