Unificació d'Itàlia i Alemanya, Independència EUA i Revolucions S.XIX

Unificacions d'Itàlia i Alemanya

El territori que ocupa l’actual Itàlia estava dividit en sis estats independents. Àustria, però, s’havia annexat les dues regions del nord (el Piemont i la Llombardia), que eren les més riques. La unificació semblava difícil. Però l’any 1859, Cavour, cap del govern piamontès, va iniciar una guerra amb Àustria i va aconseguir l’annexió de la Llombardia. Alhora, Garibaldi encapçalava diversos aixecaments populars que tenien com a objectiu la unificació dels territoris de la península. L’any 1861, el primer parlament italià va nomenar Víctor Manuel rei d’Itàlia. Ja només restava el Vèneto en mans austríaques, però l’any 1866 el van abandonar. La unificació es va completar l’any 1870 un cop annexats els estats pontificis i es va nomenar Roma la capital del nou estat.

El cas d’Alemanya va ser molt semblant. El territori que ocupa l’actual Alemanya estava dividit en nombrosos petits estats (36) i patien la gran rivalitat entre les dues potències germàniques: Àustria i Prússia.

Prússia va encapçalar el procés d’unificació:

1. Va crear la unió duanera (deixant fora a Àustria).
2. Una revolució liberal va crear un Parlament i va oferir la corona de tota Alemanya al rei de Prússia (que va rebutjar).
3. El canceller de Prússia, Otto von Bismarck, encapçala guerres contra Àustria i França i aconsegueix unificar tots els estats sota el rei de Prússia i l’any 1871 es proclama Guillem I kàiser del II imperi (Reich) alemany.

Independència dels Estats Units

Els habitants de les colònies coneixien el procés polític d'Anglaterra, de qüestionament de la monarquia absoluta. Van conèixer les noves idees d'igualtat, llibertat i tolerància que venien de França, i es van enfrontar amb la metròpoli.

La Guerra de la Independència va començar amb la batalla de Lexington, a la qual van seguir d'altres com la de Saratoga (1777) i Yorktown (1781). Però l'any 1783, amb la pau de Versalles, el Regne Unit va reconèixer la independència dels Estats Units.

En un primer moment, la guerra estava sent guanyada per la metròpoli amb un exèrcit ben organitzat i amb nombrosos mercenaris (17.000), però més tard i amb l'ajuda de potències estrangeres (França, Espanya i Holanda) els habitants de les colònies van aconseguir el que pretenien.

La data històrica, però, va ser la del 4 de juliol de 1776, que és quan delegats de les tretze colònies es van reunir a Filadèlfia i van redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica. George Washington va ser proclamat primer president.

La primera Constitució escrita de la història (1787) establia una forma de govern republicana, separació de poders, i estructura federal. Aquest document finalitzava amb una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, premsa, expressió, reunió i el dret a ser jutjat. Encara avui és la Constitució vigent, tot i que amb esmenes.

Les Revolucions del Segle XIX

Les revolucions de 1820, 1830 i 1848 van posar fi definitivament a les pretensions de la Santa Aliança. Els intents de restauració de l'Antic Règim van topar directament amb aixecaments armats que tenien la voluntat d'instaurar règims liberals.

Les primeres dècades del segle XIX van triomfar a Amèrica les insurreccions que demanaven la independència d'Espanya. Les noves repúbliques van imposar règims liberals conservadors.

Revolucions de 1820. A Europa, els diversos aixecaments militars van fracassar en un primer moment davant la força de la Santa Aliança, excepte a Grècia, on gràcies a un fort sentiment nacional i una guerra de set anys (1822-1829) van aconseguir la independència de l'imperi turc.

Revolucions de 1830. A diversos països d'Europa van triomfar revoltes que van substituir monarquies absolutes per règims constitucionals on la burgesia va imposar un règim censatari i limitacions a les llibertats públiques. La principal diferència respecte a les revoltes anteriors és l'ampli suport popular. Bèlgica s'independitza d'Holanda i instaura un règim liberal. A França deposen el monarca absolut Carles X i coronen a Lluís Felip d'Orleans també amb un nou règim liberal. A Anglaterra s'amplien els drets polítics i a Espanya s'introdueix un sistema polític liberal.

Revolucions de 1848. Es planteja el sufragi universal (tots els ciutadans barons), i es comença a defensar el principi de sobirania popular. A França, un aixecament popular proclama la república social i destrona a Lluís Felip d'Orleans. A Àustria fan dimitir el canceller Metternich. Es produeixen diversos aixecaments nacionalistes a Hongria, Bohèmia, nord d'Itàlia i la Confederació Germànica. El descontentament de la població per aquesta política de terror va provocar un cop d'estat el juliol de 1794 (se li diu de termidor, que era el nom del desè mes del calendari republicà francès) i Robespierre i altres dirigents jacobins van ser executats.