La Transició Espanyola i la Integració a la UE
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,97 KB
La Transició Espanyola
A la mort de Franco, les lleis preveien la continuació del franquisme transformat en una monarquia democràtica. Però a Espanya es va desenvolupar un procés de transició política en el qual es va promulgar la Constitució del 78 (encara vigent), gràcies a la qual es va establir un sistema democràtic de monarquia constitucional. La transició va passar entre la mort de Franco i l'accés al tron de Joan Carles I (1982, any en què es va iniciar un període de normalitat democràtica). El panorama polític dels 70 presentava tres alternatives: els que volien la continuïtat del franquisme, els que volien un franquisme reformat i els antifranquistes.
Dos dies després de la mort de Franco, Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei i va dir que Carlos Arias Navarro continuaria com a cap de govern, però també va incorporar a Manuel Fraga i altres reformistes per tal que s'accelereixin les reformes per democratitzar el sistema polític espanyol. El programa que va presentar Arias va ser una gran decepció per als demòcrates, així que l'oposició va prendre la iniciativa i va definir un programa comú per a tots els antifranquistes: la Coordinació Democràtica. La seva fórmula: un govern provisional i unes eleccions generals.
També hi va haver mobilitzacions populars per reclamar llibertats democràtiques i amnistia per als presos polítics. Els conflictes laborals van augmentar i hi va haver greus fets a Vitòria. Els immobilistes només acceptaven la continuïtat del sistema i la repressió policial i, a la vegada, estimulaven grups paramilitars perquè fessin callar l'oposició.
El rei va fer dimitir a Arias i va nomenar a Adolfo Suárez cap de govern. Aquest va proposar la Llei de Reforma Política que reconeixia els drets fonamentals de les persones, la representació popular i preveia un sistema electoral democràtic. Va ser aprovada però amb la promesa als procuradors franquistes d'immunitat política i social i amb la promesa de no legalitzar el Partit Comunista.
Suárez tenia clar que les eleccions no serien democràtiques sense el PCE, així que el va legalitzar i va ser un gran problema. A les eleccions de 1977 va triomfar la UCD i en segon lloc el PSOE. Suárez va constituir el primer govern democràtic després de la Guerra Civil.
Integració d'Espanya a la UE
El procés d'unitat d'Europa va començar després de la Segona Guerra Mundial. Les primeres passes van ser d'ordre econòmic. I la darrera baula del projecte, la creació de la Unió Europea (1992). Aquesta, tant en economia com en política, ha determinat les transformacions dels estats membres i la vida dels seus ciutadans.
Al 1948 es va fundar l'Organització Europea de Cooperació Econòmica per coordinar el Pla Marshall (ajuda nord-americana a Europa). La Comunitat Econòmica del Carbó i l'Acer (CECA) es va crear per sis estats (França, Itàlia, RFA i Benelux). La Comunitat Econòmica Europea (CEE) va néixer amb el Tractat de Roma, així va sorgir l'Europa dels Sis (eliminació de duanes internes, unitat de política agrària...). També es va constituir l'EFTA (Regne Unit, Països Escandinaus, Portugal, Suïssa i Àustria). Al 1967, el Regne Unit, Dinamarca i Irlanda van entrar a la CEE, al 1981 Grècia, al 1985 Portugal i Espanya.
El Tractat de Maastricht va plantejar la necessitat de superar el concepte de "mercat comú" per passar a la idea de Unió Europea. Objectius: unió monetària, política exterior i de seguretat comunes, protecció de drets i interessos dels ciutadans, creació de fons de cohesió, cooperació en el camp de la justícia.
Maastricht va ser aprovat i es va signar el Tractat d'Amsterdam que concretava molts punts anteriors: s'ampliaven els poders del Parlament Europeu, política comuna per fomentar l'ocupació, política exterior comuna en casos d'intervenció en conflictes armats, desaparició de fronteres.
La participació d'Espanya a la UE ha representat un gran fet en la projecció internacional.
Constitució de 1978
Les Corts elegides tenien clar que la seva primera tasca havia de ser l'elaboració d'una constitució democràtica. Per redactar-la es va elegir una ponència formada per diputats de tots els partits amb una representació àmplia a les Corts. Es va posar en pràctica una política de consens. La Constitució va tenir un caràcter progressista però amb certa ambigüitat. Havia de ser acceptada per tots, així que va ser sotmesa a referèndum i va ser acceptada.
Defineix Espanya com un "Estat social i democràtic de dret" organitzat com una monarquia parlamentària en la qual la Corona té les funcions representatives i exerceix el poder civil. Fixa la separació Església-Estat, aboleix la pena de mort...
La nostra Carta Magna estableix el dret a l'autonomia de les diferents nacionalitats i reconeix com a oficial el castellà i les llengües de les comunitats autònomes. Instaura un Tribunal Constitucional i accepta el sufragi universal directe.