Trienni bolxevic

Limpacte de la semana trágica a Barcelona

El conflicto a Marroc A partir del
1900, Espanya va consolidar la seva penetració al nord dAfrica. Se li va establir un protectorat francoespanyol al Marroc, el Rif, una zona muntanyosa del nord, amb lobligació de pacificar-lo i administrar-lo. Linterès español es basava en els beneficis economics (mines, ferrocarrils, etc) però sobretot en recuperar el prestigi de lexèrcit, enfonsat després del desastre de Cuba. La presencia española es va veure contrarestada pels atacs dels rifenys, que van aconseguir derrotar lexèrcit español varis cops. Es va decidir agumentar el nombre de soldats, que molts dels quals partirien de Barcelona. Això va provocar violentes protestes a la ciutat.

La mobilització popular i les seves conseqüències

La mobilització es va iniciar al port de Barcelona el dia 18 de juliol durant lembarcament de tropes cap al Marroc. El dia 24 es va constituir un comité de vaga general. La revolta popular es va allargar una semana, va desbordar lobjectiu inicial de protesta i va adquirir un fort component antimilitar i de rebuig de lhegemonia social i cultural de lEsglésia.  Al carrer es van aixecar barricades, enfrontaments i incendis de més de 80 centres religiosos. Les autoritats van declarar lestat de guerra i van enviar reforços per reprimir els manifestants, que per falta de dirección i coordinació van pasar a actuar indiscriminadament.   Es van celebrar 216 consells de guerra que van afectar 1700 persones i es van dictar 17 penes de mort, de les quals sen van dur a terme 5.  Lactuació del govern va aixecar moltes protestes que va fer caure el govern conservador de Maura. A Catalunya, els lerrouxistes, desacreditats pel comportament oportunista dels seus dirigents, van perdre influencia entre els treballadors, cosa que va afavorir lanarquisme. La lliga regionalista va patir un retrocés en les eleccions acusada dhaver donat suport a la repressió. 

Mancomunitat

Creació duna infraestructura de serveis públics i administratius bàsics que potenciéssin el desenvolupament econòmic; duna altra, el foment de la llengua i la cultura catalanes a partir dun projecte cultural i educatiu.  La mancomunitat va invertir bona part dels recursos a una millora de la xarxa viaria i dels sistemes postal i telefònic. També es va endegar un pla dacció agraria per tal daugmentar la productivitat de lagricultura i la ramaderia.

Lenfortiment del catalanisme desquerres

Les forces desquerres es va proposar una renovació dels seus principis basada en la necessitat de catalanitzar el republicanisme i de republicanitzar el catalanisme per posar fi a lhegemonia de la LLiga.  Lany 19717 Francesc Layret i Lluís companys van organitzar el partit república catala. El 1922 es va crear Acció catalana per un grup dintelectuals. El mateix any F. Macià va fundar lorganització Estat Català, amb postulats independentistas. El 1923 es va formar la Unió socialista de Cat. 

La conflictivitat social

Els anys posteriors a la 1ª Guerra Mundial van ser de gran conflictivitat a Europa. A Espanya la producció va baixar, va augmentar latur i es van apujar els preis, que va provocar la mobilizació social i laugment del sindicalisme.  A andalusia, la situación miserable va donar lloc al trienni bolxevic (1918-1921). Els anarquistes i socialistes van impulsar revoltes pageses motivades per la fam de terres i pel deteriorament de les condicions de vida. Es va declarar lestat de guerra un altre cop i es van ilegalitzar les organitzacions obreres i van detenir els seus líders per tal daturar la rebelio.  El 1919 es va declarar una vaga a la canadenca, emprese que subministrava electricitat a la major part de BCN. Es va paralitzar el 70% de la industria local, va durar un mes i mig i va acabar amb un acord pel qual la patronal acceptava la readmissió dels acomiadats, augments salarials i jornada de 8h. Lincompliment de la promesa dalliberar detinguts va fer reprendre la vaga i es van reprimir sindicats.  Es va crear el sindicat lliure per tal de restar força al sindicalisme anarquista. La tensió social va generar violencia quan aquest sindicat va llogar pistolers per asesinar els principals dirigents obrers. Al seu torn, grups vinculats amb la CNT hi van respondre amb la realització datemptats contra les autoritats.  El gobernador civil de BCN va protegir els pistolers i es va iniciar una dura repressió contra els sindicalistes i es va posar en practica la llei de fugues, que permetia a la policía disparar els detinguts en cas dintent de fuga. Més de 800 atemptats i 226 morts. 

El problema del Marroc: Annual

Al començament de la década del 1920, al voltant de Melilla, les tribus rifenyes hostilitzaven lexercit español permanentment. El 1921 es van intentar unes quantes operacions per aturar els rebels. Es va inicial una ofensiva cap a linterior del territorio que va acabar amb 13000 baixes i la pèrdua del territorio ocupuat.

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930

Les causes

Primo de Rivera i els sectors que li van donar suport (militars, polítics,..) van justificar la seva acció com una solució per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social que travessava el països.  Les causes van ser: la inestabilitat i el bloqueig en què es trobava el sistema polític parlamentar i la por a una revolució social davant de la conflictivitat social i el perill de la fragmentació dEspanya a causa de les tendències separatistes.  Així el dictador va anunciar per mitjà dun manifest amb pretensions regeneracionistes de ferma voluntat dacabar les pràctiques caciquistes i de posar fi a la corrupció política. La indisciplina social i les amenaces a la unitat nacional  La reorganització de lEstat 
Durant la primera etapa de la dictadura el conflicte de Marroc va centrar linterès de Primo de Rivera, que va assumir personalment lAlt Comissionat del Marroc el 1924. Es va organitzar el desembarcament dAlhucemas(1925), que es va saldar amb un gran èxit militar. Després dunes quantes derrotes es van rendir (lAbd el-Karim)A partir del 1927 lexèrcit espanyol va donar per acabada locupació efectiva de tot el protectorat.  A Partir del 1926 es va iniciar la institucionalització del règim amb la voluntat de donar-li continuïtat i permanència i el 1927 es va crear una Assemblea Nacional Consultiva de caràcter corporatiu.