Trets essencials de la xarxa urbana catalana

1LA CIUTAT I LES SEVES FUNCIONSConcepte d’urbanització:
Gent vivia en El camp fent activitats d’agricultura i de ramaderia. S.XVIII apareixen nous Avanços tècnics que van augmentar la producció agrícola amb menor esforç i Posaren en marxar la 1RI.  Conseqüència S.XIX: proliferació i creixement de les ciutats com Europa i Amèrica del
Nord. Procés invers en Àsia i Àfrica per la injusta distribució de la terra i Creixement demogràfic rural. El procés d’urbanització no es Déu només a canvis Demogràfics, econòmics i geogràfics sinó també culturals, perquè la ciutat és Font d’una innovació que, al difondre’s, crea nous vincles i xarxes.

Els criteris per definir la ciutat:

Hi Ha una gran dificultat per a definir ciutat ja que es barregen molts criteris Diferents per caracteritzar-la. Criteris Quantitatius: basat en la quantitat d’habitants, L’ocupació de la població activa, la densitat d’habitants, etc. Ja que no són Igualment vàlides a tot arreu perquè la mateixa xifra pot tenir diferents significats Segons el grau de desenvolupament del país a que es refereixin. D’altres: Basades en la forma d’agrupament dels edificis i els carrers, les Característiques sociològiques de la població o les institucions Administratives, acostumen a ser imprecises i no permeten establir comparacions Entre les diferents zones del món a causa d’aquesta diversitat de criteris. (morfològiques / sociològiques).

Els Diferents ritmes d’urbanització: Són diferents arreu del món

Més de la Meitat de la població viu en àrees urbanes.Europa: a penes creix la població urbana (a finals del S.XX) Amèrica: augments del 4,3 % ( a finals del S.XX)Àsia i Àfrica: gran augment durant el S.XXI Les Diferents funcions dels espais urbans: Funció administrativa i de serveis:
administració Pública, oci, finances, cultura, etc. Les empreses se solen instal·lar en zones Modernes amb edificis singulars de nova creació (Torre Agbar) o en barris Recuperats en un context post-industrial (22@). La Torre Agbar (144m) serà un hotel de gran luxe del grup Hyatt. El Grup hoteler Hyatt desembarcarà a Espanya amb un hotel ubicat en un edifici Emblemàtic. Emin Capital compra la torre Agbar per convertir l'edifici en un Hotel de cinc estrelles gran luxe i un espai d'oci també de luxe.
Burj Khalifa,  l’edifici més alt del món. El projecte 22@Barcelona transforma dues-centes Hectàrees de sòl industrial del Poblenou en un districte productiu innovador Que ofereix espais moderns per a la concentració estratègica d’activitats Intensives en coneixement. Aquesta iniciativa és a la vegada un projecte de Renovació urbana i un nou model de ciutat que vol donar resposta als reptes de La societat del coneixement. És el projecte de transformació urbanística més Important de la ciutat de Barcelona en els darrers anys i un dels més Ambiciosos d'Europa d’aquestes característiques, amb un potencial immobiliari Alt i una inversió pública del pla d'infraestructures de 180 milions D'euros. És una concentració geogràfica d'empreses, institucions i agents, Relacionades amb un determinat mercat, producte o sector industrial. Aquesta Agrupació crea unes economies de concentració que proporciona avantatges Competitius. Aquestes zones administratives i de servei es coneixen internacionalment Amb la denominació de Central Business District (CBD).
Àrees molt ben comunicades de la ciutat, on la indústria i L’habitatge hi és escàs. És el pol financer  I/o comercial d’una ciutat. Els americans l’anomenen downtown.
La Défense, París, el CBD més gran D’Europa. Aquí s’hi troben seus de les empreses Aventis, Arcelor o Total, entre D’altres.

Shinjuku, Tokyo

El centre Comercial i administratiu  més important De la capital japonesa.  Precisament aquí Es troba l’estació de tren més utilitzada del món, amb 3 milions de passatgers Al dia 

Funció Comercial:

És una característica pròpia De les zones urbanes, fins al punt que moltes ciutats actuals tenen el seu Origen en antics mercats. Grans magatzems, especialització i el mercat.   Els Centres de serveis acostumen a ser poc homogenis i a presentar l’especialització Interna (carrers en els quals hi predomina una activitat concreta).  

Illa de Manhattan (sud):

està especialitzada en activitats financeres, mentre que La nord està dedicada a activitats comercials i d’oci.  

Funció Residencial:

Principal Funció: que la gent hi pugui viure. Es desenvolupa en zones: grans blocs de Pisos, barris amb cases adossades...

Barris Antics:

ocupats per persones amb rendes força baixes degut al deteriorament D’edificis i carrers que no permetien que els preus fossin alts. Només es pot Canviar si les autoritats prenen mesures per rehabilitar els barris més Vells.   
Ciutat Vella, el preu dels habitatges de compra se situava per sobre del preu Mitjà de Barcelona, quan a finals dels anys noranta encara era inferior. Els Perí*
recollien quatre objectius Primordials: crear nous espais públics; fer equipaments de barri (centres Cívics, biblioteques, casals d’avis, escoles bressol i centres de serveis Socials) i de ciutat (museus, universitats i centres de cultura); millorar les Condicions de l’habitatge del barri tant públic com privat, i millorar les Xarxes de serveis (aigua, electricitat, gas i telèfon) i les infraestructures Públiques (enllumenat públic i clavegueram). *Pla Especial de Reforma Interior.La Població no es distribueix de manera homogènia en l’espai urbà sinó segons la Segregació espacial que està determinada bàsicament pel nivell econòmic de les Persones, ja que les característiques pròpies d’un barri fan que els preus dels Habitatges siguin més alts o més baixos, i la gent va a viure on els preus Corresponen amb el seu nivell de renda.

Les Zones suburbials

De l’anglès suburb, és un concepte propi de la geografia Urbana per a designar les zones residencials de l’extraradi o de la perifèria Urbana. Ara bé, la connotació que té en català és de zona marginada, pobra, Degradada. Hi viuen persones de rendes baixes. Edificades sense gaire Planificació urbanística, manca de serveis bàsics. Ciutats dormitoris: ja que La seva funció principal es allotjar la gent més que no pas donar serveis.

Àrees surburbanes no degradades:

  No estan mancats de planificació ni degradats Ambientalment, estàn ben comunicats per carreteres i autopistes i disposen de Comerços en àrees de gran superfície de recent creació.

Els eixamples:

De zones residencials de classe mitjana a zones de Serveis, amb el conseqüent augment de preus i pèrdua d’habitants.Un eixample és Un terreny urbà que, de forma planificada, es dedica a noves edificacions als Afores d'una ciutat. L'habitual és usar la quadrícula per confeccionar una Pauta senzilla bidimensional. Es caracteritzen per seguir una quadrícula de Carrers regular amb el que solen presentar una imatge característica peculiar, Per la rectitud dels seus carrers i la seva homogeneïtat. El primer pas solia Consistir a aconseguir l'autorització de l'exèrcit per derrocar les muralles. La seva construcció solia ser lenta i al llarg del procés la regularitat de L'edificació i algunes de les normes no es respectaven. Els destinataris D'aquests eixamples era generalment la burgesia de la ciutat, atreta per Un entorn de més qualitat. 

Funció Industrial:

 Es localitzen actualment a la perifèria de les Ciutats aprofitant així la proximitat als centres de consum, la concentració de Sistemes de transport i l’abundància de mà d’obra. Les grans factories són als Polígons industrials i als parcs tecnològics.

ELS SISTEMES URBANS:

Un món de ciutats:

La població urbana mundial no para de créixer. Les Ciutats, cada cop més grans, formen xarxes damunt del territori, Interrelacionant-se entre sí (moviments de població, mercaderies, capital, Informació, etc.) The Urban Elite Global Cities Index (2010) Ranking de les Ciutats més globals basat en cinc aspectes de la globalització: Activitat Empresarial (30%): es qualifica i classifica en base a cinc factors: nombre de Conferències internacionals, el flux de mercaderies (aeris i portuaris), els Mercats de capital, el nombre d'empreses entre les 40 principals firmes globals De serveis i el nombre de la llista Fortune Global 500 empreses amb seu a la Ciutat. Capital humà (30%): és anotat i classificat en funció de cinc factors: Volum de la població nascuda a l'estranger d'una ciutat, la qualitat de les Seves universitats, el nombre d'escoles internacionals, la població D'estudiants internacionals, i el percentatge de residents amb títols Universitaris. Intercanvi d’informació (15%): es qualifica i classifica en Funció de quatre factors: el nombre d'agències de notícies internacionals, el Nivell de censura, la quantitat de notícies internacionals als diaris locals, i L’índex de subscriptors de banda ampla.Experiències culturals (15%): es va anotar I amb sobre la base de sis factors: museus, les arts visuals i escèniques, els Grans esdeveniments esportius als amfitrions de la ciutat, els viatgers Internacionals, els diversos establiments culinaris, i les relacions de ciutats Germanes.Compromís polític (10%): és anotat i classificat en funció de cinc Factors: les organitzacions internacionals, ambaixades i consolats, grups de Reflexió, conferències polítiques i les institucions locals amb abast Internacional.

Les regions urbanes:

Es Caracteritzen per l’especialització dels nuclis urbans que la formen i per la Dependència entre uns nuclis i uns altres. Tres tipus de regions urbanes:

Àrea metropolitana:

És la regió urbana Que envolta una ciutat principal i diverses ciutats. És un sistema Molt ben integrat, amb fluxos entre el nucli principal i la resta com a Característica principal. Ex:

L9

Es tracta d'una obra ambiciosa per la seva envergadura i pels beneficis que Reportarà a la vida quotidiana dels centenars de milers de persones que cada Dia fan servir el transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona ja que Donarà servei als barris que no disposen de metro i unirà cinc municipis: municipis: Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat. I uniran punts estratègics com Centres logístics, zones d'equipaments i zones de serveis com l'Aeroport de Barcelona, la Zona França, la Fira...

Conurbació:

Regió urbana on no hi ha un nucli clarament predominant (estructura polinuclear). Caracteritzada per: abundància en activitats Secundàries i terciàries i gran intercanvi de fluxos. Els dos grans exemples Són el Randstad holandès i la conca del Ruhr a Alemanya. 

Megalòpolis:

És un seguit de conurbacions i àrees metropolitanes, On hi viuen més de 20 milions de persones. Té varis nuclis centrals i una Important activitat econòmica. No hi ha acord general sobre els criteris per a Delimitar-les.  El terme va ser utilitzat Per primera vegada als Estats Units per Jean Gottman (1957), per referir-se al conjunt d'àrees metropolitanes de la Costa est d'aquell país, que s'estén des de Boston, Massachusetts, fins a la ciutat de Washington D.C. i que inclou La ciutat de Nova York i Filadèlfia.

La xarxa urbana catalana:

La població catalana està distribuïda de Manera molt irregular pel territori. La xarxa urbana és densa pel litoral i poc Densa a l’interior. Barcelona, després de Milà, és la segona ciutat de l’Arc Mediterrani i la segona de la península. En la xarxa urbana catalana hi ha una Jerarquia clara.

La xarxa urbana Espanyola:

Sistema originat, sobretot, a partir de la industrialització i Els moviments interns de la població entre 1960 i 1975. No es un sistema tancat Sinó que les seves ciutats es relacionen amb els centres urbans d’altres Països.

Conseqüències de les Transformacions urbanes dels darrers 50 anys:

Consolidació d’uns eixos Territorials en els quals tendeixen a concentrar-se la població i les Activitats econòmiques.Reforçament de les set àrees metropolitanes principals o Nodes.Bicefàlia del sistema urbà espanyol: Madrid, un gran centre econòmic, Polític i financer i Barcelona, un gran centre econòmic amb millor situació Geogràfica per la seva proximitat al mar i a Europa.

La degradació urbana i el Quart Món:

La constant arribada de la Gent procedent de regions rurals fa que es formin barris sense cap Planificació. Aquests barris són els focus de noves formes de pobresa, al bell Mig de la riquesa urbana. Les bosses de pobresa situades a zones suburbials Perifèriques, els nuclis antics degradats –o fins i tot a barris rics- són Conegudes com el Quart Món.Cada cop es troben més persones sense habitatge Malvivint amb capses de cartró i bosses de plàstic. Alguns dormen en caixers Automàtics.
La població de Detroit ha Disminuït de manera constant des de l’apogeu de la indústria automotriu en la Dècada de 1950, quan va assolir un màxim al voltant dels dos milions, però el Descens s'ha accelerat en els últims anys amb la desaparició de llocs de Treball industrials i la crisi de les hipoteques. Els barris de classe mitjana Han quedat devastats. El nombre d'unitats d'habitatge desocupat es va duplicar En l'última dècada a gairebé 80.000, més d'una cinquena part de l'habitatge de la Ciutat.Des de la dècada de 1960, les terrasses georgianes d’Islington van ser Redescoberts per les famílies de classe mitjana. Moltes de les cases van ser Rehabilitades, i la zona es va convertir novament de moda. Aquest desplaçament Dels pobres per part dels aspirants s'ha conegut com a gentrificació.