Usos de la llengua: pràctic, científic i literari

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,17 KB

Usos de la llengua: pràctic, científic i literari

Nocions prèvies sobre la comunicació

La comunicació és la interacció per compartir significació. Aquesta és:

  • Prèvia a l’aparició del llenguatge: inclou el contacte ocular, el somriure i les intencions comunicatives.
  • Identificació de les intencions comunicatives: especialment rellevant en els alumnes que encara no tenen llenguatge.

El llenguatge es defineix com un sistema organitzat de símbols, estructurats segons unes regles, acceptades i compartides per una comunitat lingüística.

Els components del llenguatge

Segons Lahey i Bloom (1983), el llenguatge es divideix en:

  • Ús (per a què): intenció comunicativa, funcions i adequació.
  • Contingut (què): allò sobre el que parlem; la representació del coneixement que tenim del món dels objectes, de les seves relacions i dels esdeveniments.
  • Forma (com): morfologia, sintaxi i fonologia.

Funcions del llenguatge

  • Regular l’acció:
    • Accions dels altres: demanar, prohibir, persuadir.
    • Accions pròpies: autoregular, planificar, oferir ajuda.
  • Informar:
    • Informació objectiva: identificar-se, denominar, descriure, narrar.
    • Informació subjectiva: opinar, expressar sentiments, emocions, predir, preveure.
    • Obtenir informació: preguntar, demanar l’opinió.
  • Gestió de la comunicació: resoldre malsentesos, disculpar-se, felicitar.
  • Metalingüística: resumir un discurs i extreure’n la idea principal.

Tipologies d'ús de la llengua

Ús pràctic

L’escriptura s'entén com un instrument per a poder viure autònomament. Comprèn tots aquells usos de l’escriptura que tenen per objectiu satisfer les necessitats quotidianes d’una societat alfabetitzada. Es persegueix la utilitat.

Activitats: pertinença d’objectes, calendari i data, llegir contes, etc.

Ús científic

Les situacions reals d’aquest ús són les que permetran a l’infant que aprèn a llegir i a escriure de copsar el sentit i l’abast d’allò que coneix en totes les dimensions. Permet accedir al poder que dona la informació.

Activitats: notícia periodística, text expositiu, material de laboratori.

Ús literari

Són textos que persegueixen la bellesa, pretenen crear móns imaginaris, desenvolupen la creativitat que suggereix l’ambigüitat, commocionen amb l’expressió dels sentiments i permeten gaudir de la producció estètica. El nen s'hi posa en contacte abans d’arribar a l’escola.

Activitats:

  • Narratiu: conte, narracions de fets viscuts.
  • Textos poètics: poesies, rodolins, dites, endevinalles.
  • Jocs de llengua escrita: encreuats, sopa de lletres.

Entradas relacionadas: