On es troben les principals zones de regadiu a Espanya

Agricultura alternativa (ecològica o biològica):

  . És aquella querespectael medi ambient. No utlilitza Fertilitzants ni adobs químics, sinóorgànics, I fa servir la rotació de conreus que permetin la regeneració del sòl. Estàcreixentels darrers anys a Espanya, Subvencionada per la Uníó Europea. Els productes es trobenregulatsper llei, per assegurar que són Procedents d’agricultura ecològica. Es comença a aplicar a partir dels anys 80. 

Agricultura regadiu:

Conreus que necessiten esser regatsperíòdicamentamb aigües de rius, pous o Embassaments. Tradicionalment s’utilitza el mètode d’inundació  dels camps Od’infiltraciómitjançant solcs, tot i que en L’actualitat és més freqüent l’aspersió i el goteig. AEspanyaocupa més de 3,5 mil.Lions D’hectàrees, és a dir, el 20% de lasuperfícieconreada, i la major part la trobem a La façana mediterrània. Ex: el cultiu de flors. 

Agricultura de secà:

És aquella que rep tan sols l’aigua de pluja, normalment Escassa i de les reservesd’humitatdel subsòl. No necessita regar-se de Manera artificial. És de caràcter extensiu,constituïdaper l’anomenada “trilogia Mediterrània”: cereals (Castella i Aragó) , vinya (La Manxa, Rioja, Múrcia) iolivera(Andalusia, Extremadura).

Agroturisme:

.Activitat econòmica que consisteix en allotjarvisitantsen cases rurals, per entrar en Contacte amb la natura, practicar senderisme,excursionisme, Conèixer la gastronomia i elsl constums. Lesinversionsque requereix estan subvencionades per La Uníó Europea. L’agroturisme implica el manteniment del’activitatagrària de les finques. A Espanya S’estàpotenciantaquest tipus de turisme a través de L’arribada de fons europeus LEADER. Exemple: Son Menut, a Campos. Espromocionaa fires turístiques com a FITUR. És Freqüent al Nord i al’interiorpeninsular, però cada cop està més Repartida. A les Illes Balears ha experimentat un notable creixement. 

Aigües jurisdiccionals:

 Franja de mar propera a la costa i sotmesa a lasobiraniade l’estat que hi limita el qual té la Jurisdicció. Es considera fins a 12 milles aigües jurisdiccionalsnacionals, i més de 12 milles Aigües jurisdiccionalsinternacionals.
Però aquestes fronteres han provocat molt de debat. L'ampliació d’aquestes a 200 Milles en el 77 (Espanya en el 79), vaaccentuarla problemàtica pesquera, perquè es Dificulta l'accés a les àreestradicionalsde pesca d'altura. A partir de 1982 en La III Conferència de la Nacions Unidessobreel Dret del Mar es va establir una Ampliació de les 200 milles. 

Aqüicultura:

Tècnica Que consisteix en criar peixos i altresespèciesmarines o fluvials  d’aigua dolça O salada, o bé en el seumedinatural o bé en instal·lacions  Adaptades, on els subministren aliments i els protegeixen delsenemicsnaturals. La comunitat més productora és Galícia amb elsmoluscs.
Pot aprofitar el medi natural,controlat, Com és el cas de moluscs o crustacis a Galícia i també la daurada i la lubina Al litoralmediterrani.

Caladors:

Zona Marítima on els pescadors calen les seves xarxes perquè coneixen la sevariquesaen pesca. Espanya no té caladors Importants i a de negociar amb altres països. Elscaladorsnacionals de la costa Nord-Oest (Galícia), estansobreexplotats, I això ha provocat que la flota pesquera vagi a faenar a caladors que pertenyen A altrespaïsos, amb la Disminució de les captures i un major cost, ja que s’han de pagar lliçències. Elsprincipalscaladors són: El Gran Sol (Europa), Terranova (Canadà). L’Estat Espanyol té dret a pescar lluç als caladors de Senegal. 

Conreu transgènic:

Conreu modificat genèticament. Lamodificacióels confereix una característica Concreta que a l’agricultor li permet augmentar elrendimento disminuir el cost de producció.
La Primera plantatransgènicaes va produir el 1983 a Bèlgica. La Preocupació social ve per l’avantatge comparativa que tenen respecte a lesespèciessilvestres, que pot afectar a la Biodiversitat i també a la salut humana. Aquestamanipulaciógenètica està en mans de grans Multinacional, i esreceladels seus efectes sobre la salut i el MediAmbient, limitant-se La seva expansió a la Uníó Europea. 

Indústria Agroalimentària:

Activitat Econòmica que transforma la matèria prima del camp en productes manufacturats, Moltesvegades, mitjançant L’aplicació de maquinària amb la finalitat de ser manipulats per laindústriao destinats al consum. L’auge dels Menjar ràpid i el pre-cuinat a dut a unaexpansiómolt important d’aquesta indústria a Espanya. És la indústria més important a la UE. A la CAIB hi ha unes 700 Indústries. Ex: Heró.  

Monocultiu:

Conreu únic o predominant d’una planta en una regiódeterminada.
El principal Inconvenient que presenta ésl’esgotamentdel sòl, en canvi permet la Mecanització i una més alta especialització del treball. És sol practicar enexplotacionsde gran dimensions. La desaparició de L’agricultura de subsistència, lamecanitzaciói la millora dels transports promouen, En l’actualitat, una especialització que afavoreix elmonoconreu, destinat al mercat. Ex: els olivars de Jaén. 

Pesca litoral:

Conjunt de tècniques i activitatsmitjançatles quals l’home agafa elspeixosprop de la costa, sense perdre-la de Vista. Utilitza embarcacions de poc tonatge. A Espanya el 75%d’embarcacionstreballen en pesca litoral. Comercialitzen peix fresc.La que duen a terme embarcacions de tamany mitjà a unadistànciamàxima de 60 milles de la costa. Important a Espanya durant segles, avui està en decadència per esgotament dels Peixos a prop del litoral. Ex:pesca del lluç al Cantàbric.

Piscifactoria:

Instal·lació on es realitza la cura i cria d’espècies Aquàtiques. Hi hapiscifactoriesdedicades a al cria d’alevins, mentre Que d’altres estan especialitzades en l’engreix. Algunes fan les duesfuncions.
El principal problema és el cost de laproducció, Que no es pot traduir en el cost final per l’excés d’oferta i la competència Internacional.
Existeixenmés de 2000 piscifactories a l’Estat Espanyol. La cria té lloc de dues maneres: o bé en tancs que s’omplen d’aigua, O en gàbies que suren. Encreixementels darrers anys, degut a la majordemandade peix. Ex: Crustacis de lesmarismesdel Guadalquivir, truites de Galícia...

Policultiu:

Sistemad’explotacióde la terra on l’espai agrari es Divideix en parcel·les més o menys petites, i on en cada una essembrenespècies  diferents. Normalment Està orientada al’autoconsum.
En bona mesura destinats al mercat local. Pot ser tan intensiu com extensiu, i Es dona tan en secà com enregadiu.
Ex: blat i patates. 

Política agrària comunitària (PAC):

Directrius polítiques establertes per la UE, que tenen Com a objectiuaugmentarla productivitat, el nivell de vida Dels pagesos, estabilitzar el mercat, assegurar preus raonables als Consumidors,desenvoluparel món rural i preservar el medi Ambient. Aquest objectius espretenenaconseguir mitjançant la unitat del Mercat i una preferència comunitària per davant dels altres països nocomunitaris.
Fixa els preus de Garantia, les quotes de producció i les ajudes al sector agrari.
Actualmenttendeix a afavorir els conreus extensius I de qualitat. AEspanyaha provocat importantstransformacions, com la Desaparició de bona part de les petites explotacions ramaderes i l’expansió de La vinya i la olivera, i de l’agricultura ecològica. Laprimeraetapa es proteccionista i en lasegonaetapa, Espanya entra a Europa. Aquesta Política ha suposat unes conseqüències, Espanya es va integrar en el mercat Comú europeu participant en la sevaorganitzacióinterna i externa, i en el lliure Comerç entre els membres. Espanya s’ha vist afectada pelsproblemesde l’activitat agràriacomunitàriai per les mesures adoptades per a Combatre’ls en les successives reformes de la PAC, destaquen els elevats preus Dels productes, l’existènciad’exedents, Existència dels consumidors sobre seguretat i sanitat i el despoblament de Moltes àrees rurals. Les conseq han estatproblemàtiquesa les àrees q contaven amb produccions Excedentàries i poc competitives en la UE. 

Ramaderia intensiva:

Tipus deramaderiaque té com a objectiu aconseguir una Alta productivitat dels animals (llet, carn, pells…) en elmínimtemps i espai possible. Es Caracteritza per una alta inversió en instal·lacions,introducciódels últims avanços tecnològics i Alimentació a partir de pinsos artificials. Ex: ramaderiaporcinaen granges a Catalunya. Aquestes Explotacions no estan subjectes acondicionamentsgeogràfics i climàtics. A Espanya el Ramat boví i la producció de lletpredominaa la zona nord; el porcí a les duesCastelles, Extremadura, Andalusia, Aragó i Catalunya; l’aviram (carn o ous), a Galícia, Castella-Lleó, Catalunya.

Ramaderia Extensiva

Tipus De ramaderiabàsicamentovina i bovina, que es realitza en Zones amb grans distàncies  idificultatsde transport.
S’alimentende prats naturals. Especialitzada en La producció de carn, llet i pells. Esrealitzaamb poques inversions i la Productivitat és molt baixa. Aquest tipus de ramaderia és manté amb escàs Personal iequipamentsenzill. És típica del ramat oví, Caprí i boví. Predomina a la Meseta. A Mallorca l’ovella es cria de forma Mixta.

Repoblació Forestal:

Servei Públic queconsisteixen replantar arbres als boscos on han Estat destruits o explotatsmassivament, Per tal de frenar la desforestació i disminuir les importacions de fusta. Només Respon a un interèscomercial, Com és el cas dels eucaliputus a la zona Cantàbrica. També tenim com exemple na Burgesa després d’un incendi.

Transhumància:

Tipus de pastoreigestacionali itinerant que segueix el ciclenaturalde les pastures, la qual cosa implica Canviar de regió, de vegades fins a tres cops l’any. A laPenínsulava tenir gran importància amb elsramatsd’ovelles que fins i tot travessaven Tota la Meseta, fins a la Serralada Catàbrica

TABLA.1-

Les regions de la taula mésespecialitzadesen el sector ramader són Galícia (66,9% de la seva producció agrària),Astúries(80,3%) i el País Basc (53,5%). Això S’explica perquè estan especialitzades en el bestiar boví, que permet laproduccióde carn i llet, productes que varen Augmentar la seva demanda,sobretota les zones urbanes, amb l’augment del Nivell de vida del país a partir dels anys 60 del Segle XX (permeten millorar L’alimentació amb la incorporació de lesproteïnesde la carn i la llet). En lescomunitatsesmentades, humides i muntanyoses, es Pot aprofitar la pastura natural i criar elbestiaren règim extensiu, per criar vaques Dides queprodueixinvadells i vaques aptes per a laproducciólàctia. A més del clima, l’increment De l’activitat ramaderas’explicatambé per l’escassa població rural, doncs La ramaderia requereix menys mà d’obra.

2-Podem distingir dos Models entre lescomunitatsautònomes de la taula: les comunitats Amb produccionsexcedentàriesi poc competitives en el Març de laUníó
Europea i la PAC, com la zonacantàbrica, molt dependent de La ramaderia bovina, i les zones de cereal i vinya de l’interiorpeninsular(a la taula podem trobar Castella la Manxa). L’altre model de repartiment del valor de la producció eltrobamal litoral mediterrani (C. Valenciana) I a Andalusia, que han estatbeneficiadesper la PAC i han trobat un bon mercat Per als seus productes hortofrutícoles.
3-Les característiques del medifísicque influeixen en l’estructura de la Producció agrària de les diferentscomunitatsautònomes són: -

El relleu

A la Zona del nord, més muntanyosa, la mecanització del’agriculturaes veu dificultada; per altra banda, La tecnificació en lesexplotacionsramaderes sí que els permet augmentar Laproducció.

TABLA

En les zones Més planes, la possibilitat de mecanitzarl’agriculturafacilita la feina ialliberatemps que permetincrementarel rendiment.

-El clima

El clima suau del Litoral mediterrani i la insolació elevadaafavoreixels cultius de regadiu, querequereixuna feina més intensiva i fa que se Centrin enl’agriculturaper a la seva producció. Leszonesde la meseta i les zones no regades de L’Ebre se centren en els cultius de secà. -El tipus de sòl també influeix en Les activitats agràries que es desenvoluparan a cada zona.
4-Per unabanda, Les Illes tenen un clima mediterrani, ambprecipitacionsmolt escasses a l’estiu. A la zona de Tramuntana el relleu és molt accidentat, al pla és suau. El tipus de sòl i la Manca decorrentscontinus d’aigua fan quenoméssigui possible, en general, Desenvolupar una

agriculturade secà amb cultius resistents a lasequeraestival (olivera, ametllers, Garrovers,…). Lamancade pastures naturals ha impedit el Desenvolupament del sector ramader, quetradicionalmentha estatcomplementaride l'explotació agrícola. Laproduccióramadera és important a Mallorca i a Menorca, a Eivissa i Formentera és poc significativa. Elbestiaroví, de caràcter extensiu, és el més Important; el bestiar porcí, decaràcterintensiu, esta lligat a la producció Deporcellai al porc d'engreix (s’ha dedestacarla importància de la producció D’embotits ambdenominaciód’origen). Per tantpodemconcloure que l’estructuraproductivas’assembla a la de la Comunitat Valenciana, amb la diferència que al’agriculturapredominen els cultius de secà i no Els de regadiu.