Trastorns mentals: esquizofrènia, alimentació i teràpies

Trastorns esquizofrènics

Esquizofrènia, "ment dividida", significa la fragmentació de les capacitats cognoscitives i afectives. Breuler la va descriure el 1911. S'inicia a la fi de l'adolescència o al començament de la vida adulta; la pateixen persones de tots dos sexes.

Símptomes

• Retraïment social: provocat per les dificultats d'establir relacions interpersonals, pel fet de considerar-les insatisfactòries.
• Desorganització del pensament: El pensament esquizofrènic està fragmentat i deformat, i a les altres persones els sembla absurd el que pensa l'afectat. Pensa que té poders o que està perseguit.
• Percepcions pertorbades: Les persones esquizofrèniques poden patir diferents tipus d'al·lucinacions: auditives, visuals o cinestèsiques.
• Emocions i conductes inadequades: Un esquizofrènic viu atrapat en un món il·lusori i inexistent; el seu cos i la personalitat li semblen estranys, i les seves reaccions emocionals i afectives són apàtiques.

Trastorns de l'alimentació

L'anorèxia i la bulímia.

Els principals criteris per al diagnòstic de l'anorèxia són els següents:

• Fer una dieta excessiva fins a perdre més del 25% del pes original del cos.
• Absència d'una altra malaltia orgànica o psíquica.
• Tenir una imatge de talla o silueta corporal distorsionada i por de guanyar pes o a convertir-se en obesa.
• Generalment, les adolescents anorèxiques són bones estudiants, hiperactives i molt perfeccionistes.
• Amenorrea (pèrdua de la menstruació regular) i bradicàrdia (lentitud del pols).
• En alguns casos, durant l'anorèxia nerviosa, la persona es fa un tip de menjar i té conductes purgants.

Què és una teràpia?

Teràpia prové del grec therapeutikos, que significa "aquell que té cura d'una altra persona". La teràpia és una relació de treball entre un terapeuta i un client per desenvolupar formes més viables i satisfactòries d'estar en el món.

Objectius de la teràpia

• Ajudar a superar la desmoralització: Alguns problemes són deguts a la baixa autoestima i la manca d'habilitats socials. L'objectiu de la teràpia és ensenyar a veure els problemes com a desafiaments i no com a amenaces.
• Consolidar la competència i l'autoeficàcia: Una persona autoeficaç és conscient de la percepció de les seves habilitats i estratègies adequades per superar els desafiaments de la vida.
• Superar les conductes d'evitació: És important aprendre estratègies per afrontar els problemes i situacions estressants de la vida, en comptes d'evitar-los.
• Ser conscient de les idees errònies pròpies: Ensenyar a ser conscients de les pròpies distorsions cognitives i idees irracionals que pertorben l'estat emocional.
• Ensenyar a acceptar les realitats de la vida: La primera és saber acceptar les coses que no podem canviar i lluitar per intentar transformar les que podem. La segona és tenir criteris realistes per adequar les pròpies expectatives i interessos a la realitat.

La psicoanàlisi

La psicoteràpia neix a la fi del segle XIX de la mà de Freud.

Tècniques de la psicoanàlisi

• L'associació lliure: Es fa servir per descobrir l'inconscient. El pacient informa l'analista dels seus pensaments i els records que passen per la seva ment.
• L'anàlisi i interpretació dels somnis: Es manifesta en el somni, però amb formes disfressades.
• La transferència: El pacient descarrega les tensions, i l'analista li farà comprendre que aquests sentiments infantils ja no són apropiats en la seva vida adulta.

Teràpia cognitivoconductual

Tracta de mantenir, canviar o suprimir una conducta. Els terapeutes conductuals analitzen el sentit de l'existència. La teràpia cognitivoconductual tracta problemes de conducta.