Trastorns neurotics

CARACTERITZACIÓ DEL TRANSTORN

Funcions afectades: es poden donar en els tres àmbits del procés lingüístic: recepció (trastorns sensorials), emissió (trastorns de la fonació) i processament (trastorns neuronals).

Moment en el que es produeix: essencial en la intervenció, influeix directament en la comprensió i producció del llenguatge. Es poden establir dos grans grups: trastorns congènits (des del naixement) i  adquirits (es produeix en la primera infància).

Causes: la majoria de trastorns són deguts a causes orgàniques, tot i que també existeixen tipus de causes ambientals i psicomàtiques, menys evidents però que s’han de tenir en compte ja que condicionen l’intervenció.

Durada: existeixen dos tipus, temporals (sol ser per lesió o malaltia) i permanents (per tota la vida).

Conseqüencies: dificultat o impossibilitat de dur a terme aprenentatges i aïllament social.

TRASTORNS EN LA RECEPCIÓ, ENTRADA O INPUT

Són aquells que afecten la funció sensorial, espeialment la capacitat d’audició i de visió.

Deficiència visual: és una alteració permanent que produeix una disminució manifesta en la capacitat de visió.

• Debilitat visual

  
  Resta visual superior al 30%.

• Hipovisió profunda: resta visual entre el 20% i el 30%.

• Ceguesa parcial: resta visual entre el 10% i el 20%.

• Ceguesa total: menys 10%.

Deficiència auditiva o hipoacúsia: és la perdua de la capacitat auditiva que fa difícil o impossible sentir-hi amb normalitat.

• Hipoacúsia lleu: pèrdua inferior a 40dB.

• Hipoacúsia moderada/mitjana: pèrdua entre 40dB i 70dB.

• Hipoacúsia severa: pèrdua entre 70dB i 90dB.

• Hipoacúsia profunda: pèrdua superior a 90dB.

Sordceguesa: és una discapacitat que es caracteritza per l’existència simultània d’una deficiència auditiva i una deficiència visual.

• Sordcegues totals o congènites.

• Deficiencia congènita i una altra adquirida.

• Sordceguesa postlocutiva.

TRASTORNS EN L’EMISSIÓ, SORTIDA O OUTPUT

Trastorns de la veu:  alteracions que afecten la fonació, concretament les característiques acústiques de l’emissió de les paraules.

• Disfonies: alteracions acústiques de la veu que incideixen en una pèrdua parcial de la veu.

• Afonia: pèrdua total de la veu, provocada per una lesió o d’origen psicologic.

• Disfonies orgàniques: lessió anatòmica en els òrgans de la fonació.

• Disfonies funcionals: temporals i per el mal ús o un abús vocal.

• Disfonies psicògenes: trastorn psicològic.

• Disfonies audiogèniques. Conseqüencia d’un dèficit auditiu.

Alteracions en la fluïdesa: engloben  aquelles manifestacions que tenen es donen per un ritme anormal de la parla.

L’alteració mes habitual és la tartamudesa o disfèmia, que es manifesta per una interrupció més o menys brusca del ritme de l’expressió verbal.

Patologies en l’articulació de la parla: Inclouen totes les alteracions que anul·len, dificulten o entorpeixen la correcta articulació. Trastorns habituals:

• Dislàlia: Defectes a l’hora d’articular un fonema o de combinar fonemes, ja que la persona no pot moure adequadament els organs bucofonatoris. Les causes són funcionals o orgàniques.

• Disàrtria: trastorn en l’articulació del llenguatge deguda a alteracions del control muscular dels mecanismes de la parla.

• Dispràxia de la parla: Lesió o falta de desenvolpament a la zona motriu del cervell. La persona no pot controlar correctament l’articulació dels sons.

• Rinolàlia: trastorn en la pronunciació dels sons verbals, a conseqüencia d’una pertorbació de l’equilibri entre la ressonancia nasal i la bucal.

• Disglòssia: Dificultat de la producció de la parla a causa d’alteracions dels òrgans articulatoris. Causes→ Malformacions craniofacials congènites, trastorns de creixement i lesions adquirides a nivell orofacial.