Variació Lingüística, Argot, Adverbi i Renaixement Català

Variació Lingüística en Català

Idiolecte: Realització del codi que fa cada parlant.

Variació Històrica del Català

Català Preliterari: En aquest període, les estructures i els mots catalans es trobaven enmig de textos escrits amb voluntat llatina.

Català Medieval: S'utilitzava en la producció de textos de caràcter instrumental o literari. La llengua ja s'havia format pel que fa al lèxic, fonètica, morfologia i sintaxi.

Català de Decadència: En els textos catalans apareixen castellanismes, fins aleshores inèdits, i a més afavoreixen l'anarquia ortogràfica.

Català de la Renaixença: S'intenta recuperar la llengua catalana en àmbits cultes, i crear una normativa que posi fi a l'anarquia normativa vigent.

Català Actual: Amb la reforma de Pompeu Fabra, l'IEC va adoptar la normativa ortogràfica, la gramàtica, i el diccionari general de la llengua.

Argot

L'argot és la varietat de la llengua que s'utilitza amb una finalitat críptica, però que serveix sobretot per identificar els membres del grup.

Característiques de l'Argot

• Vinculat a un àmbit professional.
• Finalitat críptica i voluntat d'identificació amb un grup.
• Influència d'altres llengües.
• Desplaçament del sentit dels mots per procediments metafòrics.
• Utilització del mecanisme de derivació o escurçament per crear nous mots.

Adverbi

Categoria invariable que pot modificar el verb.

Classificació de l'Adverbi

• Formalment: Distingirem 3 tipus d'adverbis: el simple, el precedent d'adjectius construïts a partir de la forma femenina d'un adjectiu i les locucions adverbials.
• Segons el significat: Podem diferenciar 5 grups: mode, temps, lloc, quantitat i modalitat.
• Segons la funció: Complement verbal, especificador d'un adjectiu, especificador d'un adverbi o locució adverbial, modificador de tota l'oració, connectors.

Renaixement

Període que va del S. XV fins a la segona meitat del S. XVI. Sorgeix a Itàlia i s'estén per tota Europa.

Característiques del Renaixement

Retorn als valors i ideals de l'antiguitat clàssica, i el canvi de la visió teocèntrica pròpia del món medieval a la visió antropocèntrica.

Conceptisme i Culteranisme

Conceptisme: Era una línia burlesca i satírica que a Catalunya tingué com a representant Francesc Vicent Garcia.

Culteranisme: Cercava l'expressió de la bellesa absoluta a partir de l'exageració de les formes emprades en el Renaixement.

Autors i Obres

Cristòfor Despuig - Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, Joan Timoneda - Flor d'Enamorats, Francesc Vicent Garcia - Harmonia del Parnàs, Francesc Fontanella - Amor, Fermesa i Ofría i Lo Desengany, Baldiri Reixac - Instruccions per a l'ensenyança de minyons, Josep Pau Ballot - Gramàtica i Apologia de la Llengua Catalana, El Baró de Maldà - Calaix de Sastre.