Treball, propietat privada i tecnologia: impactes socials i culturals

Treball

Treball: És la modificació i manipulació de la naturalesa. És una activitat humana. Ens ajuda a relacionar-nos. La tecnologia fa que es treballi en equip, no individualment. Està relacionat amb la tècnica (per exemple: rotació, adob). Permet que els humans gaudeixin del fruit del treball.

Propietat privada i pensadors

Hobbes

Propietat privada — Hobbes:

1. La llei del més fort fa que hi hagi una guerra contínua. Desconfia de la naturalesa humana: s'hi veu l'egoisme; pensa que l'home és una mena de llop per a l'altre. És semidictatorial: es necessita una societat forta amb diners. Els individus renuncien a la llibertat i sobirania i ho fan per reforçar un sobirà absolut.
2. Estat de societat: màxim possible de béns.

Locke

Locke: Confia una mica en la natura humana. Diu que no són egoistes, només volen viure millor i per això volen una societat democràtica. Cal fer una societat que ajudi els drets, la convivència i la tolerància. És liberal.

Rousseau

Rousseau: La sobirania és indestructible; la gent ha de tenir la capacitat de decisió. Està en contra dels governants que no tenen sobirania. Defensa una democràcia més directa (el poble també actua en les decisions). També tracta la via indirecta (s'elegeix un govern i els participants no actuen directament en les decisions del govern).

Marx

Propietat privada — Marx: Societat sense classes. Els béns es repartien segons les necessitats.

Història: èpoques i mentalitats

Antiguitat

Antiguitat: Societat esclavista. Els ciutadans eren els qui tenien propietats i els esclaus servien per enfortir l'imperi dominant.

Edat Mitjana

Edat Mitjana (V-XIV): La mentalitat condicionada per la Bíblia. Hi ha divisió de classes i estaments; els qui més treballen són quasi semiesclaus. Es comença a valorar el treball.

Edat Moderna

Edat Moderna: Revalorització més gran del treball per la burgesia. Coincideix amb la caiguda de la monarquia absoluta. Els burgesos eren els qui financiaven les guerres i els estats, amb un augment del prestigi de certes ocupacions.

Max Weber

1. Ètica cristiana: El treball s'associa a prosperitat; signe que Déu ha escollit.
2. El treball és considerat un deure religiós i bíblic.

Edat Contemporània

Edat Contemporània: Valoració excessiva del treball com a dret, més que com a deure. Societats preindustrial, industrial i postindustrial.

Activitat artística i estètica

Activitat artística — Estètica: Educació de la sensibilitat perquè l'home pugui gaudir.

Sòcrates

Sòcrates: Cadascú ha de ser mestre de si mateix. El diàleg és el més important per a l'aprenentatge.

Art: definicions i perspectives

1. La còpia de la naturalesa i de la realitat: representació de la realitat.
2. Expressió de les emocions i sentiments de la persona.
3. Com a forma: dues perspectives — contingut (tema determinat) i forma (combinacions).
4. Derivant de la imaginació creativa: expressa una idea i ajuda la imaginació.

Funcions de l'art

1. Art per l'art: sense cap finalitat didàctica, només per gaudir.
2. Necessitat: expressió de la naturalesa humana.
3. Visió: evasió de realitats feixugues.
4. Purificació: alliberament d'expulsions internes, sentiments i passions.
5. Humanitzador: ajuda els humans a promoure valors ètics, morals, socials i culturals; intenta educar moralment, socialment i culturalment.

Activitat tècnica i tecnologia

Activitat tècnica: Capacitat per modificar l'entorn en benefici propi.

Característiques

1. Adaptació del subjecte al medi.
2. Adaptació del medi al subjecte (transformar el medi per fer-lo més favorable).
3. Activitat en continu desenvolupament (canvi i transformació).

Desenvolupament tècnic

L'individu sempre té sentit quan manté una relació amb el medi i allò que l'envolta. (Ortega y Gasset)

Tecnologia

Tecnologia: Conjunt de procediments i recursos d'una gran complexitat i sofisticació que caracteritzen la tècnica.

Repercussions en l'activitat productiva

Avantatges: eficàcia i productivitat, humanització de les condicions laborals, temps lliure.

Inconvenients: sobreproducció i consumisme, deshumanització i alienació, més temps lliure i desocupació.

Repercussions socials

• Societat tecnificada (feines de la llar).
• Indefensió de l'home del carrer.
• Adoració del valor electrònic.

Altres repercussions

Problemes mediambientals: emissions de CO2, afectació de la capa d'ozó, acumulació de residus, marees negres, desaparició d'espècies, desforestació. Problemes bioètics: avenços tecnològics i cereals transgènics.

Possibles solucions

Rousseau: educació basada en la convivència. Nietzsche és més negatiu respecte a algunes propostes de transformació social.

Racionalitat crítica instrumental

No valorar només els instruments, sinó la finalitat; avaluar les eines en funció dels fins socials i humans.