Valenciano tercer trimestre

Enviado por mark y clasificado en Otras materias

Escrito el en español con un tamaño de 6,92 KB

 

Tema12: sonora,tancada,sorda,oberta//caracteristiques,aproximadament,unides,per igual//Adjectiva de relatiu amb funció de CN,Substantiva de CD,Adverbial de finalitat,Substantiva de CD.

Tema13: sorda,oberta,oberta,sorda//la recuperació i la dignificació d’una llengua amenaçada en depèn,caldrà avaluar-lo,ho serà,El lingüistes també s’hi poden decidir//treball,modalitat territorial,escollir,afectar.

Tema14: Sorda,oberta,sonora,oberta//subordinada adverbial temporal. Complement circumstancial de temps,subordinada adverbial causal.Complement
circumstancial de causa,subordinada substantiva. CD,subordinada substantiva CD//Costa un renyó,Que no me’n passi,A cabassades,caram.

Tema15: oberta,tancada,tancada,sonora//connector ordenador,connector additiu,connector consecutiu,connector de recapitulació//un fet,és evident,fer més ample,conjunt de coses reunides confusament.

Tema16: oberta,tancada,s´elideix,sonora//doncs,per tant, no obstant, a les hores// no religios,zona,origen,indica.



a)Tema: L’estandardització del noruec basada en el reconeixement de dues varietats Parts bàsiques del text: -El primer paràgraf (l. 1-3): Breu presentació sobre el noruec i sobre els estudis sociolingüístics que se n’han ocupat. Els altres paràgrafs del text segueixen l’eix cronològic dels fets que han afectat el procés d’estandardització del noruec: - El segon paràgraf (l. 4-15) exposa la situació del noruec des del segle XVI fins al XIX (ocupació danesa entre el s. XVI i l’any 1814 i divisió de classes). - El tercer paràgraf (l. 16-21) es refereix als intents d’estandardització durant el s. XX i inclou una mostra de les diferències que hi ha entre els dos models de noruecs. - El darrer paràgraf (l. 22-29) descriu amb dades el grau d’implantació actual dels dos models de noruec.b) El noruec és un cas molt peculiar de sociolingüística que ja ha sigut estudiat per personatges com Lluís V. Aracil, Lluís B. Polanco i Bernat Joan. Històricament, des del segle XVI, Noruega va estar unida a Dinamarca, i deprés ho va estar a Suècia, fins a la independència. La llengua de la burgesia va ser el danés, i cada vegada més norueguitzat, fins nomenar-se bokmal (“llengua del llibre”); però amb el desenvolupament dels nacionalismes al segle XIX, el nynorsk (“neonoruec”) anà adquirint una gran força, i va ser un gran defensor d’aquest el poeta Herik Wergeland, com Verdaguer ho va ser per a nosaltres.Aquesta divisió lingüística en el territori noruec va crear unes fortes tensions polítiques que quasi van a dividir el país. Davant aquest conflicte lingüístic es va intentar posar un estàndard únic al llarg del segle XX, però no va resultar, puix encara que són similars i comprensibles tots dos, els separen importants factors psicològics, culturals i ideològics. Finalment la solució ha sigut que s’accepten els dos estàndards oficialment.c) Cursiva - per a marcar mots d’una altra llengua citats dins un text en català (bokmål, nyrosk) - per a marcar el nom d’un periòdic (AVUI) Cometes: - “ “: per a marcar una certa ironia o un ús aproximat dels mots (“clàssic”); per a reproduir una citació dins un text (“Fader [...]”). - ‘ ‘: per a introduir el significat o la definició d’un mot d) Text fonamentalment expositiu, tot i que pertany al gènere de les columnes d’opinió: observem que hi ha pocs elements de modalització i hi predominen els trets i l’estructura més aviat expositius.

a)Tema: La planificació i la política lingüístiques.Parts bàsiques del text: Paràgraf primer (línies 1-6): Introducció del text. Es presenten ací els aspectes que s‟ha de tenir en compte per encetar un procés de normalització lingüística que es desplegaran al llarg del text. Paràgraf segon (línies 7-15): Es defineix en què consisteix la planificació lingüística, fonamentalment, quant a l‟elaboració de l‟estàndard. Paràgraf tercer (línies 16-22): Es concreten els àmbits d‟actuació de la planificació lingüística. Paràgraf quart (línies 23-29): Es descriu el paper de la política lingüísticab) Per a la recuperació d’una llengua amenaçada es vital el treball d’experts els quals pugan avaluar l’estat d’aquesta i el grau D’UTILITZACIÓ als diferents àmbits d’us. Per a començar, l’elaboració d’un “corpus planing” és indispensable ja que aquest permetrà l’enfocament de la tasca a realitzar. Per al disseny de la varietat estàndard és necessari tenir en compte diferents factors com ara la parla més prestigiosa o la més majoritària. Altra solució és la composicional, la qual consisteix en l’elaboració d’un estàndard a partir de diferents dialectes. Aquesta tasca tindrà diferents inconvenients però, finalment, el resultat serà una gramàtica i un diccionari Laura Hernández López 2n BAC Valencià normatius els quals necessitaran el recolzament d’altres instàncies lingüístiques amb autoritat. Però tot aquesta labor no podrà culminar a menys que les institucions polítiques faciliten el procés ajudant a que la llengua arribe a tots els àmbits d’ús.c) El text és principalment explicatiu o expositiu. Podem a més afegir que hi ha poc elements de modalització i predomina una estructura expositiva. Ademés, podem identificar com l'autor intenta informar sobre com de recuperar li llengua.d) S‟hi fa servir un registre formal. Aquest registre és propi de textos de situacions de comunicació especialitzada i acadèmica com aquesta. Cal destacar, quant al lèxic, la presència de terminologia específica del camp de la lingüística i de la sociolingüística i de mots del llenguatge general també de caràcter culte o formal; i, quant a la sintaxi, l‟ús d‟oracions d‟una certa complexitat. S‟hi fa servir la modalitat estàndard i, doncs, són escassos els marcadors geolectals.

Entradas relacionadas: