Les variants de la llengua catalana: Registres i dialectes

Les variants diafàsiques o registres

Les variants diafàsiques o registres són les diferents maneres de parlar segons la formalitat de la situació comunicativa. No parlem igual en totes les situacions: quan parlem amb amics, en un ambient familiar o a l’escola. Tampoc s’usa igual la llengua en la investigació, les relacions administratives, els debats polítics, etc. Per tant, els parlants també adaptem la manera de parlar a la situació comunicativa, més o menys formal. Aquestes situacions són els diferents àmbits d’ús.

Les diferents formes d’usar la llengua segons l’àmbit d’ús són els registres, que depenen d’aquests factors:

• El tema, que pot ser general (quotidià) o especialitzat.
• La intenció, que pot ser objectiva o subjectiva.
• El canal, que pot ser improvisat (oral) o preparat (escrit, per exemple, per a ser llegit o per a ser dit).
• Els participants, que segons l’edat, el grup social o professional i el grau de confiança, poden fer un ús més o menys solemne o formal de la llengua.

Les variants diastràtiques o sociolectes

Les variants diastràtiques o sociolectes depenen de l’extracció social (o professional) dels parlants. Alguns grups socials o professionals presenten uns hàbits lingüístics característics, bé perquè tenen una intencionalitat críptica (és a dir, pretenen que el missatge l’entenguin només els membres del grup com una manera de «llenguatge» secret), bé perquè l’ofici comporta un vocabulari precís per a referir-se a qüestions professionals especialitzades.

Aquests hàbits lingüístics són els argots, és a dir, tota manera de parlar especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua. Nosaltres fem servir els argots sense adonar-nos-en:

• Les minories ètniques o les «tribus» urbanes, per exemple: «el peluco», «el pinrrel», «este payo».
• L’ús figurat popular (passar-se tres pobles, flipar en colors) o l'escurçament de mots (cubata, les mates) són formes freqüents de creació lèxica d’argots.

Les variants diatòpiques o geolectes

Les variants diatòpiques o geolectes depenen de la geografia o el lloc de procedència dels parlants. Així, podem parlar de dialecte septentrional, apitxat, meridional, tortosí, etc.

Els dos grans blocs del català són: l’oriental i l’occidental.