Utilitarisme: Ètica, Felicitat i Utilitat

Utilitarisme:

Corrent que implica la teoria del coneixement, la sociologia i l'ètica, amb la idea comuna de ser feliç fent allò que sigui útil. Bentham defineix l'ètica com l'art de dirigir les accions dels homes a la producció de felicitat. L'utilitarisme no és una ètica pública adreçada a la felicitat a través de la utilitat. Hem de fer-nos feliços fent allò que sigui útil. Històricament, la filosofia utilitarista ha tingut importants implicacions polítiques, inspirant l'estat del benestar dels anys 30, i també representant ideologies socialdemòcrates del segle passat. És una filosofia burgesa. Defensa que es pot arribar a un ordre moral a través de desitjos diversos i contradictoris. És una filosofia objectivista, ja que els individus valen pel que fan i no pel que representen (cadascú val per si mateix i només per si mateix), així és una teoria radicalment democràtica.

Ètica utilitarista:

Afirma que és bo tot allò que ens és útil per ser feliços.

• Ètica teleològica, ja que la finalitat de l'acció humana és la felicitat i aquesta està vinculada a la realització d'accions útils. Les accions humanes prenen sentit per la finalitat, que és estrictament ser feliç, i cal la utilitat i la llibertat com a instrument imprescindible.
• Ètica conseqüencialista, hem de mesurar la bondat per les conseqüències en els altres i la societat. Allò útil és bo quan avalua positivament les conseqüències dels nostres actes.
• Hedonisme, quan la felicitat es basa en el plaer.
• Ètica constructivista, ja que es pot construir sobre principis racionals i útils.
• Ètica reduccionista, només és bo allò que ens és útil.
• Plaer per benestar = ètica seguida per tothom.

Utilitat d'acte i de regla:

• Dels actes: màxim plaer o felicitat, analitzant cada circumstància en particular. Cada acció té unes conseqüències que permeten jutjar el seu valor.
• De les regles: intent d'universalitzar els criteris "màxim plaer pel màxim nombre". El bé o el mal no es jutgen per l'acció sinó per les conseqüències i de manera universal.

Utilitarisme i dignitat humana:

1. L'utilitarisme es fonamenta en la dignitat humana: "És millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet".
2. Perquè hi hagi dignitat humana ha d'haver:
   • Autodesenvolupament.
   • Possibilitat de modificar les opinions.
   • Individualitat: la pressió socioestatal no pot impedir la llibertat.
3. Sense aquests dos elements, no hi pot haver felicitat. I quan algú oprimeix un altre es degrada a si mateix i perd intel·lecte.
4. L'utilitarisme no és egoisme, tendeix a la benevolència.
5. Valor universal: que cap acció perjudiqui els altres. Ha de tenir la lleialtat com a regla de joc acceptada per tots.

Sobre la llibertat:

• Límits de la llibertat: Els temes que afecten només a l'individu els ha de decidir l'individu i els temes que afecten la societat, la societat. Mill no accepta el contracte social (no poden pactar els individus perquè la societat és prèvia als individus).
• La societat no pot ser només un sistema de sancions, sinó que també hi ha d'haver persuasió.
• Tipus de sancions: En els temes que només afecten l'individu només reprovació, no sanció social. En els que afecten la societat, càstig.
• Reflexió sobre què és individual i què és col·lectiu. La societat no té dret a posar límits a la nostra llibertat quan no afectem en absolut la vida dels qui no volen ser afectats. La llibertat d'opinió i d'expressió tenen una utilitat social: possibilita el desenvolupament, el progrés comportant un major benestar en la societat. En qualsevol dels casos la llibertat és positiva.
• Si l'opinió admesa és falsa: el fet de silenciar l'opinió diferent t'impossibilitarà d'acceptar els errors. Hem d'acceptar la nostra infal·libilitat. Només mitjançant la discussió i l’experiència els homes poden corregir els seus errors. Les idees sempre poden ser falses, per això sempre s’ha d’acceptar la crítica.
• Si l'opinió admesa té part de veritat i part de falsedat llavors la pugna d'opinions contraries pot reconèixer part de veritat en les opinions dels altres.
• Si l'opinió admesa fos vertadera llavors el debat obert amb altres opinions ens servirà per comprendre-la i saber-la fonamentar racionalment. En cas contrari les creences perden vivacitat, deixen de comprendre's, es van debilitant.

Mill i Bentham:

Mill: utilitarisme altruista. Diferencia el que convé individualment i el que li convé a la societat. Felicitat per la màxima quantitat de persones.
Bentham: utilitarisme individualista. Simplement el que convé només a tu.

Mill: plaer de l'esperit. Diferencia facultats superiors (únicament humanes) i les facultats inferiors (menjar, beure). Són més importants les superiors. Les facultats inferiors són pròpies de la naturalesa i apareixen soles. Les facultats superiors (s'han de desenvolupar). El que és útil és just. El que justifica que una cosa sigui justa, serà la fi que s'aconseguirà, si les conseqüències són positives és just. No és una ètica a priori, és a través de l'empirisme (experiència) contraposició amb Plató, suportat per Hume i Epicur.

Nietzsche:

Aquest critica a l'obra El naixement de la tragèdia. Diu que la tragèdia clàssica grega té dues vessants (Dionís: valors de vida associats amb la matèria indiferenciada) i (Apol·lo: valors de la raó i relacionat amb l'art clàssic d'harmonia).

Fa una crítica molt forta també a Sòcrates i Plató amb la conclusió que són enemics de la vida, de la veritat i la creació d'un món de les idees respectivament.

Pensament positiu de Nietzsche:

Déu a mort i amb ell les veritats absolutes i idees immutables (Plató amb el seu món). Un cop fet això l'objectiu és la creació de nous valors que només estiguin dins de la vida real.

Superhome amb això es fa dues possibles sortides: una la del darrer home i d'altra la de superhome, a conseqüència d'aquesta última arriba a l'ideal de nihilisme (Nihilisme actiu: moment crític, no creu en res, destrueix valors caducs.) (nihilisme passiu: moment crític que t'adones que no hi ha res però no fas res). Al parlar del superhome aquest ve anunciat per Zaratustra amb la idea que aquest és el nou déu terrenal i crea nous valors. El superhome no estarà limitat a un valor sinó que és autèntic creador de nous valors, aquest no pot tenir deixebles. Per arribar a això haurà de passar per diferents fases, per arribar a ser un superhome s'ha de patir, no hi ha satisfacció a l'aconseguir alguna cosa si no hem patit.

Voluntat de poder:

Superhome crea nous valors. Per Nietzsche Déu seria una contradicció de la llibertat humana. A través de Zaratustra afirma que la voluntat d'igualtat està en contra de la voluntat de poder, afirma que amb la vida més influent més desigualtat i vida més impotent, desafortunat. Conclusió: Nietzsche es troba influenciat per Schopenhauer a la idea de la vertadera realitat és la voluntat, però Nietzsche creu que la vida té impulsos creadors, busca noves formes, a més considera que Schopenhauer no ha superat la visió negativa.

Teoria etern retorn: és una metàfora que caracteritza els valors que sorgeixen de la transmutació de valors. És la infinita repetició d’allò que existeix, és una visió cíclica, no lineal com l’habitual, que ens ha de fer obrar de forma digna per viure la repetició. Aquesta teoria destaca la importància del canvi i l’evolució d’Heràclit, la importància de la vida i l’existència en contra del pessimisme i la importància de la reversibilitat a favor d’Empèdocles.

Transmutació de valors: No és una inversió, és un trencament, una nova cultura que fa fora valors caducs (Déu, raó, moral, ciència) i en posa d’altres que acceptin la vida amb amor i valguin, per tant, per si mateixos. Els valors ara són vida, no raó.

Crítica a la cultura del moment: crítica moral: Crítica a la moral judeocristiana, que és antinatural i metafísica i treu importància a la vida terrenal, única, a favor d’una celestial divina.