L'ultim vaixell resumen

NOM:  Guerrers de Riace

1.PRESENTACIÓ:

Dues obres, originals. Són per primera vegada Obres originals gregues en bronze.
Han Sigut bàsiques en l’historia de l’art per estudiar la tècnica que feien servir Els grecs de la tècnica de la fosa a la cera perduda i l’ús de la policromia en Les escultures de bronze.

2.DADES BÀSIQUES:

                a. AUTOR: Anònim

                b. TÍTOL:  Guerrers de Riace

                c. ESTIL:

Art grec

                d. CRONOLOGIA: 460-430 aC

e. TÈCNICA PICTÒRICA O ESCULTÒRICA: escultura excepte feta a la tècnic de la fosa a la Cera perduda.

f. MATERIAL DE SUPORT: bronze, però a l’hora i trobem restes de coure, de plata i de vori.

                g. MIDES:   Guerrer A: 2’05 m. Guerrer B: 1’87m.

                f. UBICACIÓ ORIGINAL:  No en sabem res de la Ubicació original.

h. ACTUAL: MuseoNazionale Di Reggio di Calabria, Itàlia.

3. BREU BIOGRAFIA:

No sabem res de l’escultor. L’any 1972 dos Submarinistes bussejaven pel mar Jònic i van descobrir les dues escultures Enfonsades a 7m de profunditat a la sorra. Un tros més enllà van trobar el Naufragi. La suposició que s fa es: un vaixell grec navegava d’Atenes o D’alguna ciutat de Grècia, transportant les escultures a una de els colònies Gregues a l’altra part del Mediterrani, a l’estret de Mecina el vaixell va Naufragar, Van intentar salvar-se tirant les escultures per la borda.

4. DESCRIPCIÓ FORMAL:

                a. ICONOGRAFIA:

Són des guerrers nus, barbats i en una posició Que es dedueix que porten armes. Un porta casc, i les armes que molt Provablement portaven eren escuts i llances.

                b. FUNCIÓ: Commemorativa?, estètica?, però no ho sabem.

                c. COMPOSICIÓ: Asimètriques entre elles. Semi obertes.

                d. LÍNIES COMPOSITIVES:Són una S sinuosa. Contraposto.

e. RECURSOS TÈCNICS:

Fa servir el Cromatisme à tot el cos és de bronze brunzit. Els llavis i els mugrons eren de Coure. Els ulls combinaven el marfil amb ambar. Els cascos i les armes eren de Plata.

Com arribaven a Construir aquestes immenses figures perfectes, utilitzen la tècnica de la cera Fosa à(diapositiva)

1. El model (l’escultor en fang modela l’obra)

2. Fan el primer Motllo (tota la figuer amb peces separades que després es puguin ajuntar amb Guix. Un cop el guix esta fort desamotllaro)

3. La cera (fan una Capa de cera per tot el motlle. Fa molt fàcilment la forma i amb la escalfor es Desfà)

4. Reopmplir (el Motllo amb una capa interna de cera, l’omblim d’un material, un fang que amb L’escalfor no es fa malbé. Ho deixem sacar.)

5. Model de cera (desamotllem i tindrem el model de cera

6. Canals de cera. Farem com uns camins o tubs de cera per tot el cos

7.Segon Motlle. (tenim tota la figura de cera amb tots els canals

8. L’escalfem, la cera es desfarà i a dins ens quedarà una figura buida

9. La fusió. Posem el bronze desfet pels canals que es distribueix i omple per tot Arreu

10. Treure el motlle, els canals

11. Polir les rebaves del bronze

                f. RELACIÓ AMB L’ENTORN: Segurament formaven part d’un conjunt de més guerrers.

5.  SIGNIFICAT DE L’OBRA:

a. ELEMENTS PROPIS DE L’ESTIL: art grec, època clàssica. Encara són unes figures que trobem Aspectes que ens poden recordar a les escultures arcaiques: rigidesa, Frontalitat, geometrització. Però en canvi tenen un gran Realisme i detallisme.

b. RELACIÓ FORMA I FUNCIÓ: Estudis recents atribueixen aquestes dues figures a dos guerrers de la Guerra de Troia. AiaxOileu (A), Aiax Telamó (B).Hi ha altres historiadors que Tenen altres versions, però l’anterior és la més popular.

c. ICONOLOGIA: Representar a personatges de l’origen de Grècia. Els guerrer que, suposadament, van lluitar a la guerra de Troia.

d. RELACIÓ ÈPOCA I OBRA:         Història de Grècia clàssica (buscar). Afegir la explicació de com van ser trobades.

6. INFLUÈNCIA I TRASCENDÈNCIA DE L’OBRA:

Són de les poques obres amb bronze a la cera Perduda de l’escultura grega clàssica que s’han conservat.