Trobadors amor cortès

1.1. L'amor cortès:

 L'amor cortès -o fin'amors en occità- és una filosofia de l'amor nascuda al Segle XI que significa 'amor pur' i que s'expressa d'una manera cortesa i cavalleresca en una sèrie de convencions i regles. Té uns esquemes molt prefixats

> Idealització de la dama:
El trobador canta a una dama idealitzada. És una dona noble, normalment casada i que reuneix les millors qualitats: és jove, bella, gentil, virtuosa, etc. En el poema l'anomena amb un senyal o pseudònim per tal que no se la reconegui.

> Personatges: ens trobem molt sovint amb un amor adúlter, ja que la dama idealitzada sol estar casada. Els personatges que apareixen en aquest triangle amorós són: hom, el trobador; la domna (l'esposa del dominus, el senyor) o midons, que és la dama a qui canta el trobador; el gilós, el marit enganyat, i els lausengiers, els espies que informen el marit.

>Actitud de vassallatge: l'actitud que el trobador mostra envers la dama en els poemes de súplica i de voluntat de servei, com la dels vassalls respecte dels senyors feudals. El obador, com a servent de l'amor i de la dama, està disposat a fer el que calgui per a acon- seguir la seva estimada

>Sofriment: aquest objectiu el pot dur al sofriment i al dolor més extrems, fins i tot a la mort (si no és correspost); però també a la joia més completa (si la dama el correspon)

L'amor cortès -que no s'ha de veure mai com una experiència viscuda pel trobador- se servia d'uns tòpics (l'amor com a malaltia, l'amor a primera vista, la mort per amor...)iuns patrons i recursos formals (l'estructura amb una tornada, la mètrica, figures retòriques com les exageracions...) molt prefixats.
Els trobadors preservaven la tradició del codi amorós a través de la fixació d'aquests elements i s'exigien un alt rigor mètric i estilístic -seguint les normes d'unes preceptives molt rígides- que prestigiava les seves composicions. 

1.2. Els gèneres trobadorescos

 L'amor trobadors també abasta altres temàtiques i, per tant, altres gèneres. Aquests són alguns cortès s'expressa habitualment en el gènere anomenat cançó, però la poesia dels dels més coneguts:

>Sirventès: poema de caire moralitzador. Podia ser d'atac personal o bé de defensa o atac d'un país o una política determinats. S'anomenava així perquè se servia de la música d'un poema ja conegut.

> Plany: lament per la mort d'un personatge

>Debat poètic: discussió entre dos trobadors

>Pastorel-la: diàleg amorós entre el trobador i una pastora

>Alba: narració de la separació de dos amants a l'alba, després que hagin passat la nit plegats

>Viadera: gènere que s'inspira en la cançó popular paral-lelística, és a dir, dues sèries breus d'estrofes de dos versos, cadascuna amb la seva rima