La Unió Europea: Comerç, Expansió i Adhesió
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,96 KB
Iniciatives Interregionals
Les regions europees poden tenir relacions entre elles i tenir iniciatives comunes per damunt de les fronteres estatals. Catalunya participa en dues iniciatives:
- Quatre motors d'Europa: l'any 1988 en formaven part Baden-Württemberg, Catalunya, Llombardia i Roine-Alps. La voluntat d'aquesta iniciativa és impulsar una visió conjunta en el terreny econòmic, tecnològic i cultural com a grup de pressió regionalista al si de les institucions comunitàries.
- Euroregió: l'any 1989, formada per Catalunya, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, per fomentar de manera conjunta activitats en els àmbits de l'agricultura, la pesca, el turisme, la cultura, etc. Aquesta Euroregió pretén defensar els interessos comuns de les tres regions i estrènyer els vincles socioeconòmics entre la Catalunya Nord i Sud dels Pirineus.
El Comerç Exterior en la Unió Europea
L'Europeisme Econòmic
Després de la globalització econòmica i cultural, apareix una voluntat de desvincular-se de la creixent uniformització econòmica i cultural, i va prendre força al Japó i als EUA l'anomenat europeisme. Aquest moviment pren empremta després de la Segona Guerra Mundial.
La UE és una comunitat d'estats amb 376 milions d'habitants. En conjunt, és considerada la segona potència econòmica o comercial del món i, amb els EUA i el Japó, un dels tres pilars mundials del sistema d'economia de lliure mercat i de democràcia parlamentària plural. A més, ha guanyat importància política i econòmica.
Comerç Exterior de Mercaderies
La mitjana d'importació i exportació en relació amb el PIB és del 9%, mentre que als EUA és del 7% i al Japó del 6%. Les relacions comercials dels estats de la UE amb la resta del món constitueixen una xarxa complexa creada a partir de les circumstàncies geopolítiques i històriques que s'han succeït al llarg del temps i els acords que hi ha amb la resta d'àmbits internacionals. La UE és el primer bloc mundial en l'intercanvi de mercaderies i serveis, i representa una part important del flux mundial de capital.
La major part del comerç de mercaderies de la UE es fa amb països desenvolupats.
El comerç de mercaderies dels estats membres de la UE amb la resta del món és deficitari, ja que el superàvit de productes industrials no és suficient per compensar les mancances pel que fa a productes energètics i matèries primeres.
El Comerç Exterior de Serveis
El pes dels serveis és menor que el de les mercaderies.
El volum econòmic de les operacions fetes per empreses d'estats de la UE dedicades als transports, les assegurances, el turisme, etc., fora de l'àmbit territorial de la UE, equival només a la tercera part del volum de les operacions amb mercaderies. Tot i això, el saldo és favorable a Europa. Aquest saldo positiu té avantatges que es poden resumir en dos aspectes:
- Ajuda a compensar el dèficit enregistrat en l'intercanvi de mercaderies.
- En funció de la tipologia dels serveis prestats, és necessari perquè el desenvolupament tecnològic europeu es faci d'una manera adequada i sostinguda, i permeti resistir la forta competència que exerceixen les altres àrees desenvolupades del planeta.
La UE és deficitària en el sector del transport marítim, atesa la seva gran vinculació amb l'intercanvi de mercaderies i, per contra, presenta excedents en el sector del transport aeri. El sector turístic europeu presenta també superàvit, però, en canvi, el sector audiovisual té un dèficit preocupant a conseqüència de la potentíssima indústria nord-americana, amb la qual resulta molt difícil competir.
Un altre exemple és el del sector dedicat a la investigació i el desenvolupament tecnològic (I+D), en què el saldo és clarament negatiu per a la UE, ja que les empreses europees han de pagar per patents molt més del que ingressen pel mateix concepte.
L'Ampliació de la Unió Europea
L'estabilitat política i la fortalesa econòmica són els principals motius que impulsen els estats a sol·licitar el seu ingrés.
El procés d'unificació és un factor fonamental per a la pau, l'estabilitat política i el progrés econòmic i social del continent. Cal dir que els processos d'adhesió de nous estats segueixen uns procediments administratius molt complicats, en els quals cal fer importants inversions de capital i esmerçar molt de temps.
Criteris per a l'Adhesió
Qualsevol estat que vulgui sol·licitar el seu ingrés a la UE ha d'acceptar els principis de llibertat, democràcia i respecte als drets humans i les llibertats fonamentals pròpies d'un estat de dret.
Aquest criteri polític implica que tot país candidat ha de tenir l'estabilitat institucional que garanteixi el respecte i l'acceptació d'aquests principis democràtics bàsics, als quals no es pot renunciar.
Per accedir a la UE, cal complir l'anomenat criteri econòmic: tot país ha de gaudir d'una economia de mercat real i en ple funcionament, i ha de tenir capacitat per fer front a la competència pròpia d'aquest mercat lliure.
Abans que sigui membre de la UE, ha de signar uns acords previs. Després, la UE donarà suport financer als països candidats a través del programa PHARE.
Aquest procés és llarg i costós, i no sempre exitós.
Un exemple seria Turquia, que va signar acords previs el 1993, però no va presentar la candidatura d'adhesió fins al 1987, i no va iniciar negociacions fins al 2004. Això és a causa de normatives de Turquia com la pena de mort.
Les Darreres Incorporacions a la UE
L'1 de maig es van incorporar a la UE Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Lituània, Letònia, Xipre i Malta. Bulgària i Romania es van incorporar el 2007, atesa la situació econòmica.
Quan la UE tingui 27 estats membres, el Parlament Europeu passarà dels 626 diputats als 738.