Unitat 10 història els canvis polítics económics i socials

Guerrilles i canvi d’estratègia antifranquista 1. Primera etapa (1939-1944): supervivència i resistència Després de la Guerra Civil, alguns combatents republicans es refugiaren a zones muntanyoses i continuaren la resistència armada. Consideraven que la Guerra Civil formava part del conflicte europeu contra el feixisme i que la situació franquista era provisional. En aquests primers anys, la guerrilla es dedicà sobretot a:::sobreviure i amagar-se//mantenir contactes amb l’exili//difondre propaganda antifranquista//intentar reclutar nous membresEra una etapa de resistència molt precària i sense grans possibilitats d’èxit.
2. Segona etapa (1944): invasió de la Vall d’Aran A l’Octubre de 1944 es produeix l’intent més important contra el règim:
La invasió de la Vall d’Aran, impulsada principalment pel PCE i altres grups guerrillers.

L’objectiu era

::crear una zona alliberada dins Espanya//provocar una revolta popula//facilitar una intervenció internacional contra Franco//Tot i controlar temporalment algunes zones, l’operació fracassa perquè:::no hi hagué aixecament popular//els Aliats no intervingueren//les seves prioritats militars eren altres (com Berlín)
3. Declivi de la guerrilla (1945-1948) Després del fracàs, molts guerrillers continuaren actuant amb ajuda de xarxes clandestines i refugis rurals. El règim va reforçar la presència de la Guàrdia Civil, especialment al nord, per eliminar-los. Paral·lelament, entre 1946 i 1947 hi hagué protestes obreres (vagues lentes, sabotatges, baixades de producció), però sota una repressió molt dura. A partir de 1947-1948, les organitzacions de l’exili ordenaren abandonar la lluita armada perquè no havia aconseguit:::suport internacional//revolta popular//creixement militan//caiguda del règim 4. Nou canvi tàctic: lluita política clandestinaDes de 1948, especialment el PSUC, assumeix que la guerra s’ha acabat però no la lluita. Es passa d’una estratègia militar a una lluita lenta i política:::debilitar el règim des de dins//infiltrar-se en institucions i sindicats oficials//fomentar conflictes social//desgastar el franquisme progressivament

La segona postguerra a Catalunya (1951-1959)

1. Context general dels anys 50

Els anys 50 són una etapa de transició entre la misèria dels anys 40 i el creixement dels anys 60. Molts dels grans canvis econòmics i socials de la dècada següent neixen en aquests anys. És una etapa marcada per:::lenta recuperació econòmica//abandonament progressiu de l’autarquia//entrada de capital estranger//augment de la conflictivitat social//inici de grans migracions internes//reorganització del règim franquista. Tot i continuar sent una dictadura, el franquisme entra en una fase més estable.
2. Millora internacional del règim franquista Durant els anys 40 el règim estava força aïllat internacionalment per la seva proximitat al feixisme.

Canvi als anys

50: Amb la Guerra Freda, Franco passa a ser útil per Occident pel seu fort anticomunisme.

Fets importants:::

1951: retorn massiu d’ambaixadors estrangers//EUA i Regne Unit lideren la normalització diplomàtica//1952: Congrés Eucarístic Internacional a Barcelona, que millora la imatge exterior del règim//1953: Concordat amb el Vaticà i acords amb Estats Units 3. La Vaga dels Tramvies (1951)
És la protesta social més important de la postguerra catalana fins aquell moment. Origen El govern puja el preu del bitllet del tramvia a Barcelona, però no a Madrid. En un context de:::racionament encara vigent//baixos salaris//males condicions de vida Això provoca un fort malestar popular.

Desenvolupament

La protesta comença com un boicot: la gent deixa d’agafar el tramvia circulen gairebé buits el boicot és massiu i disciplinat Després es transforma en vaga general. 12 de març de 1951 Uns 300.000 treballadors secunden la vaga.
Conseqüències destitució de les autoritats franquistes de Barcelona demostració de malestar social general evidència que el règim no era intocable Importància històrica La vaga mostra que es podia protestar sense demanar directament la República, sinó reclamant millores socials. Això serà clau en el futur antifranquisme.

4. Nova conflictivitat social

La protesta dels tramvies obre una nova etapa. Característiques:::mobilitzacions per salaris i vida cara//participació obrera//protagonisme juvenil//col·laboració entre sectors catòlics i comunistes.El règim continuava reprimint qualsevol protesta, però apareix una oposició social més real.

5. Canvis econòmics dels anys 50

Entrada de capital nord-americàL’ajuda econòmica dels Estats Units evita el col·lapse econòmic del règim.Això permet:::augmentar importacions//més energia i matèries primeres//més producció//baixada parcial de preus//augment de salaris i consum..Limitacions Encara hi havia moltes mesures autàrquiques, inflació i control estatal.

6. Fi de l’autarquia (1959) Durant la segona meitat de la dècada hi ha lluita interna dins el règim entre: Falangistes Defensaven l’autarquia i el vell model. Tecnòcrates Volien modernitzar l’economia. Finalment guanyen els tecnòcrates, amb suport de Carreró Blanco. 1959: Pla d’Estabilització S’abandona l’autarquia i s’apliquen mesures recomanades per organismes europeus:::liberalitzar importacions//afavorir inversió estrangera//facilitar exportacions//obrir l’economia espanyola7. Impacte a Catalunya
Catalunya es beneficia especialment del canvi econòmic perquè ja tenia base industrial prèvia. Sectors en creixement: siderometal·lúrgia indústria mecànica béns de consum Exemples destacats: SEAT Motor Ibérica Barcelona i la seva àrea industrial es converteixen en motor econòmic.

8. Migracions internes i habitatge

Gran canvi dels anys 50 Milers de persones arriben del camp a les ciutats industrials, especialment a Catalunya.

Causes:

pobresa rural feina industrial creixement econòmic urbà Conseqüències:
Fort creixement demogràfic mà d’obra barata per la indústria manca d’habitatges Resposta del règim 1957: creació del Ministeri de l’Habitatge construcció massiva de pisos Però insuficient davant l’arribada de migrants.

Resultat

Creixement del barraquisme i barris precaris.
9. Canvis socials a la feina Molts migrants ocupen feines menys qualificades. Això crea una jerarquia laboral: treballadors especialitzats locals nova mà d’obra migrant poc qualificada Aquest fenomen serà clau en la societat catalana posterior.
10. La idea final més importantEls anys 50 no són encara els del gran desenvolupament, però sí els anys en què neix la Catalunya moderna del franquisme final.En aquesta dècada apareixen:

Econòmicament

Fi de l’autarquiaindustrialització renovadaentrada de capital exteriorSocialment:
grans migracionsnous barris obrercreixement urbàPolíticament:
Primeres protestes massives (vaga dels tramvies)//nova oposició social al règim