Els trobadors, el romanticisme i la mètrica catalana

Els trobadors i els joglars a l'Edat Mitjana

Un trobador era un poeta i cantor de l'Edat Mitjana que creava composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta es reservava per a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina (és a dir, els clergues), mentre que el terme trobador especificava aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar.

Un joglar era un intèrpret musical de l'Edat Mitjana. Habitualment, no eren els propis trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars. Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar l'intèrpret.

El Romanticisme: sentiment i revolució cultural

El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a finals del segle XVIII. Inicialment va néixer com un moviment literari, però ràpidament va passar a influenciar totes les arts. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant una importància cabdal al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable; la seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.

Fonaments de la mètrica catalana

La mètrica catalana és la disciplina que s'ocupa d'allò relacionat amb l'estructura i el ritme dels versos, així com de la creació en poesia en llengua catalana. Aquesta s'inscriu en la mètrica sil·làbica romànica perquè la seva base és el nombre de síl·labes que té cada mot. El recompte sil·làbic s'efectua fins a la darrera vocal tònica.

En aquest grup, a més de la mètrica catalana, hi trobem també l'occitana i la francesa. Totes elles són llengües oxítones (carreguen l'energia articulatòria en la síl·laba tònica més que en altres llengües) perquè tenen una majoria de mots aguts sense cap altra síl·laba posterior.

Diferències amb altres mètriques romàniques

D'altra banda, mètriques sil·làbiques romàniques com la castellana o la italiana compten les síl·labes de manera diferent: ho fan fins al final del vers. A més, en aquests sistemes:

• A una paraula amb síl·laba aguda final caldrà sumar-n'hi una.
• A una paraula esdrúixola caldrà restar-n'hi una.
• Les paraules planes queden iguals.

La ciència de la versificació

Les tècniques en l'expressió poètica tradicional en la llengua catalana i les que reglamenten la pràctica de construcció correcta del vers conformen la versificació catalana. Dins d'aquest àmbit, es distingeixen diverses branques:

• La prosòdia: estudia la quantitat de vocals i síl·labes.
• La mètrica: és la ciència que mesura els versos.
• La rítmica: estudia la mesura del ritme.

Actualment, se solen agrupar totes aquestes ciències sota la denominació genèrica de mètrica.