Usos de l'espai agrari, pesca i problemàtiques: anàlisi completa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el 30 de Noviembre de 2024 en catalán con un tamaño de 5,97 KB

Usos de l'espai agrari

Terres conreades:
- Tipus de conreu: herbacis, arbustius, arboris.
- Varietat de conreu:
  - Monocultura: quan es conrea un sol producte, és a dir, quan es produeix una especialització.
  - Policultura: quan es conreen diversos productes.
- Rendiment de l'explotació:
  - Agricultura extensiva: conreus de grans extensions amb baixos rendiments.
  - Agricultura intensiva: quan s'obté la màxima producció en el mínim espai cultivable.
- Sistemes de conreu:
  - Secà: sistema propi de l'agricultura extensiva en zones seques i amb terrenys pobres.
  - Regadiu: agricultura intensiva que fa servir sistemes artificials de reg.

Segons la grandària:
- Latifundi: una gran extensió de terra conreada.
- Minifundi: petita parcel·la, que de vegades pot no produir ni tan sols el suficient per a una família.
Segons la forma:
- Regulars o irregulars: segons que siguin uniformes o no en la seva forma, depenent del relleu.
- Allargades: si són paral·leles a un canal de reg.
- Planificades: al voltant d'un punt central.
Segons els límits:
- Openfield: no hi ha límits físics entre les diverses parcel·les.
- Bocage: camps tancats per mitjà de tanques amb l'objectiu d'augmentar la producció i la rendibilitat.

Propietat directa: quan el propietari mateix explota la seva terra.
L'arrendament: lloguer de la terra per part del propietari a qui l'explotarà. La renda és fixa, en diners.
La parceria: el propietari lloga la seva terra però qui l'explota no pot escollir el producte.
La propietat col·lectiva: les terres pertanyen a més d'una persona.

Sensa Terra: moviment de camperols brasilers sense terres que reivindiquen la possibilitat de conrear grans superfícies que resten improductives i que pertanyen als grans terratinents del país.
Mals usos: lleis que els senyors feudals catalans aplicaven a les seves terres i contra les quals van lluitar els camperols fins a aconseguir-ne l'abolició al segle XV.
PAC: té per objectius incrementar la productivitat agrícola, fomentar el progrés tècnic, assegurar la correcta utilització dels recursos naturals, garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola, estabilitzar els mercats, garantir la seguretat dels proveïments i assegurar al consumidor uns preus raonables.
FEOGA: assegura els preus mínims per garantir els ingressos dels agricultors i ramaders. Proporciona subvencions especials per eliminar conreus o ramats quan apareix un excedent.

Arrossegament: s'arrossega una xarxa pel fons marí per recollir el màxim de peix.
L'encerclament: barques que encerclen els bancs de peixos.
Caiguda: es deixa caure una xarxa sobre els peixos.
Malla: consisteix a formar una barrera vertical.

Pesca de terra: es practica en els llocs on es produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l'aigua.
Pesca de costa: consisteix a pescar sense perdre de vista la terra ferma.
Pesca d'altura: es practica lluny de la costa i té com a objectiu primordial l'explotació a gran escala dels recursos pesquers.

L'esgotament dels caladors: a causa de la presència de grans flotes pesqueres que utilitzen mètodes molt tecnificats.
La contaminació de les aigües: destrueix la vida aquàtica.

Al segle XIX va començar a destacar el predomini de les àrees pesqueres atlàntiques per sobre de les mediterrànies.
En els anys seixanta, l'augment del nivell de vida va permetre consumir més peix.
Els anys setanta la crisi del petroli va provocar una pujada de preus dels productes pesquers i es va imposar internacionalment la zona de 200 milles d'aigües territorials.
En les últimes dècades, la tecnificació ha provocat l'especialització d'alguns ports.
La tasca de la UE és establir les quotes de pesca dels països membres i regular les tècniques de captura i el nombre de vaixells.

Es divideix en 8 regions: cantàbrica, nord-est, sud-atlàntica, sud-mediterrània, llevant, tramuntana, balear i canària.
La regió marítima del nord-est és la més important: reuneix el 85% del total de la flota.
Ports més importants: Huelva i Algesires.
Peixos que s'importen: bacallà i lluç.

Ocupa el 0,25% del total de la pesca a Espanya, un percentatge petit a causa de la problemàtica que sofreix la mar Mediterrània.
Els motius són la temperatura de la mar i que la salinitat és més elevada.
Els pescadors han volgut incrementar la producció efectuant millores tècniques, mètodes d'extracció, formes de conservació i mitjans de distribució.
S'inverteix en la creació de granges.
La flota està formada per barques petites i mitjanes.
Peixos: sorell, seitó, verat, sardina, maire, daurada.