Unió de les Corones i Formació de la Monarquia Hispànica: Reis Catòlics

La Unió de les Corones i la Monarquia Hispànica

La Corona Catalanoaragonesa i la Corona de Castella

Corona Catalanoaragonesa

Era una federació de territoris, cadascun amb les seves lleis i institucions pròpies. Hi havia la noció de pacte (drets i obligacions).

Corona de Castella

Era un país agrícola. La noblesa, propietària de grans extensions de terres, va continuar exercint el poder polític i econòmic.

La Unió Dinàstica dels Reis Catòlics

Es va produir una unió dinàstica entre Ferran II de la Corona Catalanoaragonesa i Isabel I de la Corona de Castella. Encara no governaven conjuntament al principi. Ferran II va començar a governar en heretar la corona del seu pare, i Isabel I va ser anomenada reina quan el seu germà, Enric IV, va morir.

Aquesta parella és coneguda com els Reis Catòlics, i van aconseguir unir els dos regnes més poderosos de la Península Ibèrica. Degut a les diferències econòmiques, socials i demogràfiques, van acordar administrar conjuntament les dues corones, però cada regne conservava les fronteres, la moneda, el sistema fiscal, les lleis i les institucions (Concòrdia de Segòvia, al 1475). Van passar de ser rivals a socis.

La Nova Monarquia Hispànica: Monarquies Autoritaries

En les monarquies autoritàries modernes, l’autoritat reial va guanyar terreny, mentre que la noblesa i l’Església van perdre poder. L’aplicació d’aquest model va ser desigual:

• A Castella, Isabel I va implantar plenament l’autoritarisme monàrquic.
• A la Corona Catalanoaragonesa, Ferran II no va aconseguir reduir el poder dels nobles i de la burgesia rica de Barcelona.

Les Primeres Mesures de Ferran II a Catalunya

Ferran II es comprometia a governar segons les lleis i institucions catalanoaragoneses. Consolidava un sistema pactista de govern entre el rei i els privilegiats catalans per evitar els conflictes.

Institucions de Govern a la Corona Catalanoaragonesa

• El Virrei: Representava el monarca i, en absència d’aquest, n’exercia les funcions. Tenia la facultat de designar individus per a determinats càrrecs.
• El Consell Suprem d’Aragó: Tenia funcions consultives i s’encarregava de tramitar les ordres al virrei o d’assessorar el rei.
• Les Corts Catalanes (Constitucions de Govern Tradicionals): Estaven integrades per tres estaments: el militar, l’eclesiàstic i el popular. Es van convertir en un mecanisme de defensa dels interessos catalans i de la personalitat nacional de Catalunya davant els intents homogeneïtzadors de Castella.

Institucions i Organitzacions de la Monarquia

Entre les noves institucions i organitzacions destaquem els Consells, que eren assemblees de juristes i funcionaris designats pels reis per assessorar-los. N'hi havia diversos:

• El Consell de Castella
• El Consell Suprem d’Aragó
• El de la Inquisició
• El dels Ordes Militars
• El de la Croada

Es va instaurar la figura del virrei, representant dels reis en cadascun dels regnes de la monarquia.

Institucions de Govern Tradicionals a Castella

Les Corts Castellanes, integrades per la noblesa, el clergat i els representants de les ciutats, assumien teòricament la representació del regne davant el rei.

Noves Organitzacions Militars

La Santa Hermandad: Va ser una institució de caràcter provincial sorgida el 1476 i basada en milícies populars finançades pels ajuntaments. Depenia directament de la monarquia. Amb atribucions de policia i de tribunal de justícia, tenia la missió de posar fi al bandolerisme i de restaurar la seguretat al camp de Castella.

L’Expansió Peninsular

Conquesta de Granada

Els Reis Catòlics van aprofitar l’inici de les hostilitats per part dels musulmans i les disputes interiors del regne nassarita per entrar-hi victoriosos el 2 de gener del 1492, després d’una guerra de deu anys.

Incorporació de Navarra

El regne navarrès, enclavament estratègic entre la monarquia hispànica i la francesa, va ser envaït per Ferran, aleshores regent castellà, l’any 1512, com a represàlia pel suport que els navarresos donaven als francesos en el conflicte obert entre Castella i França.

Relació amb Portugal

Els Reis Catòlics es van vincular al regne portuguès per mitjà d’enllaços matrimonials: van casar les seves filles, Isabel i Maria, amb el rei Manuel.

La Política Exterior dels Reis Catòlics

La Corona Catalanoaragonesa va aportar-hi la projecció mediterrània. Així va arribar l’enfrontament amb França pel domini de Nàpols, un regne vinculat a la Corona des d’Alfons IV el Magnànim, la victòria va ser de Ferran.

Castella, a més de trencar amb la tradicional aliança amb França pels enfrontaments que hi havia amb els catalanoaragonesos, va aportar una política d’expansió orientada cap a l’Atlàntic per dues raons:

1. Controlar les rutes de comerç amb Flandes.
2. Culminar la conquesta de les illes Canàries.

La Uniformitat Religiosa

La composició social i cultural de la població peninsular va canviar a causa del procés d’unificació religiosa endegat pels Reis Catòlics.

Causes i Política de l’Expansió Europea

Causes de l’Expansió Europea

Recerca de rutes comercials: El 1453, els turcs havien conquerit Constantinoble. Aquest fet va interrompre les rutes tradicionals cap a Orient i es va fer necessari buscar trajectes alternatius per aconseguir productes de luxe, com la seda o les espècies, molt demanats pels grups socials acomodats dels regnes cristians europeus.

Política Expansiva i Avenços Tècnics

Acabada la conquesta de Granada, Portugal i Castella rivalitzaven per expandir els seus territoris. L’única via de conquesta era l’oceà Atlàntic, per a la qual tenien una privilegiada situació geogràfica.

Avenços Tècnics

La revolució científica portada per l’humanisme va proporcionar instruments de navegació determinants, com el timó, la brúixola, l’astrolabi o els mapes portolans. A més, es van construir embarcacions més grans, com les caravel·les, que resultaven aptes per a la navegació oceànica.

Estudi de la Circumnavegació de Magalhães i Elcano

1. Tipus de mapa i elements representats

És un mapa històric. En aquest planisferi hi ha representats els continents, oceans i les rutes que van seguir Magallanes i Elcano.

2. Ruta seguida per Magalhães i Elcano

Magallanes va sortir d'Espanya, seguir la costa Africana cap al sud, va creuar l’Oceà Atlàntic, seguint la costa d'Amèrica del Sud i sortint per l’Oceà Pacífic fins a les Filipines, on va morir.

Elcano va agafar el relleu, sortint de les Filipines, va creuar l’Oceà Índic fins al sud d'Àfrica, i va tornar cap a Espanya per l’Oceà Atlàntic.

3. Propòsit del viatge

El seu propòsit era fer la volta al món.

4. Tornada a la Península Ibèrica

No van aconseguir tornar a la península Ibèrica els dos mariners, perquè Magallanes va morir a les Filipines.