Ubú rei d'Alfred Jarry: Teatre de la Crueltat i Poder

L'essència d'Ubú rei i el teatre d'Alfred Jarry

A l’obra podem veure la importància de la lletra «r»; és una lletra clau en Jarry que apareix constantment en les seves obres. Aquesta lletra fa ressonar tota la tradició francesa de la comédie.

És, bàsicament, una obra sobre l'estupidesa humana i, evidentment, és un crit contra la moralitat burgesa i contra les concessions teatrals del moment.

El concepte de crueltat i la deshumanització

Jarry, amb l’obra Ubú rei, comença a desenvolupar en el teatre la idea de «crueltat», és a dir, dibuixar i desvirtuar el concepte de poder que ha estat representat al llarg de tota la història del teatre. Aquest poder es veu com la caricatura d’una societat burgesa; aquesta caricatura és, en realitat, una reducció humana. Jarry mostra la despersonalització i la deshumanització, doncs Ubú representa tot allò brut de nosaltres mateixos i ens fa veure com un ésser excremental.

Llenguatge i estil: entre l'arcaisme i la vulgaritat

En el text veiem com es barreja un llenguatge arcaïtzant i un llenguatge vulgar ple de paraules grosseres, fet que va crear un llenguatge nou amb jocs de paraules. Té aquest llenguatge arcaic perquè pretén mostrar la tradició de Shakespeare. Són dos registres clars i diferenciats que, quan s’uneixen, creen un llenguatge propi.

Paròdia de Macbeth i paral·lelismes argumentals

Ubú rei planteja una paròdia atemporal de la tragèdia de Macbeth. L'esposa d’Ubú (la Mare Ubú) inocula a Ubú la set de poder que l’abocarà al crim després d'assassinar el monarca.

El paral·lelisme argumental amb la tragèdia de Shakespeare també s’aprecia en la similitud anímica dels personatges. Tant Macbeth com Ubú són individus medrosos, encara que difereixin els orígens de les seves inquietuds:

• Macbeth: Un guerrer amb aspiracions frustrades per una tessitura injusta.
• Ubú: Un personatge mogut exclusivament per la cobdícia i la vulgaritat.

La creació de Jarry manca de l’argument cavalleresc que el dramaturg anglès va voler concedir a Macbeth, un guerrer al cap i a la fi que recela de l’escàs premi de qui el precedeix en honors; amb la seva traïció planteja el tema de les aspiracions frustrades per una tessitura injusta, on la vulgaritat s’imposa al mèrit.

Per contra, la traïció d’Ubú només obeeix a la cobdícia, implantada sí, però igualment roïna. Només la por i la comoditat actuen com a frens de la seva traïció fins a trobar el moment oportú. A més, l'absoluta manca de principis cavallerescs es manifesta en els modals vulgars i la irritabilitat d’un caràcter pres per la violència quan els desitjos s'enfronten, fins i tot, a les mínimes contrarietats.

Conclusió: El poder i la impossibilitat de transcendència

Veiem en aquesta obra reflectit el teatre de la crueltat que està vinculat amb el poder. Aquest poder i crueltat impliquen una reducció humana: l’home queda reduït amb una impossibilitat de transcendència.