La transparència de les Aigües invità el rei

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,78 KB

SET 2000 INCINERACIÓ DE CÈSAR. LA MULTITUD REUNIDA ALIMENTA LA FOGUERA AMB EL QUE TÉ A MÀ:


"[Si] les roques i els indrets deshabitats responen a la veu [i] les bèsties es calmen gràcies al cant i s’aturen: nosaltres no seríem (serem) conmoguts per la veu dels poetes? Els habitants de Colofó diuen que Homer és ciutadà seu, els de Salaminen el reclamen, els d’Esmirna afirmen que és seu  i així fins i tot li han dedicat un temple a la ciutat;

més, molts altres lluiten entre si i se’l (s’ho) disputen".

SET 2000 IMPORTÀNCIA DEL POETES. MOLTS POBLES PRETENEN SER LA PÀTRIA D'Homer:


"[Si] les roques i els indrets deshabitats responen a la veu [i] les bèsties es calmen gràcies al cant i s’aturen: nosaltres no seríem (serem) conmoguts per la veu dels poetes? Els habitants de Colofó diuen que Homer és ciutadà seu, els de Salaminen el reclamen, els d’Esmirna afirmen que és seu i així fins i tot li han dedicat un temple a la ciutat; a més, molts altres lluiten entre si i se’l (s’ho) disputen".

JUNY 2000 ELS HOMES IL·LUSTRES HAN DEDICAT ESTONES A L'OCI, PQ ES BO PER REFER-SE:


"Sòcrates no s’avergonyia de jugar amb els infants i Cató relaxava amb vi el seu espèrit fatigat per les preocupacions públiques, i Escipió movia al compàs de la música el seu cos acostumat a les armes. De la freqüència dels fatics neix un cert afebliment dels esperits. En efecte, el son és necessari per a refer-se; tanmateix, si l’allargues sempre dia i nit, serà la mort".

JUNY 2000 COM ÉS LA CASA DE CAMP D'UN PROPIETARI COM CAL:


 "El magatzem de vi d’un propietari bo i que està per la feina, el d’oli i també el de queviures són sempre plens, i tota la (seva) vil∙la és opulenta: té abundància de porcs, de cabrits, de xais, de gallines,de llet, de formatge i de mel. L’hort, fins i tot els pagesos mateixos l’anomenen l’altre rebost. La caça fa tot això més rellevant / dóna més relleu a tot això (0.5). Res no pot ser més ric ni més bonic que un camp ben cultivat".

SET 2001 EL VALOR DE L'ELOQÜÈNCIA:


“Totes les coses que existeixen en la vida dels homes han d’haver estat tractades per l’orador; en efecte,
l’eloqüència és una de les virtuts més importants. Encara que totes les virtuts són iguals i similars, tanmateix una és més il.Lustre que no pas una altra; l‘eloqüència és la força que exposa les percepcions i les decisions de la ment de manera que és capaç de commoure els oients”.

JUNY 2001 DESCRIPCIÓ DEL SECTOR TERMAL D'UNA VIL·LA SENYORIAL:


" El frigidari del bany, en les parets oposades del qual apareixen arrodonides dues banyeres, és espaiós. A continuació hi ha una sala de massatges i l’hipocaust; després vénen dues cambres més elegants que no pas luxoses; s’hi ajunta la piscina d’aigua calenta, des de la qual els nedadors contemplen el mar, i no massa lluny hi ha una pista de joc de pilota que rep la major escalfor del sol a l’hora de la posta”.

JUNY 2001 VICTÒRIES DE L'EMPERADOR AURELIÀ EN LA SEVA MARXA CAP Orient:


 "Aurelià es va dirigir contra Zenòbia, que mantenia l’Imperi oriental en nom dels seus fills. En el camí va dur a terme molts tipus de guerres. A Tràcia va vèncer els bàrbars que li sortiren a l’encontre; va
matar el cap dels gots una vegada travessat el Danubi. Des d’allí, per Bizanci va fer cap a Bitínia i la va conquerir sense entaular cap batalla".

SET 2002 DARRERA BATALLA D'ESPÀRTAC:


"Els enemics, posats en fuga per Licini Cras, es varen refugiar en els confins d’Itàlia. Allí foren encerclats en la punta del Bruti i, com que preparaven la fuga a Sicília però no disposaven de naus, finalment varen afrontar una mort digna i varen lluitar sense treva. Espàrtac mateix, lluitant duríssimament en el primer rengle, fou mort com si es tractés d’un general”.

JUNY 2002 COSTUMS NOCTURNS DE NERÓ A Roma:


“Neró va practicar la petulància, la luxúria, l’avarícia i la crueltat. Quan s’havia fet fosc
entrava a les tavernes i donava voltes pels barris; solia estomacar els que tornaven de sopar i ferir-los i submergir-los en les clavegueres, fins i tot solia espoliar les botigues. Sovint en baralles d’aquesta mena va posar en perill la seva vida: fou colpejat gairebé fins a la mort per un senador, la dona del qual havia grapejat”.

JUNY 2002 SUÏCIDI DE SÈNECA I DE LA SEVA DONA:


“Després que Sèneca va pronunciar aquests mots, abraça la seva esposa i li demana
que moderi el seu dolor i que suporti la manca de marit. Ella, no obstant això, també reclama la mà de l’executor. Aleshores s’obren els braços amb el mateix ganivet. Sèneca, com que el seu cos envellit oferia una lenta sortida a la sang, també es talla les venes de les cames”.

SET 2003 NUMA POMPILI CONTINUA L'OBRA DE RÒMUL:


 “Numa Pompili va repartir a cadascun dels ciutadans els camps que Ròmul havia pres i els va inculcar amor per la Pau. El mateix Pompili va afegir dos àugurs al nombre primitiu i va  posar cinc pòntifexs al capdavant de les cerimònies sagrades; a més va afegir els flàmens, els salis i les verges vestals i va establir totes les parts dels culte. El mateix Numa va crear els jocs, els mercats i totes les assemblees”. 

JUNY 2003 CARACT. DE LA JOVENTUT ROMANA:


 “La joventut romana aprenia la pràctica de la milícia mitjançant l’esforç en el campament i tenia més afecció a les armes que als convits. Cap esforç no era insòlit per a homes com ells, cap lloc no els era difícil o escarpat, cap enemic armat no els era temible. Eren joves àvids de glòria i generosos amb el diner; volien glòria gran i riqueses honorables”.

JUNY 2003 AUGUST, CONSTRUCTOR I PROMOTOR D'OBRA PÚBLICA:


"August va construir moltes obres públiques les més importants de les quals varen ser: el fòrum amb el temple de Mart, el temple d’Apol.Lo en el Palatí i el santuari de Júpiter en el Capitoli. També va fer algunes obres sota el nom d’un altre: el pòrtic i la basílica de Gai i Luci, el pòrtic de Lívia i d’Octàvia i el teatre de Marcel. Va ampliar i netejar la llera del Tíber. Va reconstruir vells santuaris que s’havien esfondrat pel pas del temps”.

SET 2004 AQUIL·LES MATA HÈCTOR I FA FUGIR ELS TROIANS:


“Hèctor va matar el fortíssim cabdill Polipoetes. Mentre començava a espoliar-lo , 
va arribar Aquil·les. S’esdevingué un combat encara més graN; una cridòria va aixecar-se des de la ciutat i de tot l’exèrcit. Hèctor va ferir el fèmur d’Aquil·les. Aquil·les el va perseguir i no va parar fins que el va matar. Mort Hèctor, Aquil·les fa fugir els troians i els persegueix fins a les portes (de la ciutat)”. 

JUNY 2004 QUALITATS ORATÒRIES D'HORTÈNSIA. FILLA DE QUINT HORTENSI:


“Les matrones foren gravades pels triúmvirs amb un fort tribut i cap dels barons no gosava preparar-los la defensa. Aleshores Hortènsia, filla de Q. Hortensi, va encarregar-se de la causa de les dones davant els triúmvirs amb fermesa i amb èxit; en efecte, va aconseguir que la major part de diner els fos tornada. Q. Hortensi va reviure en la seva filla i va inspirar els seus mots”. 

JUNY 2004 Alexandre el Gran DE MACEDÒNIA:


“ Alexandre de Macedònia des de la seva infantesa va preparar amb gran esforç el seu 
esperit per a la virtut. Les virtuts d’Alexandre es varen escampar per l’orbe (de la terra) amb lloança i glòria. Tothom havia temut moltíssim Alexandre però també l’estimaren molt. Si a Alexandre li hagués estat donada una vida més llarga, les llances dels Macedonis hagessin travessat volant l’Oceà”. 

SET 2005 L’AQUILÍFER PETROSIDI I ELS SEUS COMPANYS SE SACRIFIQUEN PER MANTENIR LA POSICIÓ:"


L’aquilífer L. Petrosidi, en veure’s acosat per una muníó d’adversaris, llançà l’àguila dins el recinte vallat i va sucumbir lluitant amb ardidesa davant el campament. Aquells, amb prou feines, aconsegueixen resistir l’envestida enemiga fins a la nit. Ja de nit, sense esperances de poder-se salvar, es maten els uns als altres. Són molt pocs els qui, escapant del combat, poden arribar al campament d’hivern del legat T. Labiè seguint camins poc segurs a través del bosc".

JUNY 2005 UN AMIC DEL REI PIRROS S'OFEREIX A TRAIR-LO:


Com el rei Pirrus fos en terra d’Itàlia i hagués lliurat amb èxit una i dues batalles, 
aleshores un tal Timócar, amic del rei Pirrus, anà d’amagat al cònsol G. Fabrici i li demanà un premi, i prometé, si s’avenien del premi, matar el rei amb metzines.

JUNY 2005 Alexandre el Gran PATEIX UN DESMAI MENTRE ES BANYA EN UN RIU:


Pel mig de Mèdia passa el riu Cidne. Llavors era l’estiu; la transparència de les aigües invità el rei cobert de pols i ensems de suor a rabejar-hi el seu cos encara ardent. Així, doncs, després de despullar-se, davallà al riu. Tan bon punt entrà a l’aigua, els seus membres començaren a enrampar-se; i el calor vital abandonà gairebé tot el seu cos.

SET 2006 DESPRÉS D'ORGANITZAR EL GOVERN DE LA CIUTAT, RÒMUL RAPTA LES NOIES DELS POBLES VEÏNS:


Ròmul, després de fundar la ciutat, a la qual tot partint del seu propi nom va denominar Roma, rebé a la ciutat una multitud de pobles veïns. Va triar cent homes d’entre els més vells, als quals va posar el nom de senadors a causa de la vellesa. Aleshores, com que ni ell ni el poble no tenien esposes va convidar les nacions veïnes de la ciutat de Roma a l’espectacle dels jocs i en va raptar les noies.

JUNY 2006  EFECTES DE L'HURACÀ QUE ASSOLÀ LA REGIÓ DE CAMPÀNIA:


La Campània va ser devastada per un huracà que va malmetre vil·les, arbres i conreus, i estengué la seva violència fins a la ciutat veïna, on una pesta virulenta assolava tota la població. Les cases s’omplien de cossos sense vida, els camins, de funerals; no hi havia sexe ni edat lliures de perill.

JUNY 2006 EL GENERAL T. OTACILI ES TRASLLADA A ÀFRICA I FA UNA INCURSIÓ CONTRA ÚTICA:


 Pocs dies abans de la presa de Siracusa, T. Otacili passà amb vuitanta vaixells de cinc fileres de remers de Lilibeu a Útica; i, havent entrat en el port abans de la sortida del sol, s’apoderà de les naus carregades de blat, i després de desembarcar va devastar els camps que envoltaven Útica i va dur de retorn a les naus tota classe de botí. 

Entradas relacionadas: