Valencia

5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó....Quim Monzó va nàixer a Barcelona el 1952. Les seues novel·les se situen al marge de la producció posterior de l’escriptor i ens remeten a les coordenades estètiques d’alguns dels autors de la generació dels setanta. Les característiques són l’esperit crític, l’univers ciutadà, l’atracció per històries breus fragmentades de personatges anònims i la poetització de mites de la societat de consum. Però va abandonar els plantejaments experimentalistes d’aquestes primeres obres i va apostar per narrativa més directa i acostada al lector. Els seus contes es basen en una idea inicial i única, de vegades una sorpresa final, que produeix una situació còmica en els primers llibres, i més realista en els darrers. Els motius centrals de la narrativa van des de la sol·licitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l’escriptura. En el segon llibre de contes, encara és present una certa atmosfera onírica, però en L’illa de Maians preval la reflexió sobre el llenguatge. A partir del primer recull de la dècada següent, els seus contes tendeixen a agrupar-se al voltant de dos grans pols temàtics. 1er, l’alienació de la vida en parella, i el 2on, la reescriptura en clau irònica d’episodis literaris ben coneguts. L’últim llibre de contes publicat, Mil cretins constitueix una reflexió amarga sobre la vellesa, la decadència física i el pas del temps. L’escriptor conta històries, les interroga i les analitza.