Valentí Almirall
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,03 KB
àngel guimerà jorge(neix a snta cruz d tenerife 6-maig-1845, dramaturg,poeta,eminent orador polític. pare=agustí guimerà(baix penedès), mare margarita(canaries),nkara n 7 anys cap a cat. de 59-62 studia cole sant antoni(barna) k aprèn tècnica de versificar am castellà.de retorn al vendrell es vincula al moviment literari català. 70 es trasllada a barna, i publica primera poesia funda la renaixensa(81), 77- guanya alhora(flor natural, l'englantina i la viola)per "any mil, el darrer plany d'en claris i romiatge es proclamat mestre en gai saber. 88 estrena mar i cel(tradu 8idiomes) maria rosa(94) terra baixa(97)filla del mar(1900) 1913-1915 ver. cine terra baixa, 1916 frança li don creu de la legió d'honor. mort a barcelona 18-juliol-1924(carrer petritxol). molta gent a lenterrament ---//--verbs indicatiu :present: canto, temo pret. indefinit: he cantat, he temut pret. imperfet: cantava, temia pret. plusquanperfect: havia cantat, havia temut pret. perfet. simple: cantí, temí pret. anterior simple: haguí cantat, haguí temut pret. perfect parifràstic: vaig cantar, vaig témer pret anterior perifràstic: vaig haver cantat, vaig haver temut futur simple: cantaré, temeré futur compost: hauré cantat, hauré temut condicional simple: cantaria , temeria condicional compost: hauria cantat, hauria temut verbs subjuntiu: present(que jo): canti, temi pret.indefinit: hagi cantat, hagi temut pret. imperfet(si jo..) cantés, temés pret. plusquanperfet: hagués cantat, hagués temut verbsimperatiu: canta(tu) canti(ell) cantem(nos)canteu(vos)cantin(ells)///1r per:jo//2n per:tu//3r pers:ell (singulars) //EX:jugàreu: 2n per dl plural dl pretèrit perfet simple d'indicatiu del verb jugar
romanticisme(va apareixer a alemanya i anglaterra, fi s.XVIII, europa XIX, defensa la llibertat artística, la inspiració, la imaginació, la sinceritat i l'originalitat. carectaristikes principals: originalitat i imaginacio de lacte de creacio, paper de lartista com ésser superior, ús de mite, simbol i ironia, autors: goethe,schiller, lorf byron, walter scott, victor hugo, intruductor a espanya: diari europeo(diari de barna)1824 renaixença: 1833-892: dóna impuls a producció literària en llengua catalana. dates: 1833(la pàtria"-bonaventura carles aribau) 1877-verdager premiat JF per latlàntida i guimerà mestre gai saber 1892(modernisme)objectius: recuperar llengua catalana, conscienciar població de identificacio entre llengua i nació. 1859(restaura jocs florals) fins el 1936 a barcelona, a partir de 1940 a lexili i dsde 1978 1 altre cop a barna temes: patria(volontat de despertar 1 país k veu la llengua com a 1 identitat nacional) Fe(expresa sentiment religios del poeta normalment a través de la natura)Amor(perspectiva romantica, doble significat de caràcter dolorós i tràgic) premis: l'englantina d'or, la viola de plata, la flor natural----//--perífasis verbals:obligació:haver de, caldre; probabilitat: deure; possiblitat: poder;aproximació: venir a;valor incoatiu: anar a, estar a punt de, posar-se, rompre a, començar a, arrencar a;valor perfectiu: arribar a, acabar de, deixar de, quedar, restar, tenir; valor duratiu: estar, anar, continuar, seguir//llenguatge cientific: es indicat x fer revistes especialitzades. sol anar lligat am discurs cientific, una expreció molt clara i presisa i quarencia. a diferencia del literari no es pot moure en lanvit de la sugestio sino que es unívoc(gents ambigu). fan paraules noves (neologismes), l'ús de mots corrents pero am significats especialitzats. poden posar simbols i/o lletres (algebraic, símbols, químics,lògica,fonètica). el lexic cient. es crea fent us de la derivació i la composicio. avititen noms propis (ohm, wats, newton...)
romanticisme(va apareixer a alemanya i anglaterra, fi s.XVIII, europa XIX, defensa la llibertat artística, la inspiració, la imaginació, la sinceritat i l'originalitat. carectaristikes principals: originalitat i imaginacio de lacte de creacio, paper de lartista com ésser superior, ús de mite, simbol i ironia, autors: goethe,schiller, lorf byron, walter scott, victor hugo, intruductor a espanya: diari europeo(diari de barna)1824 renaixença: 1833-892: dóna impuls a producció literària en llengua catalana. dates: 1833(la pàtria"-bonaventura carles aribau) 1877-verdager premiat JF per latlàntida i guimerà mestre gai saber 1892(modernisme)objectius: recuperar llengua catalana, conscienciar població de identificacio entre llengua i nació. 1859(restaura jocs florals) fins el 1936 a barcelona, a partir de 1940 a lexili i dsde 1978 1 altre cop a barna temes: patria(volontat de despertar 1 país k veu la llengua com a 1 identitat nacional) Fe(expresa sentiment religios del poeta normalment a través de la natura)Amor(perspectiva romantica, doble significat de caràcter dolorós i tràgic) premis: l'englantina d'or, la viola de plata, la flor natural----//--perífasis verbals:obligació:haver de, caldre; probabilitat: deure; possiblitat: poder;aproximació: venir a;valor incoatiu: anar a, estar a punt de, posar-se, rompre a, començar a, arrencar a;valor perfectiu: arribar a, acabar de, deixar de, quedar, restar, tenir; valor duratiu: estar, anar, continuar, seguir//llenguatge cientific: es indicat x fer revistes especialitzades. sol anar lligat am discurs cientific, una expreció molt clara i presisa i quarencia. a diferencia del literari no es pot moure en lanvit de la sugestio sino que es unívoc(gents ambigu). fan paraules noves (neologismes), l'ús de mots corrents pero am significats especialitzats. poden posar simbols i/o lletres (algebraic, símbols, químics,lògica,fonètica). el lexic cient. es crea fent us de la derivació i la composicio. avititen noms propis (ohm, wats, newton...)