Transició de la filosofia moral popular a la metafísica dels costums
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,54 KB
Secció 2
Transició de la filosofia moral popular a la metafísica dels costums.
▪ Kant diu que la resta d'èsser vius actuen conforme a lleis necessàries, les quals són conegudes per la sensibilitat (mates) enteniment (física) ▪ Però èssers humans actuem per representació de les lleis, és a dir per principis, perquè tenim voluntat. ▪ L'experiència ens parla de la realitat, però només la raó ens parla del que ha d'haver. Per aquest motiu, les lleis de la raó pràctica (morals) tenen aquest caràcter d'imperatiu. (Fòrmula de determinació de l'acció.) Com manen els imperatius? 3 classes:
Hi ha 3 classes d'imperatius 1. Habilitat o tècnic: regles que hem de seguir per adquirir una habilitat. Ex: Piano 2. Pragmàtic: pautes hem de seguir per arribar a ser feliços. Cuidar la salut 3. Categòric: és un imperatiu moral, és incondicionat i absolut, ordena accions pq són necessàriament bones. És més important.
▪ Els imperatius d'habilitat i pragmàtic són condicionats i hipotètics pq es donen en la fórmula: si vols 'X' has de fer 'Y'. ▪ En aquest cas les accions només són bones com a mitjans per aconseguir altra finalitat. ▪ Però, l'imperariu categòric representa una acció per si mateixa, sense referència a cap altre fi, són accions objectivament bones, té el valor d'un principi apodíctic (no hi ha lloc per al dubte, veritat demostrable i necessària)
Fórmula de l'imperatiu categòric--> actua de manera que tractis a la humanitat sempre com a fi, mai com a mitjà
Universalitat de la llei moral ▪ Quin és el fonament de la llei moral? L'home és una finalitat en sí mateixa i els seus actes han d'expressar aquesta naturalesa.
Aleshores… la universalitat i la humanitat són els principis fonamentals de l'imperatiu categòric.
L'imperatiu categòric basat idea que l'imperatiu sorgeix del mateix subjecte, i no dels condicionants exters. ▪ Aquest ha sigut el problema de les ètiques anteriors, perquè buscaven el motiu de la voluntat en l'exterior (felicitat, plaer...) Per aquest motiu són subjectives i heterònomes, per a Kant la voluntat només té sentit si és autònoma, universal i lliure