Valenciano
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,76 KB
caracteristiques d l`anunci publicitari
- l`anunci publicitari es 1 recurs k cmbina imatges y textos ( orals i escrits ) i k t 1 finalitat persuasiva, peten orientar les opinions i les conductes dels clients potencials a favor dels productes anunciats.
- Hi ha 3 tipus d`anuncis, segons el sentit corporal:
* radiofonic o falca publicitaria ( auditiu ) k inclou descripcions, dialegs i rafegues musicals
* televisiu o espot (audiovisual ) k incorpora imatges en moviment, esefectes specials i textos breus
* grafic ( visual ) k cmbina amatges i text, x exemples en les revistes o en tanques publicitaries
- les tecniques publucitaries:
* mostrar el producte com 1 element necessari i d facil acces
* presentar-lo en condicions optimes, entre els quals destaquen: la seguretat, la bellesa, la felicitat,,,
* atribuir-li valors o qualitats atractives, com ara: eficacia, prestigi, originalitat,,,
* implicar personatges famosos en la seua promocio com a simbol d`exit social
classificacio de les vocals
- els sons vocalics es poden classificar tenint en compte 2 caracteristiques:
* el punt d`aticulacio: zona d la cavitat bucqal on es desplaça la llengua i hi fa ressonar l`aire. Segons aquest criteri les vocals poden ser: anterior, centrals o posteriors
* el mode d articulacio: fa referencia a la modulacio d l`aire expirat segons l`obertura o el tancament del canal bucal. Per tant, segons l`obertura d la boca diferenciem els tipus d vocals següents: tancades, semitancades, semiobertes i obertes
la " e " oberta / 3 alreves /
1- davant de l , l·l , rr , r . Exepte en serp, herba i poques mes --> arrel, novel·la, mel, cert, guerra
2- en el diftong " eu " o davant de sil·labes amb les vocals " i " o " u " --> fideu, preu, ingenu
3- en quasi totes les paraules esdruixoles ( ` ) --> petencia, ciencia, anecdota, valencia
4- en els termes cientifics --> acefal, mesencefal
5- les paraules formades amb les terminacions cultes -ecte , -ecta, -epte , -epta --> subjecte, defecte, recepta
6- altres paraules --> gendre, divendres, petals, Josep
la " o " oberta
1- davant de les paraules " i ", " u ", o de sil·laba amb questes vocals. Exepte en jou, pou, tou, i totes les paraules acabades en -oix --> coix, boix --> moure, modul, bou, Alcoi
2- en els termes cientifics i erudits --> esogag, torax, estetoscopi
3- en quiasi totes les paraules esduixoles ( ` ) --> domino, comoda, orfena, histria, gloria
4- en les terminacions:
* -oc , -oca --> roca, poca, groc, albercoc
* -of , -ofa --> carxofa, gallof
* -oig , -oja --> boig
* -ol , -ola --> escola, caragol, cresol, gentola
* -ort , -orta --> esport, porta, horta, fort
* -ossa --> destrossa, grossa, brossa
* -ost , -osta --> aposta, cost, impost, costa
* -ot , -ota --> pigota, pot, granota, clot
5- altres paraules --> boja, proleg, nuerosi
l`accio de les cordes vocals
/ p / --> oclusiu, bilabial, sorda --> pala
/ b / --> oclusiu, bilabial, sonora --> bou
/ t / --> oclusiu, dental, sorda --> tren
/ d / --> oclusiu, dental, sonora --> dia
/ k / --> oclusiu, velar, sorda --> caçar
/ g / --> oclusiu, velar, sonora --> gorra
/ f / --> fricatiu, labiodental, sorda --> famos
/ v / -->fricatiu, labiodental, sonora --> vaca
/ s / --> fricatiu, alveolar, sorda -->
/ z / --> fricatiu, alveolar, sonora --> zona
/ / --> fricatiu, palatal, sorda --> peix
/ / --> fricatiu, palatal, sonora -->
/ ts / --> africatiu, alveolar, sorda --> xiqueta
/ dz / --> africatiu, alveolar, sonora --> dotze
/ t / --> africatiu, palatal, sorda --> cotxe
/ d / --> africatiu, palatal, sonora --> jutge
/ m / --> nasal, bilabial, sonora --> mama
/ n / --> nasal, albiolar, sonora --> nou
/ / --> nasal, palatal, sonora --> canya
/ l / --> lateral, alveolar, sonora --> calma
/ / --> lateral, palatal, sonora --> lluna
/ / / r / --> vibrant, alveolar, sonora --> cara
frases fetes
- a cau de orella --> dir una cosa secreta
- abaixar-se els patalons --> sometres a la voluntat d`un altre
- abaixar les orelles --> atmetre amb actitud designada, el que diu un altre
- acabar com el resari de la aurora --> fracasar
- alçar el cap --> tenir força
- alçarse amb el peu esquerre --> tindre mala sort
- agafar la porta --> anar-se
- anar calent --> haver begut
- anar com un burro --> anar molt carregat
- anar de cap --> anar molt estresat
- anar de cul --> anar estresat
- anar de gorra --> aprofitar-se de la invitacio de algu
- anar d`eixida --> sentir deseix sexual
- anar-se de la llengua--> parlar indegudament
- anar-se per les traveses --> desviar un tema
- arreplegar la sendra i escanpar la farina --> fer un treball inutil
- arribar a la mina --> conmoure`s
- arrugar-se el melic --> acorbadir-se
- ballar amb la mes lletja --> tindre mala sort
- besar els peus --> adorar a algu
- bramar com una tonilla --> estar furios
- bufar al caldo llelat --> voler aparentar lo que no es
- cagar cul amunt --> equivocar-se
- cagar molt i xafar-lo --> ser aparentament debil de caracter i - reaccionar violentament per no res
- començar la casa pel terrat --> utilitzar un procediment equivocat
- com qui es canvia les sabates --> fer les coses sense cap esforç
- cosir-se la boca --> estar en silenci
- costar un ull de la cara --> ser molt costos
- curar-se en salut --> actuar amb previsio
- donar duros a cuatre pesetes --> negociant sabent que perds
- eixir del test --> alterar-se
- ensenyar les dents --> amenaçar
- encesos en flames --> peus cansats
- escampar la boina --> anar-se a distraure
- estar a la lluna --> estar distret
- havia eixit per la pota gran --> trionfador
- havia tallat les dues orelles --> matador
- perdre el temps --> no aprofitar el temps
- putjar els color a la cara -->tenir vergonya
- s`havia enrotllat --> bessar algu
- te mitja bescollada --> ser inmadur o debil
- tenir mans de plata --> ser molt avil
- tocar bola --> intervenir o participar
- va passar res de l`altre mon --> no va passar res important
- vaig aprofitar que el tren passa per la porta de ma casa --> - aprofitar les ocacions cerca de tu
- vaig fer mes gran del que era --> exagerador
- l`anunci publicitari es 1 recurs k cmbina imatges y textos ( orals i escrits ) i k t 1 finalitat persuasiva, peten orientar les opinions i les conductes dels clients potencials a favor dels productes anunciats.
- Hi ha 3 tipus d`anuncis, segons el sentit corporal:
* radiofonic o falca publicitaria ( auditiu ) k inclou descripcions, dialegs i rafegues musicals
* televisiu o espot (audiovisual ) k incorpora imatges en moviment, esefectes specials i textos breus
* grafic ( visual ) k cmbina amatges i text, x exemples en les revistes o en tanques publicitaries
- les tecniques publucitaries:
* mostrar el producte com 1 element necessari i d facil acces
* presentar-lo en condicions optimes, entre els quals destaquen: la seguretat, la bellesa, la felicitat,,,
* atribuir-li valors o qualitats atractives, com ara: eficacia, prestigi, originalitat,,,
* implicar personatges famosos en la seua promocio com a simbol d`exit social
classificacio de les vocals
- els sons vocalics es poden classificar tenint en compte 2 caracteristiques:
* el punt d`aticulacio: zona d la cavitat bucqal on es desplaça la llengua i hi fa ressonar l`aire. Segons aquest criteri les vocals poden ser: anterior, centrals o posteriors
* el mode d articulacio: fa referencia a la modulacio d l`aire expirat segons l`obertura o el tancament del canal bucal. Per tant, segons l`obertura d la boca diferenciem els tipus d vocals següents: tancades, semitancades, semiobertes i obertes
la " e " oberta / 3 alreves /
1- davant de l , l·l , rr , r . Exepte en serp, herba i poques mes --> arrel, novel·la, mel, cert, guerra
2- en el diftong " eu " o davant de sil·labes amb les vocals " i " o " u " --> fideu, preu, ingenu
3- en quasi totes les paraules esdruixoles ( ` ) --> petencia, ciencia, anecdota, valencia
4- en els termes cientifics --> acefal, mesencefal
5- les paraules formades amb les terminacions cultes -ecte , -ecta, -epte , -epta --> subjecte, defecte, recepta
6- altres paraules --> gendre, divendres, petals, Josep
la " o " oberta
1- davant de les paraules " i ", " u ", o de sil·laba amb questes vocals. Exepte en jou, pou, tou, i totes les paraules acabades en -oix --> coix, boix --> moure, modul, bou, Alcoi
2- en els termes cientifics i erudits --> esogag, torax, estetoscopi
3- en quiasi totes les paraules esduixoles ( ` ) --> domino, comoda, orfena, histria, gloria
4- en les terminacions:
* -oc , -oca --> roca, poca, groc, albercoc
* -of , -ofa --> carxofa, gallof
* -oig , -oja --> boig
* -ol , -ola --> escola, caragol, cresol, gentola
* -ort , -orta --> esport, porta, horta, fort
* -ossa --> destrossa, grossa, brossa
* -ost , -osta --> aposta, cost, impost, costa
* -ot , -ota --> pigota, pot, granota, clot
5- altres paraules --> boja, proleg, nuerosi
l`accio de les cordes vocals
/ p / --> oclusiu, bilabial, sorda --> pala
/ b / --> oclusiu, bilabial, sonora --> bou
/ t / --> oclusiu, dental, sorda --> tren
/ d / --> oclusiu, dental, sonora --> dia
/ k / --> oclusiu, velar, sorda --> caçar
/ g / --> oclusiu, velar, sonora --> gorra
/ f / --> fricatiu, labiodental, sorda --> famos
/ v / -->fricatiu, labiodental, sonora --> vaca
/ s / --> fricatiu, alveolar, sorda -->
/ z / --> fricatiu, alveolar, sonora --> zona
/ / --> fricatiu, palatal, sorda --> peix
/ / --> fricatiu, palatal, sonora -->
/ ts / --> africatiu, alveolar, sorda --> xiqueta
/ dz / --> africatiu, alveolar, sonora --> dotze
/ t / --> africatiu, palatal, sorda --> cotxe
/ d / --> africatiu, palatal, sonora --> jutge
/ m / --> nasal, bilabial, sonora --> mama
/ n / --> nasal, albiolar, sonora --> nou
/ / --> nasal, palatal, sonora --> canya
/ l / --> lateral, alveolar, sonora --> calma
/ / --> lateral, palatal, sonora --> lluna
/ / / r / --> vibrant, alveolar, sonora --> cara
frases fetes
- a cau de orella --> dir una cosa secreta
- abaixar-se els patalons --> sometres a la voluntat d`un altre
- abaixar les orelles --> atmetre amb actitud designada, el que diu un altre
- acabar com el resari de la aurora --> fracasar
- alçar el cap --> tenir força
- alçarse amb el peu esquerre --> tindre mala sort
- agafar la porta --> anar-se
- anar calent --> haver begut
- anar com un burro --> anar molt carregat
- anar de cap --> anar molt estresat
- anar de cul --> anar estresat
- anar de gorra --> aprofitar-se de la invitacio de algu
- anar d`eixida --> sentir deseix sexual
- anar-se de la llengua--> parlar indegudament
- anar-se per les traveses --> desviar un tema
- arreplegar la sendra i escanpar la farina --> fer un treball inutil
- arribar a la mina --> conmoure`s
- arrugar-se el melic --> acorbadir-se
- ballar amb la mes lletja --> tindre mala sort
- besar els peus --> adorar a algu
- bramar com una tonilla --> estar furios
- bufar al caldo llelat --> voler aparentar lo que no es
- cagar cul amunt --> equivocar-se
- cagar molt i xafar-lo --> ser aparentament debil de caracter i - reaccionar violentament per no res
- començar la casa pel terrat --> utilitzar un procediment equivocat
- com qui es canvia les sabates --> fer les coses sense cap esforç
- cosir-se la boca --> estar en silenci
- costar un ull de la cara --> ser molt costos
- curar-se en salut --> actuar amb previsio
- donar duros a cuatre pesetes --> negociant sabent que perds
- eixir del test --> alterar-se
- ensenyar les dents --> amenaçar
- encesos en flames --> peus cansats
- escampar la boina --> anar-se a distraure
- estar a la lluna --> estar distret
- havia eixit per la pota gran --> trionfador
- havia tallat les dues orelles --> matador
- perdre el temps --> no aprofitar el temps
- putjar els color a la cara -->tenir vergonya
- s`havia enrotllat --> bessar algu
- te mitja bescollada --> ser inmadur o debil
- tenir mans de plata --> ser molt avil
- tocar bola --> intervenir o participar
- va passar res de l`altre mon --> no va passar res important
- vaig aprofitar que el tren passa per la porta de ma casa --> - aprofitar les ocacions cerca de tu
- vaig fer mes gran del que era --> exagerador