Varietats dialectals, registres i l'estàndard català

Comparativa de geolectes: Balear i Valencià

• Maria: geolecte balear (mallorquí)
• Vicent: geolecte valencià

Maria: Uep, Vicent! Com estàs avui vespre?

Vicent: Molt bé! Hui fa bon oratge ací a València. I tu?

Maria: Idò, jo he anat a comprar sa fruita amb mumare i després hem tornat a ca nostra.

Vicent: Jo he ajudat mon pare, que és llaurador, i després he anat a passejar pel poble.

Maria: Noltros demà anam a la platja. Si vols, pots venir amb noltros.

Vicent: Clar que sí! Jo demà eixiré prest de casa i vendré amb vosaltres.

Maria: Perfecte! Jo duré es para-sol i també un tassó gran de suc.

Vicent: I jo portaré unes coques perquè berenem tots junts durant la vesprada.

Maria: Ah, i no t’oblidis de telefonar-me perquè després sempre arribes tard!

Vicent: Tranquil·la, que jo sempre compleixc. A més, ma mare diu que he de ser puntual.

Maria: Jo encara tenc moltes ganes d’anar a nedar. L’aigua ja no està tan freda.

Vicent: Ací encara fa un poc de vent, però segur que demà farà millor temps.

Maria: Ahir vaig veure un moix molt petit devora casa. Era ben polit!

Vicent: Jo, en canvi, vaig veure un corder al camp mentre ajudava mon pare.

Maria: Idò, ens veurem demà ben prest! No facis tard, eh?

Vicent: No patisques! Demà estaré allí a primera hora.

Anàlisi lingüística

1. Geolecte balear (Maria)

Trets utilitzats al diàleg: Article salat (sa fruita, es para-sol), ús de noltros, verb tenir (tenc), expressió típica idò, lèxic propi (moix, tassó) i expressions balears (ca nostra, vespre).

2. Geolecte valencià (Vicent)

Adverbis (hui, ací, allí), verb eixir, lèxic valencià (vesprada, llaurador, corder), formes verbals valencianes (no patisques) i possessius (ma mare, mon pare).

Diferències entre registres: Formal vs. Informal

Exemple formal (Comunicació amb un professor)

Benvolgut professor,

Li escric perquè avui m’he despertat amb molta febre i malestar, i no em serà possible assistir a l’examen de matemàtiques. Em sap molt greu no poder-hi anar, ja que havia preparat la prova amb antelació.

Aniré al metge aquest matí i li faré arribar el justificant mèdic tan aviat com sigui possible. Li agrairia si em pogués informar sobre quan podria recuperar l’examen.

Moltes gràcies per la seva comprensió.

Atentament,
Marc Serra

Exemple informal (Missatge a un amic)

Ei, Pau!

Avui no aniré a l’examen de mates perquè m’he despertat fatal, amb febre i mal de cap. Estic fet pols i els meus pares m’han dit que em quedi a casa.

Quan surtis de classe m’expliques com ha anat l’examen i què ha dit el profe, si us plau? A veure si em recupero aviat!

Gràcies, tio!

Anàlisi dels registres

La versió formal utilitza un llenguatge respectuós i educat, amb fórmules de cortesia i frases cuidades. La versió informal fa servir un llenguatge col·loquial, espontani i proper, propi d'una conversa entre amics.

L'estàndard en la llengua catalana

L'estàndard és una varietat de la llengua correcta des del punt de vista normatiu, destinada a servir de referència bàsica i a facilitar la intercomunicació, eliminant les diferències dialectals. És normatiu, supradialectal i dona cohesió i prestigi a la llengua.

Funcions de l’estàndard

Es fa servir en situacions de formalitat mitjana o alta (escola, administració, mitjans de comunicació). Es considera la varietat de tothom, però també la de ningú, ja que no es correspon a cap zona geogràfica concreta.

Fases del procés d’estandardització

• Selecció: Prendre opció per una varietat o construir-ne una d'integrada.
• Codificació: Establir normes tècniques per part dels lingüistes.
• Implementació: Ensenyament i ús en àmbits formals.
• Elaboració: Actualització i enriquiment dels recursos expressius.

Models d’estandardització

• Model unitarista: Basat en una varietat geogràfica concreta (ex: francès, italià).
• Model composicional: Construït a partir d'aportacions de diversos dialectes (ex: basc).
• Model d’estàndards autònoms: Propi de llengües amb gran extensió geogràfica (ex: anglès, espanyol, portuguès).

L’estàndard català

En l’estandardització del català modern hi ha hagut bases teòriques de tipus composicional, amb un cert caràcter policèntric.