La Unió Europea: Integració, Economia i Institucions

Necessitat d'un Bloc Comercial Europeu

La creació d'un mercat comú europeu no era una idea nova. Les primeres propostes es van plasmar en el Tractat de Roma, signat el 1957 per Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. El tractat preveia que la prosperitat de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i, per tant, la seva unitat política i econòmica, dependrien d'un mercat interior únic. La CEE va establir un seguit de polítiques concretes sobre la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals, llibertat de competència i desenvolupament d'unes lleis comunes. Abans de la creació del mercat únic europeu, els mercats nacionals no podien competir de manera eficaç amb els recursos i potencials dels Estats Units i el Japó.

Unió Europea

El 1992, amb el Tractat de la Unió Europea, l'espai de lliure circulació, sense fronteres internes entre els membres de la UE, va començar a ser una realitat. Signat a Maastricht, va decidir la unitat monetària, va crear mecanismes de participació ciutadana a través de les eleccions al Parlament Europeu, va establir nous drets per als ciutadans, va fixar polítiques de solidaritat interna amb les regions menys desenvolupades i va plantejar objectius per a la política exterior i la defensa comuna. Una de les iniciatives amb efectes més importants ha estat l'aprovació de la Unió Econòmica i Monetària (UEM). A partir de l'1 de gener de 1999, l'euro es convertia en la moneda comuna per a 11 dels 15 estats membres. Posteriorment, Grècia i Eslovènia es van incorporar a la UEM. L'1 de gener de 2002, l'euro va començar a circular de manera efectiva i va eliminar molts obstacles per a la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.

Unitat d'Europa

Els països que componen la UE es regeixen per uns mateixos valors fonamentals: pau, democràcia, l'Estat de dret i el respecte dels drets humans. Durant mig segle, la UE ha augmentat el nivell de vida dels seus ciutadans fins a nivells sense precedents. Ha creat un mercat comú sense fronteres interiors i una moneda única, l'euro. La UE és una gran potència econòmica i el líder mundial en ajuda al desenvolupament.

Objectius de la UE

Els objectius bàsics de la UE són:

• Impuls del progrés econòmic i social: establiment d'un espai de lliure circulació o mercat únic, des del 1992, i la implantació de la moneda única a partir del 1999.
• Afirmació de la identitat europea en l'àmbit internacional: impuls d'ajudes humanitàries a països extracomunitaris i la participació en la solució de problemes internacionals.
• Implantació d'una ciutadania europea: establir drets i deures comuns per a tots els ciutadans de la UE.
• Desenvolupament d'un espai de llibertat, seguretat i justícia: que tots els ciutadans i ciutadanes de la UE puguin circular lliurement pels estats membres.
• Manteniment i desenvolupament del sentit comunitari: desenvolupament d'unes lleis o normes a tots els estats membres de la UE.

La UE i l'Heterogeneïtat

La UE és un conjunt heterogeni d'estats. L'heterogeneïtat es manifesta tant en els nivells de desenvolupament com en la diversitat cultural. Malgrat la unificació i la investigació, a la UE hi ha grans diferències socials i econòmiques, no tan sols entre estats sinó també entre les regions d'un mateix estat. Amb l'entrada en vigor del Tractat de la UE, es va fer més urgent la necessitat de reduir les diferències regionals, perquè es tem que la liberalització econòmica accentuï les desigualtats en comptes d'assegurar un desenvolupament equilibrat. A més, per a alguns habitants de la UE, com per exemple el Regne Unit, la integració dels seus països a la UE és vista com una amenaça per a la seva identitat nacional.

Política Econòmica Regional Solidària

Per corregir els desequilibris dintre dels països de la UE, actualment hi ha una política econòmica regional que es dedica a més d'un terç del pressupost comunitari. Es basa en el desenvolupament dels fons estructurals i dels fons de cohesió. Per exemple:

• Concessió de préstecs per fer inversions a les regions més pobres.
• Creació d'infraestructures d'obres públiques per solucionar alguns problemes ambientals i per a l'assistència tècnica general.
• Desenvolupament de polítiques comunes en els àmbits cultural, educatiu, de la problemàtica juvenil, etc.
• Creació de llocs de treball.
• Concessió de préstecs i subvencions destinats a ajudar a mantenir els sectors agrícola i pesquer comunitaris.

L'Ampliació de la UE

El procés d'ampliació de la UE, amb la incorporació de diversos estats el 2004 i el 2007, ha remarcat l'existència d'un seguit de desequilibris entre els nous membres i els antics. Es tracta de països amb un grau de desenvolupament molt diferent, tant social com polític, econòmic, etc. Per això, i per poder reduir diferències, una part important dels fons comunitaris es destinaran als països nous. A més, per arranjar l'estructura i el funcionament d'una unió d'estats cada vegada més nombrosa, s'ha desenvolupat el projecte de la Constitució Europea, que té com a objectiu aconseguir una major integració política i la creació d'un espai comú de llibertat, de seguretat i de justícia.

Institucions de la UE

La UE està formada per una sèrie d'organitzacions supranacionals, és a dir, unes institucions que es troben per damunt dels estats i de les quals formen part representants d'aquests estats.

Consell Europeu

Està format pels caps d'Estat o de Govern dels estats membres, acompanyats dels seus respectius ministres d'Afers Exteriors. Màxim organisme polític de la UE, s'encarrega de definir les orientacions generals d'actuació i de desenvolupament.

Consell de Ministres

Està format per representants dels estats que integren la UE. En el Consell de Ministres es prenen les decisions més importants i es coordinen les actuacions dels diversos estats de la UE. Les decisions es prenen per unanimitat o per majoria.

Parlament Europeu

És elegit per sufragi universal. Exerceix la funció legislativa, és a dir, pot fer i reformar lleis; i aprovar els pressupostos de la UE. S'organitza en comissions per treballar temes concrets i controla el Consell de Ministres i la Comissió Europea.

Comissió Europea

Fa la funció executiva, garanteix el compliment de les normatives europees, proposa els textos de llei que es presenten al Parlament i al Consell de Ministres, controla el compliment dels acords i dels tractats i elabora els pressupostos per al Parlament i el Consell. Està formada pel President i els Comissaris. Tots són elegits pels estats membres per a un mandat de 4 anys.

Tribunal de Justícia

Fa la funció judicial. Garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis comunitàries. Està format per un jutge de cada país membre, que es renova cada 5 anys. Aquest tribunal atén els ciutadans i les institucions comunitàries que ho necessiten.

Defensor del Poble

Pot ser consultat pels ciutadans dels estats membres si consideren que han estat tractats injustament per alguna institució de la UE.

Altres Institucions

• Banc Central Europeu: gestiona l'euro i la política monetària de la UE.
• Tribunal de Comptes: encarregat de controlar les despeses de la Unió.
• Comitè de les Regions: representa les autoritats locals i regionals.
• Banc Europeu d'Inversions: òrgan que finança el desenvolupament dels sectors econòmics comunitaris que ho necessiten.
• Consell Econòmic i Social: representant de la societat civil organitzada (sindicats, empresaris, consumidors, etc.).

Política Agrària Comuna

Aquesta política va ajudar a la modernització del camp i va justificar grans despeses per fomentar una agricultura intensiva i millorar la producció. Per aconseguir aquests canvis, la UE va afavorir la concentració d'explotacions massa petites i va donar crèdits agrícoles barats. I va assegurar als agricultors un preu interessant per als seus productes, i si no els podien vendre al mercat, la UE en comprava els excedents. Així, la UE va limitar les importacions d'aliments procedents de fora.

Objectius de la Política Agrària Comunitària (PAC)

Té com a finalitat aconseguir l'autoconsum dintre de la UE, ha donat com a resultat un gran augment de la producció agrícola i ramadera, però aquest augment considerable supera la capacitat de consum dels europeus. Els aliments que sobren són difícils de col·locar al mercat mundial, on es paguen uns preus molt inferiors al que la UE ofereix als seus agricultors i ramaders. Per resoldre aquest problema, la UE proposa unes propostes noves:

• Reduir la superfície dedicada als conreus.
• Convertir part de les terres en zones forestals o espais d'oci.
• Reduir els preus de garantia que paga la UE als agricultors i ramaders.

El Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrària (FEOGA) és l'instrument que decideix la participació de cada Estat en el moment de rebre ajudes econòmiques per a l'agricultura i la ramaderia.

Sector Pesquer Comunitari

22 dels 27 estats de la UE són marítims. En alguns hi ha un sector pesquer important que, en casos com Dinamarca, l'Estat espanyol, el Regne Unit, França, els Països Baixos o Itàlia, genera una gran activitat econòmica en els sectors lligats a la pesca. La Política Pesquera Comuna (PPC) de la UE s'encarrega d'establir les zones exclusives de pesca, el volum i la mida de les captures, i els acords i la signatura de tractats amb estats que es troben fora de la UE.

Principals Zones Industrials de la UE

La UE és una de les zones més importants de producció industrial, juntament amb Amèrica del Nord i el Japó. L'activitat industrial és l'origen del desenvolupament econòmic europeu. La principal zona de desenvolupament industrial de la UE és un eix que va des del sud-est del Regne Unit fins al nord d'Itàlia, seguint la vall del Rin a Alemanya. Inclou ciutats tan importants com Londres, París, Amsterdam, Brussel·les, Frankfurt i Milà. Aquesta zona es caracteritza per tenir indústries de tipus tradicional (tèxtil, metal·lúrgiques, químiques...). En altres zones, com la resta del Regne Unit o la cornisa cantàbrica, l'activitat industrial s'ha reduït des de la dècada de 1980, malgrat les polítiques de renovació que la UE hi ha dut a terme. Alguns països de l'Est que es van incorporar a la UE tenien grans zones d'indústries pesants que van quedar obsoletes i van haver de tancar perquè no eren rendibles. Però actualment reben inversions d'Europa Occidental, perquè tenen salaris i costos de producció molt més baixos i mà d'obra qualificada.

Producció Industrial

Actualment, a la UE, mentre que les antigues indústries (tèxtil, siderúrgica...) es troben en un moment de recessió, les indústries d'alta tecnologia (electrònica, aeroespacial, biomedicina...) es troben en una fase de dinamisme important. Aquestes indústries creixen al voltant de les àrees i nuclis urbans principals (Manchester, Londres, París...) i també al voltant de les xarxes de transport i comunicacions. La producció industrial de la UE té un problema fonamental: la manca de recursos energètics, com el petroli, i de primeres matèries, que s'han d'importar en gran mesura. La recerca constant per aconseguir uns costos de producció cada vegada més baixos ha significat el trasllat de la fabricació a països extracomunitaris, donant lloc a la deslocalització industrial.

Cap a una Economia de Serveis

Els països de la UE reben la major part de la riquesa i ocupen més del 65% de la població en el sector serveis, activitats com el comerç, transports, banca, ensenyament, sanitat, oci o turisme.

Comerç

Els intercanvis comercials entre països membres de la UE i d'aquesta amb la resta del món agafen un gran volum. La UE va importar mercaderies durant el 2005 i va exportar més del 40% de les exportacions mundials.

Transport

La UE té una potent xarxa de transport per a la circulació de mercaderies i de persones. La majoria del transport de la UE es fa per carretera. La UE té previst millorar la xarxa ferroviària amb el Pla de Xarxa d'Alta Velocitat per al 2010. El transport marítim entre els països de la UE representa un 90% del comerç amb la resta del món, per això la UE destina una part del seu pressupost a la creació d'infraestructures portuàries, especialment al port integrat. El transport aeri és un element clau per al mercat únic i la cohesió econòmica i social de la UE. Els aeroports més transitats són Londres, París, Frankfurt, Amsterdam i Madrid.

L'Estat Espanyol a Europa

Els primers passos de la construcció europea (constitucions de la CECA el 1951 i de la CEE el 1954) es van fer sense comptar amb l'Estat espanyol, que, com que era un règim dictatorial i no democràtic, no complia els requisits exigits pels estats fundadors del projecte. El febrer del 1979, l'Estat espanyol, ja com a democràcia, va obrir les negociacions per a l'adhesió espanyola a la CEE. Aquestes negociacions van durar 7 anys i es van caracteritzar per la necessitat d'adaptació de l'economia espanyola a l'economia comunitària, sobretot en l'àmbit de la producció agrària i pesquera.

Balanç de la Incorporació de l'Estat Espanyol a la UE

El desenvolupament econòmic i social del qual gaudeix avui Espanya és degut en part al procés d'integració europea. L'Estat espanyol ha rebut fons de la UE per valor del 0,8% del PIB cada any des del 1987, i les ajudes de la UE han creat uns 300.000 llocs anuals a Espanya. Un 90% de la inversió que rep l'Estat espanyol de l'exterior prové de la UE.

Utilització dels Fons Europeus

Els fons comunitaris han contribuït al finançament de molts projectes a l'Estat espanyol, per exemple:

• Construcció del 40% dels trams d'autovia.
• Ampliacions dels aeroports de Madrid i Barcelona, el metro de Sevilla, la Ciutat de les Arts i les Ciències de València o l'expansió del port de Las Palmas de Gran Canària.
• Programes educatius com Lingua o Erasmus.
• La Targeta Sanitària Europea assegura tractament mèdic i quirúrgic per als espanyols en altres països de la Unió.
• Restauració del pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada i del Monestir de Guadalupe o la reconstrucció del Teatre del Liceu de Barcelona.