La Unió Europea: Institucions, Polítiques i Economia

El Tribunal de Justícia

Format per un jutge de cada país membre. Funció judicial: garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis comunitàries.

Defensor del Poble

Consulta dels ciutadans de la UE si consideren que la justícia del seu país ha estat incorrecta.

Altres Institucions

• BCE -> Banc Central Europeu.
• Tribunal de Comptes: encarregat de controlar les despeses de la Unió.
• Banc Europeu d'Inversions: finança el desenvolupament econòmic comunitari que ho necessita.
• Consell Econòmic i Social: representants de la societat civil organitzada (sindicats, empresaris...).
• Comitè de les Regions: representa les autoritats locals i regionals.

Política Agrària

En política agrària, la UE va ajudar a la modernització del camp i va dedicar grans despeses per a l'agricultura intensiva i per a millorar la producció. Per aconseguir-ho va afavorir la concentració d'explotacions massa petites i va donar crèdits agrícoles barats.

La Política Agrària Comunitària (PAC)

La PAC té la finalitat d'aconseguir l'autoconsum dintre de la UE, ha donat com a resultat un gran augment de la població agrícola i ramadera. Per resoldre el problema d'excés de producció, la UE va proposar:

• Reduir la superfície dels conreus i disminuir el nombre de caps de bestiar.
• Convertir una part dels conreus en zones forestals o llocs d'oci.
• Reduir els preus de garantia que paga la UE als agricultors i ramaders.

El Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrària (FEOGA)

El FEOGA és l'instrument que decideix la participació de les ajudes econòmiques per a l'agricultura i la ramaderia entre els països de la UE.

Política Pesquera

22 de 27 estats de la UE són marítims, els principals pesquers són: Dinamarca, Espanya, Regne Unit, França, els Països Baixos i Itàlia.

Política Pesquera Comuna (PPC)

La PPC estableix les zones de pesca, el volum i la mida de les captures, i els acords i la signatura de tractats amb altres països que es troben fora de la UE. També impulsa la modernització de la pesca i la investigació i formació professional en el sector pesquer.

Activitat Industrial

L'activitat industrial de la UE té una gran importància econòmica, ocupa un 25% de la població ocupada. La principal zona industrial està compresa entre un eix que va des del sud-est del Regne Unit fins al nord d'Itàlia. Inclou ciutats com Londres, París, Amsterdam, Brussel·les, Frankfurt i Milà.

Evolució Industrial

Aquesta zona s'ha caracteritzat per la indústria tradicional (tèxtil, metal·lúrgiques, químiques...) que ara s'han transformat en indústries més modernes. En altres zones, com la resta del Regne Unit i la cornisa de Cantàbria, l'activitat industrial s'ha reduït a partir dels anys 80.
Altres països com els de l'Est (Polònia, Eslovàquia...) que s'han incorporat a la UE recentment, tenien indústries pesants (químiques, de màquina, etc.) que van quedar absoltes i van haver de tancar perquè no eren rendibles.

Indústries d'Alta Tecnologia

Actualment, a la UE, mentre les antigues indústries tradicionals es troben en un moment de recessió, les indústries d'alta tecnologia (telecomunicacions, electrònica...) es troben en una fase de dinamisme important. Aquestes indústries es localitzen al voltant dels nuclis urbans (Londres, París...) i també al voltant de les xarxes de transport i comunicació.

Reptes de la Indústria

La producció industrial de la UE té un problema fonamental: la manca de recursos energètics, com el petroli, i de primeres matèries, que han de ser importants en gran mesura.
Una de les finalitats de la indústria moderna és aconseguir uns costos de producció cada cop més baixos, la qual cosa ha obligat a traslladar la fabricació a països extracomunitaris (fora de la UE).
Deslocalització industrial: quan els fabricants van fora del país per aconseguir mà d'obra barata.

Sector Serveis

El sector serveis ocupa més del 65% de la població activa i produeix la major part de les riqueses (comerç, transports, banca, ensenyament, sanitat, oci i turisme).

Impacte del Desenvolupament Tecnològic

El desenvolupament tecnològic de les dues darreres dècades ha permès una enorme producció de l'agricultura i la indústria i, per tant, una menor necessitat de mà d'obra, i per això, una gran part de la població activa s'ha desplaçat al sector serveis.
Els països avançats o rics han creat activitats relacionades amb necessitats socials (guarderies, residències...), amb la investigació, els serveis financers, les xarxes de comunicació o la informació.

Comerç Internacional

Els intercanvis comercials entre els països de la UE i d'aquesta amb la resta del món, agafen un gran volum. Durant el 2005, el volum d'exportacions de la UE va ser del 40% del total mundial.

Política de Transports

La política comunitària de la UE en transports consisteix a millorar i actualitzar la xarxa de transports. La majoria del transport de la UE es realitza per carretera.

Millores en la Xarxa Ferroviària

La UE té previst millorar la xarxa ferroviària amb el Pla General de Xarxa d'Alta Velocitat per al 2010 (a Espanya és l'AVE).

Transport Marítim

El transport marítim representa un 90% del comerç amb la resta del món. La UE destina part del seu pressupost a la creació d'infraestructures portuàries, especialment al transport integrat.