Vasos cecs

ESTUDI ISOTÒPIC DE LES GLÀNDULES PARATIROIDES:

·INDICACIÓ:

és l’hiperparatiroïdisme primari, provocat x 1adenoma paratiroïdal, 1 tumor q secreta hormona paratiroïdal. Això pot provocar ↓ d la densitat òssia, hipercalcèmia, hipercalciúria i problemes renals derivats d l’excés d calci al ronyó, com els còlics nefrítics. A +, poden existir glàndules paratiroides ectòpiques, que en alguns casos es localitzen fora de la seva posició habitual, sovint al mediastí. L’estudi isotòpic permet identificar i localitzar aquestes glànd anormal.

· RADIOFÀRMACS:

No existeix 1 traçador específic x a paratiroides. Es pot fer gamagra d sostracció digital ab 201Tl i 99mTc-pertecntat o gamagra b 99mTc-MIBI. En la sostracció digital, es resten 2 imatges: 1 ab 99mTc-pertecnetat (capta el tiroide) i una altra ab 201Tl (capta tiroide i paratiroides), obtenint així la imatge d les paratiroides. En la tècnica d 2 fase ab 99mTc-MIBI, el RF s’administra IV i és captat inicialment x tiroide i paratiroides. Ab el temps, el tiroide elimina el traçador + ràpid, mentre q el teixit paratiroideu hiperfuncionant el reté, permetent visualitzar-lo en la imatge tardana.

· T D’ADQUISICIÓ D LA IMATGE (2 FASE AB 99MTC-SESTAMIBI):-

Prep p:

cap. -RF: 20 mCi (740 MBq) de 99mTc-MIBI per via IVEN. -

Instrumentació:

col·l LEAP (eventualment pin-hole), finestra del 20% centrada a 140 keV i matriu 256×256.

-

T espera:

1ª imatge als 10–30 min (fase tiroïdal) i 1ª a les 2–3 h (fase paratiroïdal).

-

Posició:

pacient en DCS, amb el coll en hiperext. -Projecció: imatge anterior des del mentó fins al tòrax superior x detectar glàndules ectòpiques. -T d captació: aprox. 10 min x imatge. ||| X millorar la localització d’adenomes, es pot realitzar SPECT (òrbita 360°, angulació 6°, 20–30s/projecció, matriu 64×64).

ESTUDI ISOTÒPIC DE LES GLÀ SALIVALS:

La saliva és un líq hipotònic format x aigua (>99%), secretat per tres tipus de glàndules:

·Paròtides:

situades a ambdós costats d la cara, desemboquen a la cara int de les galtes.

·Submaxil·lars:

situades darrere la mandi, x damunt d les tiroid; desemboquen a la part ant del terra d la boca, prop del fre lingual. Produeixen aprox 70% d la secreció salival.

·

Sublinguals:

situades a la cara inf d la llengua. 

· INDICACIONS DE L’ESTUDI: -

Lesions ocupants d’espai. -Malalties sistèmiques que provoquen síndrome de boca seca.  -Sialolitiasi. -Sialoadenitis. 

·PREPARACIÓ DEL PACIENT:

el pacient ha d’estar en dejú x evitar interfer ab la secreció salival, i l’estudi s’ha d posposar si s’ha fet 1 sialografia recent, ja q pot alterar temporalm la f(x) glandular.  Col·locat davant del detector, ab el cap extès i la línia orbitomeatal en 30º ab la vertical. 

· PROCEDIMENT:

 1r estudi dinàmicm desp injectar traçador ab seq fast el 1r min v avaluar l'vascularització, seguint 1 seq +lent durant els 45-60min finsq q s'hagi produit l'excreció del RT a la boca. En estudi d estimulació s'admi farmac x estimular el SNP o llimo (20-30min).

GAMMAGRAF ÒSSIA:

S’utilitza prinp 99mTc-MDP, aprox 50-60% d la dosi es fixa i la - s’elimina x v.Uri. Presenta 1 aclariment sanguini fast, d manera q 3-4h només queda un 10% d la dosi a la sang. Si la gama ab aquest RF és dubtosa o negat però hi ha alta sospita clínica d’infecció òssia o osteoarticular, es poden utilitzar altres traçadors com ⁶⁷Ga o leucòcits marcats amb 99mTc-HMPAO, q són molt sensibles x detectar focus infecciosos, encara q poc específics.  

T. Adquisició:·ADQUISICIÓ PLANAR:

aprox 400-600 kcomptes. En RCT es poden arribar a 1,5 milions d comptes x projecció (A/P).

ADQUISICIÓ TOMOGRÀFICA (SPECT):

es realitza ab òrbita circular o contorn auto/manual. - Rotació de 360° x crani, tòrax i pelvis - rotació de 180° per columna, maxil·lars i genolls. Es registren 60-120 imatges, amb angles de 3° o 6° i 20-40 s per imatge.

Recomanacions desp d l’estudi:

1 cop finalitzada la prova, es recomana q el pacient begui abundants líq les 24 hores següents x facilitar l’elim d RF x  via urinària.

PROTOCOL ESTUDI:

Gama simple:

Permet valorar la distribució final del RF a l’esquelet. Les imatges s’adquireixen 2-4 h desp d la injecció, i poden ser d la z. D’estudi o d cos sencer. ·

Gammagrafia òssia de tres fases:

Permet valorar diferents aspectes funcionals:
1a fase (angiogammagrafia òssia): avalua la perfusió sanguínia q arriba a l’os; depèn d l’aport sanguini.
2a fase (fase precoç o pool vascular): es realitza als 5-10 minuts i reflecteix el flux sanguini i l’activitat osteoblàstica.
3a fase (fase òssia o tardana): es realitza a les 2-3 h i mostra la distribució final del RF, dependent d l’act osteoblàstica.

VENTRICULOGRAFIA:

nalitzar les variacions del volum d sang dins dels ventricles durant el cicle cardíac, durant la sístole i la diàstole. X realitzar l’estudi es necessita 1 RF q romangui dins d l’espai vascular, sense sortir cap als teixits ni ser eliminat durant l’exploració; x això s’utilitzen RF d pool vascular.

·RADIOFÀRMACS:

Els rf + utilitzats són: Hematíes del propi pacient marcats amb 99mTc (mètode ideal). I Albúmina humana marcada amb 99mTc.

· TÈCNICA D’ADQ D LA IMATGE:

·PP:

Cap. ·

Admi del RF:

S’admi x via intravenosa hematíes marcats ab 99mTc o 99mTc-albúmina humana.

·

Dosi: -

Adults: 20-30 mCi (740-1110 MBq). -Nens: aproximadament 200 µCi/kg d pes

. ·

Instrumentació:

Col·limador:

habitualment LEAP (baixa energia i resolució/sensibilitat mitjana) o LEHS (alta sensibilitat o resolució). -

Finestra energètica:

20% o inferior, centrada en 140 keV.-

Matriu

64 × 64.

· T D’ESPERA I ADQUISICIÓ D LA IMATGE:

L’estudi s’inicia aprox 10-15m desp d la injecció del RF, temps necessari pq els hematíes es distribueixin homogèniament pel volum sanguini i s’assoleixi una situació d’equilibri. La imatge es sincronitza ab l’ona R de l’ECG, adquirint 16-24 imatges x cada cicle cardíac (de R a R). El temps d captació per imatge és aprox 20-50 ms. X obtenir 1 estudi d qualitat es requereix 1 mínim d 4 milions de comptes totals i registrar almenys 300-400 cicles cardíacs.

· PROCESSAMENT DE LA IMATGE:

Un cop finalitzada l’adquisició, es realitza el processament de les imatges, delimitant 1 regió d’interès (Roí) sobre els ventricles en totes les imatges x poder analitzar els canvis de volum ventricular al llarg del cicle cardíac. 

PAT VASCULAR:

Els estudis isotòpics més utilitzats en patologia vascular són: -

Flebografia isotòpica:

actualment no s’utilitza, ja que la tècnica d’elecció és l’Eco-Doppler.

LIMFOGAMMAGRAFIA:

La limfogammagrafia és 1 tèc q estudia la distribució d’un traçador en els vasos i ganglis limfàtics CENTINELLA. Els vasos limfàtics s’originen en els espais intercel·lulars (intersticials) dels teixits. La seva f(x )és recollir l’excés d líquid i productes d rebuig, formant la limfa.

- RF:

S’utilitzen RF no difusibles, q queden retinguts en l’espai limfàtic. Els + utilitzats són partícules col·loidals marcades amb 99mTc, com: -99mTc-col·loide de sulfur de reni. -99mTc-nanocoloides. Aquests RF s’injecten per via subcutània i postes localitzen en els vasos limfàtics propers. S’admi aprox 2 mCi (74 MBq) x injecció subcutània.

- Adquisició de la imatge:

Temps d’espera:

aproximadament 20 minuts després de l’administració del radiofàrmac.

PP:

DCS, ab el camp d visió de la GC centrat en la z. A estudiar.

Projeccions:

En alguns casos es poden complementar ab proj OBQ o LAT.

Temps d’adquisició:

aprox 400-500 kcomptes x imatge.

ESTUDI DEL GANGLI CENTINELLA

estudi comença amb una limfogammagrafia preoperatòria i continua durant la cirurgia amb la detecció del gangli sentinella mitjançant colorant blau patent i radioisòtops. 

LIMF PREOPERATORIA:

Esfa h abans o el dia anterior.

Radiofàrmac

99mTc-nanocoloid (~0,5 mCi / 18 MBq), via subcut., intradèrm. O intratumoral. -

Imatges dinàmiques:

cada 15 s durant 15 min → segueix el drenatge limfàtic. -

Imatges estàtiques:

1, 2 i 4 h fins identificar gangli sentinella (GS). -

Marcatge cutani:

tinta + font ⁶⁷Ço + sonda x confirmar posició i descartar altres drenatges.

ESTUDI INTRAOPERATORIA

-

Injecció blau patent 2% (3 ml)

+ massatge. -
Incisió 10-20 min després → gangli tenyit de blau. -

Confirmació radioisotòpica amb sonda gamma

·

In Vivó:

introdueix la sonda i es col·loca sobre el gangli sospitós  ·

Fons:

desplaçant la punta de la sonda cap al voltant del gangli  ·

Ex Vivó:

: es mesura l’activitat sobre el gangli un cop extret.  | Altres focus actius → possibles altres GS.