El Treball i la Tècnica: Definició i Característiques
Enviado por ruben y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
con un tamaño de 2,38 KB
El treball
Un ésser humà té unes necessitats bàsiques: aigua, menjar, salut, calor... Per això, és necessari treballar. El treball és l'activitat productiva que consisteix en una manipulació i modificació intencionada i conscient de la natura per tal d'obtenir el necessari per subsistir; és una activitat constitutiva i específica de la condició humana. És més habitual entendre el treball com a lloc de treball, és a dir, tot allò que fem a canvi d'un sou.
Característiques del treball
- És una activitat específicament humana: No és el més característic de l'espècie humana, però sí exclusiu. Cap altre ésser manipula tan bé l'entorn.
- És una activitat relacionant:
- Es relaciona amb la natura: L'ésser humà entra en contacte en una relació activa de transformació.
- Es relaciona amb els altres: Directament (col·laborant conjuntament) o indirectament (utilitza procediments que adquireix gràcies als altres).
- És una activitat relacionada amb la tècnica: Tècnica i treball s'arriben a confondre; molts treballs requereixen l'ajut de prestacions tècniques que els facin més fàcils i profitosos.
- És una activitat d'apropiació legítima: Totes les persones tenen dret a la propietat privada, defensava Locke; la natura no pertany a ningú.
La tècnica
La tècnica és la capacitat per modificar l'entorn en benefici propi, que es concreta en maneres de procedir eficaces i en la possibilitat d'idear, construir i utilitzar instruments que auxiliïn l'acció. Només els primats s'acosten a la capacitat humana d'imaginar, construir i utilitzar eines.
Característiques de la tècnica
- Una adaptació del subjecte al medi: L'aparició de la tècnica va suposar un mecanisme adaptatiu molt més eficaç que l'adaptació biològica. La mà és l'instrument d'instruments, i la tècnica, una projecció dels òrgans.
- Una adaptació del medi al subjecte: L'essencial de la tècnica no és que permeti al subjecte adaptar-se al medi, sinó que li permet modificar l'entorn i fer-se'l més favorable. Allò que explica la possessió d'aquesta capacitat no pot ser tenir-ne necessitats, ha de ser la fantasia o imaginació.