L'Univers: Big Bang, Galàxies i l'Evolució de les Estrelles
con un tamaño de 3,47 KBLa part que no coneixem s'anomena matèria fosca. La matèria que nosaltres coneixem del cosmos està composta per un 75% d'hidrogen, un 20% d'heli i un 5% d'altres elements.
Com està organitzat l'univers?
La Terra es troba dins el sistema solar, format per planetes i el Sol, al voltant del qual giren: Mercuri, Venus, la Terra i Mart (els anomenats planetes rocosos). La Via Làctia és una de les 30 galàxies del nostre grup i està situada dins del supercúmul de Virgo.
La teoria del Big Bang
Durant el segle XX es va postular aquesta teoria. Es basa en el fet que un punt molt petit tenia una gran concentració de massa; estava tan junta que va acabar explotant.
Què és un forat negre?
Un forat negre està compost per una gran quantitat de massa i tot el que passa pel seu costat ho aspira. Les partícules que hi entren deixen un rastre, i només es pot veure això, ja que l'objecte es camufla en ser tan fosc com l'univers mateix.
L'efecte Doppler i la llum
Degut al fet que la llum es comporta com una ona, pot haver-hi algun fenomen que passi en les ones del so i que també tingui lloc en la llum; per aquest motiu es va plantejar l'aplicació de l'efecte Doppler en l'astronomia.
La radiació de fons i el destí de l'univers
La radiació còsmica de fons que ens arriba va ser detectada per Robert Wilson i Arno Penzias l'any 1964. Actualment, hi ha dues teories principals sobre com acabarà l'univers:
- Teoria del Big Rip: És la que té més pes; afirma que, com que l'univers segueix expandint-se, s'acabarà estripant.
- Teoria del Big Crunch (Big-Crash): Diu que l'univers patirà una implosió a causa de les forces gravitatòries.
El naixement dels estels
Els estels es formen a partir de núvols de gas interestel·lar. Les partícules es van concentrant i xocant entre elles, fet que provoca energia fins a arribar a temperatures molt altes. En aquest punt, comencen a haver-hi reaccions de fusió que alliberen energia i llum.
Les nanes blanques
Són estrelles més petites que el nostre Sol que ja han gastat el seu hidrogen i no poden generar més energia. Per aquest motiu, l'astre es refreda i es contrau fins a apagar-se.
La gegant vermella
Es tracta d'una estrella d'una mida aproximadament igual a la del Sol. Quan se li acaba l'hidrogen, la temperatura que assoleix és tan gran que fa que les capes es fusionin i generin heli; això provoca que l'estrella s'infli i es creï la gegant vermella.
Els exoplanetes i la cerca de vida
Els exoplanetes són planetes que giren al voltant d'una estrella que no és el Sol. S'han detectat des de fa aproximadament 10 anys gràcies al moviment de l'estel al voltant del qual giren i també per la pèrdua de lluentor (trànsit).
Perquè es pugui crear vida, un planeta ha d'estar a una distància adequada del seu sol, tenir una gravetat suficient per retenir els gasos atmosfèrics, comptar amb planetes gegants propers per protegir-lo dels asteroides i, preferiblement, trobar-se lluny del centre dens de la galàxia.