La Transició Espanyola a la Democràcia (1975-1982): Fets Clau

Inici de la Transició i la Llei de Reforma Política

De la Proclamació del Rei a la Crisi d'Arias (1975-1976)

• 22 de novembre de 1975: Joan Carles I és proclamat Rei d'Espanya.
• El govern d'Arias Navarro es manté immobilista.
• Tímids intents de reformes per part d'alguns ministres (p. ex., Fraga).
• L'oposició reclamava: llibertat, amnistia, autonomia i democràcia.
• Alta conflictivitat social.

El Govern Suárez i la Llei de Reforma Política

• 30 de juny de 1976: Dimiteix Arias i el substitueix Adolfo Suárez.
• Suárez impulsa la Llei per a la Reforma Política (LRP), que establia la democràcia, la sobirania popular i el sufragi universal.
• L'aprovació de la LRP va ser complicada per l'oposició.
• La Llei va ser aprovada en referèndum el desembre de 1976.
• L'oposició es va decantar cap a posicions reformistes.

Les Eleccions Constituents i el Context Social (1977)

El Camí cap a la Democràcia

• Convocatòria d'eleccions constituents el juny de 1977.
• Liquidació de les lleis franquistes (p. ex., el Movimiento Nacional i la CNS).
• Legalització del PCE (Partit Comunista d'Espanya).
• El període es caracteritza per la conflictivitat laboral i social.
• Es produeixen atemptats per part de grups d'extrema dreta (“ultres”) i d'organitzacions d'esquerra (GRAPO, ETA).

Forces Polítiques i Resultats Electorals

Els quatre partits principals que van concórrer a les eleccions van ser:

• UCD (Unió de Centre Democràtic): Coalició de reformistes, democristians, liberals i socialdemòcrates.
• Alianza Popular (AP): Partit de dreta, liderat per Fraga i López Rodó.
• PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol): Liderat per Felipe González i Alfonso Guerra.
• PCE (Partit Comunista d'Espanya): Liderat per Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri.

La UCD va guanyar les eleccions, seguida pel PSOE en segon lloc.

Resultats a Catalunya

A Catalunya, els resultats van ser diferents:

• PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya): Liderat per Joan Reventós.
• PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya): Liderat per López Raimundo.
• Centristes-UCD: Va quedar en tercer lloc.
• Pacte Democràtic per Catalunya (CDC, UDC), liderat per Jordi Pujol, va obtenir un resultat gairebé empatat amb la UCD.
• Altres partits (AP, ERC) van obtenir una representació minoritària.

La Constitució de 1978 i el Procés Autonòmic

Característiques de la Nova Carta Magna

Les noves Corts van elaborar una nova Constitució, aprovada en referèndum el desembre de 1978. Els seus punts clau incloïen:

• Espanya com a Estat democràtic.
• Establiment de la Monarquia parlamentària.
• L'Exèrcit sotmès al poder civil.
• Caràcter no confessional de l'Estat.
• Abolició de la pena de mort.
• Reconeixement d'amplis drets individuals i col·lectius.
• Reconeixement de les nacionalitats (Catalunya, Euskadi, Galícia) i regions autònomes.

Restabliment de les Institucions Històriques

La reivindicació nacional a Catalunya era molt present (manifestacions a Sant Boi 1976 o Barcelona 1977). Es va aconseguir:

• El restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya.
• El retorn de Josep Tarradellas.
• La constitució del Consell General Basc.
• El restabliment de la Xunta provisional de Galícia.

El 1979 s'aprovarien els diferents estatuts d'autonomia.

Crisi Econòmica i el Final de la UCD

Els Pactes de la Moncloa (1977)

Espanya va viure intensament la crisi del petroli. El govern estava més preocupat per la transició política que per la gestió econòmica, fet que va provocar un 19% d'atur el 1982. Es va aturar el flux migratori i el creixement demogràfic.

L'octubre de 1977 es van signar els Pactes de la Moncloa, acords entre el govern, la patronal i els sindicats, que incloïen:

• Devaluació de la pesseta.
• Control monetari i de la despesa pública.
• Reformes en la Seguretat Social.
• Reforma Fiscal (introducció de l'IRPF).

La Caiguda de Suárez i el 23F

• Març de 1979: Noves eleccions generals, guanyades per la UCD de Suárez, amb una majoria més ajustada.
• Aprovació de l'Estatut dels Treballadors (1979).
• La UCD obté mals resultats a les eleccions municipals i autonòmiques (1979). Les ciutats més importants d'Espanya passen a mans de les esquerres.
• Creixement de la violència política i el terrorisme.
• Gener de 1981: Adolfo Suárez dimiteix.
• 23 de febrer (23F): Intent de cop d'Estat liderat per Tejero i Milans del Bosch durant la investidura de Calvo Sotelo. El cop va fracassar.