Valora la repercussió de l’assaig de Joan fuster en el context de l’època

L'obra d'Enric Valor té interès en les tres vessants Que va desenvolupar la seva producció.Com a rondallista, la seua obra Més coneguda són les Rondalles valencianes, on va recopilar i literaturitzar Trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu ja que té l’objectiu de Dotar-les de contingut valencíà, de posar en joc un llenguatge expressiu i de Convertir-les en peces literàries. En tota la seua obra narrativa trobem Per una banda, la passió de contar, i, d'una altra, la passió d'ensenyar, de Difondre el coneixement del país i del paisatge, de divulgar la nostra estimada Llengua, sempre emprada en les seues formes més genuïnes i correctes. Les Rondallesestan confegides a partir d’un nucli narratiu de Procedència oral més o menys extens, sobre el qual opera una profunda Transformació i reformulació en el relat oral i ens proposa mitjançant L’escriptura millorativa uns contes cultes, molt separats de la rondalla Tradicional. Com a novel·lista, la seua primera novel·la fou L´ ambició D´ Aleix. La novel·lística, presenta les mateixes característiques Estilístiquesi lingüístiques que les Rondalles, però ara més Clarament aboca les seues experiències autobiogràfiques i els seus coneixements De la terra. Usa la narració en primera persona i els protagonistes de les Seues novel·les són la col·lectivitat i la llengua.

Mira és un dels autors més productius i coneguts de Les lletres catalanes al País Valencíà. L'activitat literària més destacada de L'autor són les obres assagístiques en les quals reflexiona sobre la nostra Realitat contemporània. Són reflexions polítiques sobre temes com el Nacionalisme, la relació cultura-poder, la importància de les llengües amb la Finalitat de crear una “consciencia col·lectiva”, etc.  Entre les Seves obres podem destacar  Critica de la nació pura, on analitza el nacionalisme des d'una perspectiva antropològica i social, Sobre la nació dels valencians” on planteja els seus pensaments sobre la Qüestió nacional del País Valencíà. En “Cultures, llengües, nacions” i “Sobre ídols i tribus” reflexiona sobre la identitat com a base per a la nació i com a Element fonamental de la política moderna. Totes elles tenen un valor afegit al De la aportació intel·lectual, com és l'estil captivador de l'autor. Gran Narrador i excel·lent columnista ha col·laborat amb la revista "El Temps" i diaris com "El País" o l' "Avui". Les seves Opinions, assaigs en miniatura, naixen d'un sentiment personal i del comprimís Que, com a intel·lectual, té amb la seva societat.Finalment podem dir que Mira és un escriptor plenament arrelat al país, que observa la societat valenciana Amb una mirada crítica i madura, enriquida per l'experiència personal, per la Lectura dels clàssics i per la seua dedicació a l'escriptura. Tot això ha Modelat en ell una prosa precisa i ordenada.

La repercussió de l´obra de Fuster a partir dels Anys 50-60 del Segle XX fou enorme. En el panorama literari valencíà de Llavors, l´aparició d´un escriptor com Joan Fuster resulta insòlita. Un jove Suecà, amb estudis de dret, però que es decanta per la literatura i el Periodisme. De vasta cultura, fruit de les seues múltiples i variades lectures, Fuster se centra, després d´uns començos poètics, en la història i la Literatura. A través de l´assaig, que ell dota d´un estil personal, Joan Fuster Interpreta la nostra història com ningú no ho havia fet abans. Nos senyala la Nostra data de naiximent i el nostre Març nacional. Aborda l´estudi dels Nostres clàssics amb rigor i estil, i en els assaigs reflexiona sobre el món Que l´envolta. Tot això amb l´estil crític, irònic i fins i tot provocador. Sap que l`estil és bàsic per fe-se llegidor I el Cuida. Intensifica l´expressivitat, no sols amb la puntuació, sinó amb Preguntes retòriques i apel.Lacions al lector. No dubta a usar modismes i Expressions populars, al costat de profundes reflexions, precisament per traure Solemnitat a aquestes darreres. Mestre indiscutible dels valencians actuals, Figura cívica insubornable, fou objecte de les ires del franquisme primer i del Regionalisme espanyolista més tard.

L'obra de Manuel Pedrolo és una de les més extenses i variades de la Literatura catalana contemporània. Amb més d’un centenar de títols Publicats, Pedrolo ha cultivat tots els Gèneres literaris emprant diferents tècniques i temes.Quant a les seus Obres teatrals, entre 1958 i 1963, va escriure tretze obres centrades en la Temàtica de la llibertat analitzada des de diferents angles, però amb Coincidències que permeten relacionar-les amb el teatre de l’absurd. A més, en Cruma plantejà El tema de l’autenticitat de l’home on com més autèntic és, més incapaç es Mostra de comunicar-se amb el món exterior.  En Homes i No tractà la rebel·lió d’una jove parella contra el conformisme heretat; i, En altres obres com Situació Bis o L’Ús de la matèria va Reflexionar sobre la llibertat  des d’una òptica més política i social. Els trets comuns en la seua obra són els espais tancats fortament simbòlics, Comportaments quotidians però sense descripcions ni anècdotes a més d’una Lògica del llenguatge com a vehicle de discussió i especulació i fer Referències crítiques a la realitat sociopolítica. Els seus personatges són Arquetípics d’actituds o idees en una atmosfera d’angoixa i inquietud. El seu Teatre té la necessitat d’exposar la repressió, per burlar la censura Franquista.

Josep María Benet i Jornet és l'autor més rellevant del teatre actual Català. Sempre va estar fascinat pel teatre i el va convertir en la seua gran Passió. El seu teatre és realista, es caracteritza per la reflexió sobre L'individu i la societat que l'envolta. Va estar influenciat per Salvador Espriu i Àngel Guimerà. Als 23 anys s’estrénà com a autor dramàtic ambUna Vella, coneguda olor, obra que explica com era la societat barcelonina de Postguerra; enceta així una etapa de teatre realista, que s’ha considerat D’aprenentatge, amb el predomini d’una mateixa temàtica de fons: l’individu en La societat condicionada després del 1939. A continuació va publicar 40 obres Més. Entre elles destaquenBerénàveu a les fosqueson Benet incideix en la intimitat D’uns personatges de postguerra; però serà ambRevolta De bruixesquan la seua obra Adoptarà un to més simbòlic. AmbLa desaparició de Wendy, Benet enceta una etapa important dedicada Al teatre infantil i juvenil que no abandonarà mai.A més, ha escrit el guió de diferents Sèries de televisió, sobretot al canal públic TV3, així com en adaptacions de Obres teatrals d’autors consolidats de la literatura catalana com Rodoreda o Espriu. En aquest sentit l'obra de Benet i Jornet ha influït en el món Audiovisual, la qual cosa ha contribuït a la concessió de diversos premis.