La unificació d'Egipte i la seva societat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,29 KB

Egipte és un ampli desert travessat per un gran riu, el Nil. A les terres d'Egipte es distingeixen dues regions: el Baix Egipte (nord), una extensa vall al delta, i l'Alt Egipte (sud), una zona àrida.

La unificació d'Egipte

El rei Narmer va unificar el Baix i l'Alt Egipte i es va coronar faraó dels dos regnes. Els egipcis vivien a les terres situades a la vorera del Nil, perquè eren les úniques terres fèrtils. Per aprofitar l'aigua del Nil, els egipcis construïren dics i canals. El Nil també era la principal via de comunicació, es desplaçaven els vaixells de vela que transportaven persones i mercaderies.

Societat d'Egipte

La societat era desigual i es distingien diferents grups:

  • Faraó: era el rei dels egipcis. Tenia un poder absolut, governava en nom dels déus i era símbol de la unitat d'Egipte. Els egipcis creien que els faraons eren déus i cinc dones varen arribar a ser faraones, com na Nefertiti.
  • Nobles i sacerdots: nobles eren els membres de la família del far i els sacerdots eren els que feien els rituals religiosos.
  • Escribes: eren persones que sabien llegir, escriure i comptar, tenien un gran prestigi i tenien una bona posició econòmica a Egipte ja que només ells, els sacerdots i alguns nobles sabien llegir.
  • Artesans i comerciants: eren els que feien feina a petits comerços, com els que treballaven amb la fusta, la ceràmica i els teixits.
  • Pagesos: treballaven a les terres que pertanyien al faraó i sempre li donaven part de la collita.
  • Esclaus: eren persones que no tenien drets. Generalment eren presoners de guerra. La majoria eren propietat del faraó però també els nobles i els sacerdots tenien esclaus.

Religió

Els egipcis eren politeistes, és a dir, creien en molts déus. Alguns dels déus més importants eren Ra, déu del Sol; Osiris, déu dels morts; Isis, deessa de la fertilitat; Horus, déu de la guerra; Anubis, déu de la momificació; i Tot, el secretari dels déus i el patró dels escribes. Els temples eren els llocs on es guardava l'estàtua del déu i es realitzava el culte, tenien dimensions colossals i estaven decorats amb enormes columnes. La població era molt supersticiosa i acostumava a protegir-se dels mals esperits amb amulets. Per als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (ka) i creien en la immortalitat. Per ser acceptat al regne dels morts, el cos havia de romandre incorrupte, havia de ser momificat i presentar-se davant del Tribunal d'Osiris. Hi havia un llibre dels morts que contenia una sèrie de regles sobre com s'havia de comportar davant el Tribunal dels déus.

Arquitectura

L'arquitectura egípcia estava construïda de pedra, destacant els temples i les tombes, tots dos de dimensions colossals. La seva monumentalitat pretenia expressar la grandesa i el poder dels déus i els faraons. Per decorar els edificis es gravaven relleus i es pintaven escenes als murs. També s'omplien d'escultures. Les pintures i escultures egípcies representen figures planes, sense perspectiva ni profunditat. Els personatges més importants tenen una mida més gran que els altres. Es representen escenes religioses i de la vida quotidiana. Les figures humanes presenten trets de perfil (peus, braços i cara) i altres de front (cos i ulls). Es mostren rígides i amb escàs moviment, i es representen amb un aspecte idealitzat, no de manera realista.

La mastaba era una tomba senzilla construïda rectangularment i de poca alçària, que amagava una cambra funerària enterrada sota terra. La piràmide, en canvi, era una construcció de grans dimensions que servia com a llar eterna dels faraons. A dins s'hi guardava la mòmia, que representava l'esperit del difunt. Per impedir el robatori i el saqueig de la tomba, l'entrada estava amagada i a l'interior de la piràmide es construïen galeries que conduïen a cambres funeràries falses. Les de veritat, plenes de tresors, estaven tapiades per un mur. Per evitar els freqüents saqueigs i robatoris de les tombes es varen construir els hipogeus, unes grans cambres funeràries ocultes sota terra i profusament decorades amb pintures. El conjunt més interessant es troba a la Vall dels Reis, a prop de Tebes (Luxor), en el qual destaca la tomba de Tutankamon, trobada intacta l'any 1922.

Entradas relacionadas: